La UE designa la Guàrdia Revolucionària iraniana grup terrorista
La Unió Europea designa la Guàrdia Revolucionària de l'Iran grup terrorista, arran de la repressió de les últimes protestes contra el règim dels aiatol·làs, que ha acabat amb milers de morts.
La decisió l'han pres els ministres d'Exteriors dels 27, reunits aquest dijous a Brussel·les, i l'ha confirmada Kaja Kallas, alt representant per a la política exterior de la UE a través d'un missatge a les xarxes socials.
"La repressió no pot quedar sense resposta", ha escrit a X. "Qualsevol règim que mata milers dels seus ciutadans camina cap a la seva pròpia desaparició", ha afegit, i ha qualificat la mesura de "decisiva".
Un acord que ve de lluny
En la mateixa línia s'ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha donat la benvinguda a l'acord polític. "Feia molt de temps que ho esperàvem", ha assegurat en una publicació a X.
"La paraula 'terrorista' és, sens dubte, el qualificatiu que se li pot donar a un règim que reprimeix amb sang les protestes del seu propi poble", ha afegit.
Els ministres han arribat a la unanimitat necessària per prendre aquesta decisió després d'anys d'estar sobre la taula. De moment s'ha tancat l'acord polític i els pròxims dies hi haurà l'adopció formal.
La mesura posarà la Guàrdia Revolucionària --la branca de l'exèrcit iranià que vol protegir el règim islàmic-- "al mateix nivell que Al-Qaida, Hamas o Daesh", ha recordat Kallas.
Països com França i Espanya havien expressat dubtes
Alguns països com França o Espanya eren reticents a fer aquest pas per por de tancar totalment qualsevol diàleg amb l'Iran. I, per tant, alertaven de les conseqüències diplomàtiques que podria implicar la decisió.
En aquest sentit, Kallas ha assegurat que "s'han calculat els riscos" i ha precisat que "les interaccions amb el ministre d'Afers Exteriors iranià no estan subjectes a això. Per tant, la previsió és que els canals diplomàtics segueixin oberts".
Cal recordar que països com els Estats Units, el Canadà i Austràlia ja van designar aquesta branca de l'exèrcit iranià com a organització terrorista.
Mesura amb pocs efectes pràctics
Tot i això, es tracta d'una mesura bàsicament simbòlica, perquè a efectes pràctics la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, i també alguns dels seus membres, ja figuraven a altres llistes de sancions per altres motius.
En aquest sentit, la UE va adoptar per primera vegada mesures restrictives contra persones i entitats implicades en actes de terrorisme el desembre del 2001, arran dels atemptats terroristes de l'11 de setembre d'aquell any.
Totes les persones, grups i entitats incloses estan subjectes a mesures relacionades amb la immobilització de fons i actius financers i amb la cooperació policial i judicial en matèria penal.
S'amplia la llista per cometre violacions de drets humans
De fet, a més d'aquest acord, els estats de la UE també han decidit ampliar la llista de persones i entitats sancionades per cometre "violacions serioses dels drets humans" a l'Iran.
La mesura contempla l'adhesió de 15 persones i sis entitats, les quals estaran sotmeses a la congelació d'actius, la prohibició d'accedir a la UE i a un bloqueig per accedir a recursos econòmics.
Entre els individus sancionats s'hi inclouen el ministre de l'Interior iranià i màxim responsable del Consell de Seguretat Nacional, Eskandar Momeni; diversos membres del sistema judicial del país, i oficials d'alt rang d'aquest exèrcit.
Censura i desinformació
Pel que fa a les entitats, hi apareixen el regulador audiovisual, diverses empreses de programari i organitzacions especialitzades en ciberseguretat, entre d'altres.
La UE les acusa de participar en activitats de censura i desinformació, assetjament a través de les xarxes socials o restriccions en l'accés a internet a través d'eines de vigilància.
Les mesures restrictives vinculades a la violació de drets humans a l'Iran afecten ara un total de 247 individus i fins a 50 entitats.
La UE també ha optat per ampliar la prohibició de vendes cap a aquest país de components i tecnologies utilitzades en la producció de vehicles aeris no tripulats i de míssils.
L'Iran ho qualifica de "gran error estratègic"
A través d'X, el ministre d'exteriors, Abas Araghchí, ha qualificat l'acord de "gran error estratègic".
Araghchí acusa la UE d'hipòcrita" i de tenir una "indignació selectiva", després de "no prendre cap acció en resposta al genocidi d'Israel a Gaza" i, en canvi, "afanyar-se a 'defensar els drets humans' a l'Iran".
A més, assegura que si es produís una guerra a la regió "el continent es veuria enormement afectat" i, per tant, "la postura actual de la UE és profundament perjudicial per als seus propis interessos".
