Nou intent fallit del govern espanyol per aconseguir l'oficialitat del català a Europa
El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a ajornar aquest divendres la decisió sobre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec per les reticències que encara mantenen diversos estats.
Tot i que el govern espanyol havia presentat una nova proposta per intentar esvair els dubtes en la reunió d'avui del Consell d'Afers Generals de la UE, els ministres d'Afers Europeus dels 27 s'han limitat a debatre la qüestió durant una hora, però no han pres cap decisió, tal com estava previst.
Fonts comunitàries han explicat a TV3 que al voltant d'una quinzena d'estats hi han intervingut i que prop d'una desena han expressat dubtes o preocupacions.
D'altra banda, fonts del ministeri d'Exteriors espanyol han expressat a TV3:
Avui hem fet un pas més en el camí del reconeixement de les llengües oficials espanyoles a la UE. Un camí irrenunciable i irreversible. Un camí en què Espanya està disposada a seguir treballant amb tothom sobre qualsevol qüestió per resoldre la discriminació d'Espanya davant altres estats membres als quals sí que se'ls ha respectat la seva identitat nacional plurilingüe. El dia D no és avui, però el dia D avui és més a prop.
Fa gairebé dos anys que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va introduir per primer cop la proposta a l'ordre del dia d'un consell, i des d'aleshores no s'ha trobat la unanimitat necessària.
La pròxima cita del Consell d'Afers Generals està prevista per al 16 de setembre, però encara es desconeix si, de nou, la qüestió es posarà sobre la taula.
Les reticències d'alguns estats membres
A la seva arribada a la reunió, diversos ministres ja havien expressat que la proposta espanyola encara presenta dubtes "legals i econòmics".
El ministre luxemburguès d'Afers Europeus, Xavier Bettel, ha assenyalat que "el moment no és l'adequat". En aquest sentit, Bettel ha dit que "entén perfectament" les sensibilitats de l'estat espanyol pel que fa al multilingüisme i ha assegurat que Luxemburg "no bloquejarà" el reconeixement, tot i que ha insistit que el consens necessari per tirar endavant amb la mesura encara s'ha de consolidar.
Bettel ha subratllat que la prioritat de la UE ara és discutir sobre qüestions relatives a la guerra d'Ucraïna i de Gaza.
Per la seva banda, el ministre francès, Jean-Noël Barrot, ha destacat:
Estem llestos per seguir treballant amb els amics espanyols però no hi ha consens.
La ministra danesa d'Afers Europeus, Marie Bjerre, ha comentat que "Espanya volia posar-ho a l'agenda" i ho han "facilitat".
La manca de consens és un aspecte que també ha destacat el ministre polonès abans de començar la sessió. En línia amb el que han expressat alguns dels seus homòlegs, Adam Szlapka, ha manifestat que existeixen "dubtes legals" per part de diversos estats membres i creu que es necessita "més temps" per esvair-los.
Països com Alemanya, Suècia, Finlàndia o Àustria ja van expressar dubtes el mes de maig i van demanar al govern espanyol "més claredat" sobre les implicacions econòmiques i jurídiques.
Claudia Plakolm, ministra austríaca d'Afers Europeus, ha dit a la seva arribada a la reunió que no pot donar suport a la proposta per l'opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE. "Els hem de prendre molt seriosament, i l'opinió dels serveis legals no ha canviat", ha indicat. "En altres paraules, mentre hi hagi una proposta sobre la taula que presenti dubtes legals que no hagin estat clarificats, no és possible donar la nostra aprovació", ha remarcat.
Espanya els acusa de "segrestar" la iniciativa
Les reticències públiques expressades minuts abans pels ministres d'alguns estats membres, ha provocat que Fernando Sampedro, secretari d'Estat espanyol per a la UE, els hagi acusat de "segrestar" la iniciativa.
Sampedro ha recriminat als països que encara s'oposen a la proposta que no hagin aportat arguments "legals" o "econòmics" per "retardar" l'aprovació.
Fa unes setmanes que l'Estat espanyol va presentar una nova proposta que introdueix un nou article per "esclarir encara més" el compromís d'Espanya amb el pagament de les despeses derivades de la implementació de l'oficialitat, que la Comissió Europea va xifrar en 132 milions d'euros.
