La superàvia catalana Maria Branyas tenia una edat biològica 23 anys inferior a la real
La catalana Maria Branyas, la dona més longeva del món que va morir amb 117 anys, tenia una edat biològica 23 anys inferior a l'edat cronològica i fins a 10 mutacions genètiques úniques a Europa.
L'estudi l'ha fet l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel doctor Manel Esteller.
L'anàlisi completa de les mostres obtingudes durant anys de Branyas s'han publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista Cell Reports Medicine i constitueixen la recerca més exhaustiva feta fins ara sobre una supercentenària.
En conèixer el cas de Branyas, Esteller es va proposar analitzar quines característiques diferencials tenia el seu cos per pràcticament no emmalaltir mai, ja que no va tenir patologies greus pròpies de l'envelliment.
La clau, l'equilibri entre factors negatius i beneficiosos
L'equip d'investigadors va concloure que les persones que arriben a edats supercentenàries no ho fan per un retard general de l'envelliment, sinó gràcies a una "fascinant dualitat".
Segons Esteller, l'àvia centenària de la Garrotxa presentava senyals de vellesa extrema i també de longevitat saludable, que es contraresten.
Tenia dues mutacions que en altra gent s'associen a tenir malalties cardiovasculars o leucèmia. Però a ella no li passava.
El líder de l'estudi explica que altres factors positius, com ara un bon microbioma i un bon genoma, van actuar per vèncer aquests factors negatius. "És afortunada, perquè ha heretat uns bons factors i ha tingut unes conductes que han estimulat aquesta protecció contra malalties greus", assegura.
Les cèl·lules eren d'una persona 23 anys més jove
Un d'aquests factors protectors que es van detectar era que presentava un microbioma molt jove, com "el d'una nena", amb bifidobacteris beneficiosos. Esteller explica que van observar que tenia "un decalatge de, com a mínim, 23 anys menys a nivell biològic" i que les seves cèl·lules se sentien "com si fossin més joves".
Alhora, l'investigador apunta que tenia un "nivell molt baix d'inflamació", que és un dels factors més importants per prevenir l'envelliment. I, malgrat l'avançada edat, el sistema immunitari de Branyas estava "plenament actiu".
Tenia 10 mutacions úniques a Europa, que obren vies d'investigació
En l'estudi genètic, els investigadors han trobat que Maria Branyas tenia 10 mutacions genètiques que no compartia amb cap altre ciutadà al continent europeu. "Hi ha 10 peces al seu ADN que ningú més a Europa té, són úniques seves", sosté Esteller.
L'equip científic assegura que un d'aquests gens en concret explicaria el perquè de la seva longevitat, i obre una línia d'investigació de cara a tenir un envelliment sense malalties greus.
"És un gen que té a veure amb la programació de l'envelliment i amb viure més temps. És un gen que l'evolució humana ha conservat", detalla Esteller.
Potser estimulant aquest gen podríem fer que éssers vius visquin més temps.
Esteller planteja investigar-ne el paper en animals i assegura que es podria tenir un nou fàrmac que l'activés en un període de menys de 10 anys.
L'estil de vida, clau per explicar l'envelliment saludable
L'estudi de l'àvia supercentenària de la Garrotxa ofereix una visió global dels efectes de l'envelliment sobre l'organisme. Amb aquesta informació, científics de tot el món podran comprendre millor el procés de fer-se gran.
L'equip investigador també situa l'estil de vida i els hàbits saludables de Branyas com un dels aspectes clau.
En destaquen l'alimentació saludable --amb tres iogurts diaris, que afavorien la proliferació de bacteris protectors--; l'absència de tòxics, com el tabac o l'alcohol; i la vida social plena i activa, amb una xarxa de relacions diversa i estimulant.
