La UE obre la porta a admetre nous països el 2030: quins hi són més a prop i quins se n'allunyen

La Unió Europea podria ampliar el nombre de membres de cara al 2030. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha admès aquest dimarts que la inclusió de nous països aspirants és una "fita realista".

L'anunci l'ha fet coincidint amb la presentació de l'informe anual de la Comissió Europea sobre el procés d'integració dels 10 estats que actualment aspiren a unir-se al club comunitari.

Kallas ha lloat els esforços de països com ara Montenegro, Albània i Moldàvia, de qui ha explicat que han fet "avenços significatius" l'últim any per a poder ser membres de ple dret de la UE. Els dos primers són els que tenen el procés més avançat.

Expandir la Unió és el que més ens interessa.

La vicepresidenta de la Comissió també ha assenyalat que Ucraïna ha fet progressos i celebra que el procés avanci més ràpidament que en el passat, encara que el motiu sigui l'amenaça russa.

Kallas també ha remarcat que la invasió russa a Ucraïna posa de manifest la importància que té l'expansió del club comunitari en matèria de seguretat: "És una necessitat, si volem ser un actor més fort en el panorama internacional."

Toc d'atenció a Ucraïna i Geòrgia fa marxa enrere

Brussel·les ha aplaudit el compromís ucraïnès en el camí per integrar-se a la UE, però també ha advertit de "tendències negatives" pel que fa a la lluita contra la corrupció.

La Comissió ha reclamat a Kíiv una acceleració de les reformes cap a l'estat de dret per tal d'evitar "retrocessos en corrupció".

A banda d'aquest aspecte, l'entrada d'Ucraïna també depèn del possible veto d'alguns membres com Hongria, que ja ha amenaçat de negar-li l'ingrés, o Polònia, que ara té un president ultraconservador i euroescèptic.

En el grup dels suspesos, hi destaquen Geòrgia i Sèrbia. Pel que fa al primer, la comissió recull en l'informe que el progrés és "devastador" i assegura que actualment està més lluny de ser membre de la UE que quan va presentar la seva candidatura el 2023, pels "greus retrocessos democràtics" dels darrers anys.

Des del 2022, el govern georgià ha anat incrementant les relacions econòmiques amb la veïna Rússia i ha augmentat la repressió contra les veus dissidents dins del país.

Pel que fa a Sèrbia, on últimament hi ha hagut les protestes més grans contra el govern des dels anys 90, se li retreu la lentitud de les reformes i el relat antieuropeu dels seus líders polítics.

L'informe veu escassos avenços de països com Kosovo, i de Turquia puntualitza que "de facto" va paralitzar el procés d'adhesió el 2018.