La tecnologia permet descobrir un gos que Picasso va amagar a "Le Moulin de la Galette"
Al museu Guggenheim de Nova York, han obert una exposició que aprofundeix en una etapa important de la vida de Pablo Picasso, quan va ser a París de ben jove i va començar a despuntar en l'art. La mostra forma part de les celebracions de l'any Picasso coincidint amb els cinquanta anys de la mort del pintor.
Se centra en una de les joies de la col·lecció del Guggenheim, "Le Moulin de la Galette", pintada quan Picasso tenia 19 anys, una escena nocturna en una sala de ball a Montmartre, el barri bohemi on vivia i freqüentava els cabarets i cafès i també famós per altres artistes com Pierre-Auguste Renoir, Vincent van Gogh i Henri de Toulouse-Lautrec.
"Le Moulin de la Galette" és una obra que ha estat estudiada a fons per Julie Barten, conservadora sènior de pintura al museu de Nova York. Alguna cosa a la part inferior del quadre li va cridar l'atenció:
Es poden veure altres colors a través i es pot veure una textura que no es relaciona amb la composició final i vaig tenir la sensació molt forta que hi havia alguna cosa a sota
La tecnologia d'imatge moderna li va donar la resposta: hi havia un gos petit amagat darrere d'una fina capa de pintura. Es creu que es tracta d'un Cavalier King Charles Spaniel, una raça popular a París en aquell moment.
Feia anys que Barten estudiava l'obra, amb microscopi i amb tecnologia de raigs X, però no ho va descobrir fins que va utilitzar una tecnologia anomenada espectroscòpia d'imatge de fluorescència de raigs X.
Amb aquest sistema, han pogut visualitzar els components de ferro, mercuri i zinc dels pigments, però no tenir una imatge exacta del gos, que tampoc es podria aconseguir d'una altra forma. Treure la capa superior de pintura faria malbé l'obra i entraria en conflicte amb la voluntat de l'artista.
"Sabem que, en molts casos, Picasso pintava parts de la composició i posteriorment les esborrava i les transformava en altres elements", explica Julie Barten, que recorda una frase que va dir Picasso en una entrevista l'any 1930: "Les meves pintures són una suma de destruccions".
Megan Fontanella, comissària d'Art Modern del Guggenheim, es va sorprendre quan va saber que, si Picasso no l'hagués esborrat, "s'hauria vist aquest gos realment adorable en primer pla, mirant gairebé directament al visitant amb aquest meravellós llaç vermell", explica.
La comissària té clar que, amb el gos, l'obra "hauria canviat totalment":
Només es pot especular per què Picasso ho hauria amagat. Però sens dubte ara la meva mirada està atreta per totes aquestes meravelloses figures de la composició. Així que el gos ja no hi és per monopolitzar la nostra visió
A banda del descobriment del gos, Barten també va fer una restauració completa del quadre per preparar-lo per a l'exposició, il·luminant els colors i eliminant el vernís groguenc antic, apropant l'obra a com es veia quan Picasso la va deixar acabada.
