"La tendència natural de l'agressor és fugir": per què els homicides amaguen els cadàvers?

Si el Lazarillo de Tormes hagués estat un assassí, probablement hauria sigut dels que amaguen el cadàver, perquè s'hauria adonat que podia ser una manera de burlar-se del sistema de justícia.

No fa tants anys que, davant de casos de desaparicions d'àmbit criminal, alguns jutjats instruïen la causa pel delicte de detenció il·legal. I la Fiscalia tampoc gosava parlar d'homicidis, atenint-se al fet que no se n'havia trobat el cadàver, tot i que la llei permet jutjar per homicidi sense que se n'hagi trobat el cadàver.
 

Homicidi, no assassinat

Ara la situació ja és una altra, però esta tipologia de casos continuen tenint les seues particularitats, com el fet que als agressors mai se'ls condemna per assassinat, sinó per homicidi. La diferència està en la pena de presó, en els anys de condemna, que per assassinat és més llarga. S'entén que no es pot demostrar l'assassinat perquè no es coneix com s'ha perpetrat ni les circumstàncies del moment criminal.
 

Unitat policial especialitzada

La majoria de desaparicions d'àmbit criminal que es detecten a Catalunya són feminicidis, explica al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) dels Mossos d'Esquadra, el sergent Pere Sànchez.

Però últimament també han detectat un augment de casos vinculats al crim organitzat, al tràfic de drogues. De les gairebé 4.000 desaparicions que es denuncien cada any, com a molt, quatre o cinc són homicidis sense cadàver.

El risc d'amagar el cadàver

El cap de la UCPD fa referència al risc que suposa amagar el cadàver, perquè l'agressor pot trobar-se amb "un imprevist, un control de policia, un testimoni" que li faci saltar pels aires els seus plans.

L'objectiu dels agressors és poder fer passar l'homicidi per una desaparició, perquè les desaparicions no són cap delicte.

"La tendència natural de l'agressor és fugir, separar-se el més ràpid possible de la víctima i del lloc on l'ha morta."

Tot i que l'instint porta a marxar, n'hi ha que es queden i decideixen fer desaparèixer el cos i disfressar l'escenari del crim.

Tenint en compte els casos que han investigat, la UCPD valora que els agressors que opten per amagar els cadàvers ho fan perquè tenen una relació directa amb el lloc on han matat la víctima o també perquè se'ls pot relacionar amb esta persona, perquè altres coneixien que havien quedat o perquè tenien una relació familiar, d'amistat o laboral.

Són investigacions complicades en què primer han de demostrar que la persona ja no demostra activitat vital, segons paraules del cap de la UCPD.

Tenen en compte els moviments bancaris o la manca de moviments, el comportament via xarxes socials o les comunicacions telefòniques. I en una segona fase la investigació té en compte els indicis de criminalitat.

Tot i que en paral·lel es busca el cos de la víctima perquè familiars i amics en puguin fer el dol, la importància d'estes investigacions està en poder arribar a judici i que hi hagi condemna malgrat que no hi hagi el cadàver.