Amb relació als esculls legals, el govern espanyol defensa que per ampliar la llista de llengües oficials de la UE no és necessari canviar els Tractats de la UE.
"Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin", ha dit, demanant que no s'allargui aquest debat de manera "innecessària".
En aquest sentit, Fernando Sampedro també ha subratllat que "els tractats són molt clars" i que "el sistema nacional plurilingüe ha de ser respectat".
Aquesta proposta no té cap impacte negatiu per a cap altre estat membre, per tant, considerem que ha de ser possible aprovar-ho tan aviat com es pugui.
"Després de la discussió d'avui estic segur que estarem més a prop de l'aprovació", ha assegurat el secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea.
Illa: "Continuarem treballant sense desànim"
El president de la Generalitat, Salvador Illa ha afirmat aquest divendres que "continuaran treballant sense desànim" per a l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Ho ha dit en el marc d'una conferència a Vigo, minuts abans de la reunió a Brussel·les on s'ha d'abordar aquesta qüestió,
En una part del discurs pronunciat en gallec, el cap de l'executiu català ha assenyalat que les diferents llengües oficials "són un privilegi i una riquesa" i ha rebatut que siguin "llengües provincianes" ni una "decoració popular", sinó "llengües per a compartir, expressar i viure plenament".
Durant la seva intervenció, Salvador Illa ha agraït "l'esforç" que està fent el govern espanyol i ha lamentat que el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, no signés la carta conjunta amb el lehendakari Imanol Pradales.
A Galícia el president ha defensat l'"Espanya plural i diversa" que representen les llengües oficials, davant del model de "nació única i llengua única" que defensen altres. "Les hem de respectar i protegir", ha remarcat.
Carta d'Illa, Pradales i Collboni
Qui també ha fet passos per intentar accelerar l'adopció de la decisió ha estat el govern català.
Juntament amb el lehendakari basc, Imanol Pradales, el president Salvador Illa ha fet arribar una carta a la resta de 26 països membres en què els demana que avalin l'oficialitat de les llengües dels dos territoris.
En l'escrit, Illa i Pradales asseguren que ha arribat el moment de culminar el reconeixement de les llengües cooficials i que es tracta d'una petició de justícia lingüística amb un amplíssim suport social.
Els dos presidents també es pregunten si es pot justificar que una Europa que es basa en principis de diversitat imposi la màxima de reconèixer només una llengua per estat:
Com podríem justificar davant els nostres ciutadans que una Unió Europea fundada en els principis 'd'units en la diversitat' imposa un model 'd'un estat, un idioma' a una ciutadania que democràticament s'identifica com a membre d'un estat multilingüe?.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat aquest divendres que ha enviat una carta a 31 alcaldes de diferents ciutats europees per demanar el seu suport a l'oficialitat del català a la UE.
Collboni ha detallat que ha enviat la missiva a alcaldes de 14 països i que s'ha dirigit "especialment" als més reticents en reconèixer l'oficialitat del català. "El que els he explicat és que el català és una llengua més parlada que 12 de les 24 oficials de la UE, per tant, ha de ser oficial", ha reivindicat l'alcalde socialista.
25 universitats signen un manifest
Les universitats que integren la Xarxa Vives --de territoris del domini lingüístic del català--, així com diverses universitats de Galícia i el País Basc, han publicat un manifest per mostrar el suport a la petició del govern espanyol perquè el català, l'euskera i el gallec obtinguin el reconeixement de llengües oficials de la Unió Europea.
En el text, les institucions universitàries demanen als polítics de l'Estat que "facin costat" a la iniciativa; apel·len a "l'ampli consens social de què la qüestió lingüística disposa" i reivindiquen que significaria "un reconeixement de la diversitat inherent de la UE, així com dels drets lingüístics i de la llibertat acadèmica i de creació científica".
En les últimes hores també s'han sumat al debat una vintena de catedràtics, intel·lectuals i professors de diverses universitats d'Alemanya, Àustria i Suïssa.
Han fet arribar una carta oberta al canceller alemany, Friedrich Merz, en què li demanen que el seu govern no bloquegi l'oficialitat del català perquè "no és una llengua petita a Europa sinó una llengua mitjana que ha d'ocupar el lloc que li correspon".
I alhora també defensen l'oficialitat del basc i el gallec.
