La Universitat de Girona crearà antibiòtics amb vegetals manipulats genèticament
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, un equip d'investigadors de la Universitat de Girona posarà en marxa una factoria de vegetals transgènics per produir medicaments i aplicar-los contra els bacteris de la salmonel·la, l'E. coli i la Listeria
2 min
La Universitat de Girona projecta crear una factoria de vegetals per produir medicaments per combatre bacteris com ara la salmonel·la, l'E. coli o la Listeria. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, els antibiòtics s'obtindran a través de la manipulació genètica de plantes de la patata, el tabac o l'arròs, i serviran per tractar malalties tant de vegetals com d'animals i de persones.
El director del projecte, Emili Montesinos, explica que la investigació va començar fa uns 8 anys, quan es va fer necessari trobar productes alternatius als que havia prohibit la Unió Europea per tractar malalties de vegetals. Els investigadors de la Universitat de Girona ja han obtingut, a través d'un procés químic, dos antibiòtics que tenen patentats, un dels quals es distribueix a 20 països diferents, i ara es pretén obtenir aquests mateixos antibiòtics a partir de vegetals. "Aquests dos grups de pèptids antimicrobians els hem dissenyat per combatre bacteris dolents que causen infeccions a les plantes –explica Montesinos– i ara, fent proves, ens hem adonat que també són actius contra patògens d'animals i humans".
Inicialment, els investigadors han pres tres plantes com a model: la de l'arròs, la del tabac i la de la patata. Es tracta de modificar-les genèticament perquè produeixin els fàrmacs. Segons el professor Montesinos, "com que són molècules, tot i ser sintètiques, basades en molècules naturals, el que estem dissenyant és un sistema perquè el produeixin les plantes". L'objectiu és disposar de planta regenerada a finals del 2009 per començar a fer les primeres anàlisis de producció. Montesinos explica que "finalment, el que tindrem seran plantes que produeixen llavors; aquestes llavors es poden utilitzar per sembrar, sempre en condicions controlades, i extreure aquest antibiòtic". Afegeix que "aquestes plantes tenen un sistema que impedeix que es puguin reproduir; són plantes estèrils".
El director del projecte assegura que l'obtenció del mateix medicament a través d'un procés químic és molt més car i contamina molt més. Entén que amb la manipulació genètica de les plantes no hi ha cap risc, tot i l'oposició que generen els productes transgènics.
El projecte, en el qual també intervenen els doctors Eduard Bardagi i Maria Pla, té un cost d'entre 2 milions i mig i 3 milions d'euros, dóna feina a una quinzena de persones i hi participen una empresa catalana i diversos centres d'investigació alemanys i francesos.
El director del projecte, Emili Montesinos, explica que la investigació va començar fa uns 8 anys, quan es va fer necessari trobar productes alternatius als que havia prohibit la Unió Europea per tractar malalties de vegetals. Els investigadors de la Universitat de Girona ja han obtingut, a través d'un procés químic, dos antibiòtics que tenen patentats, un dels quals es distribueix a 20 països diferents, i ara es pretén obtenir aquests mateixos antibiòtics a partir de vegetals. "Aquests dos grups de pèptids antimicrobians els hem dissenyat per combatre bacteris dolents que causen infeccions a les plantes –explica Montesinos– i ara, fent proves, ens hem adonat que també són actius contra patògens d'animals i humans".
Inicialment, els investigadors han pres tres plantes com a model: la de l'arròs, la del tabac i la de la patata. Es tracta de modificar-les genèticament perquè produeixin els fàrmacs. Segons el professor Montesinos, "com que són molècules, tot i ser sintètiques, basades en molècules naturals, el que estem dissenyant és un sistema perquè el produeixin les plantes". L'objectiu és disposar de planta regenerada a finals del 2009 per començar a fer les primeres anàlisis de producció. Montesinos explica que "finalment, el que tindrem seran plantes que produeixen llavors; aquestes llavors es poden utilitzar per sembrar, sempre en condicions controlades, i extreure aquest antibiòtic". Afegeix que "aquestes plantes tenen un sistema que impedeix que es puguin reproduir; són plantes estèrils".
El director del projecte assegura que l'obtenció del mateix medicament a través d'un procés químic és molt més car i contamina molt més. Entén que amb la manipulació genètica de les plantes no hi ha cap risc, tot i l'oposició que generen els productes transgènics.
El projecte, en el qual també intervenen els doctors Eduard Bardagi i Maria Pla, té un cost d'entre 2 milions i mig i 3 milions d'euros, dóna feina a una quinzena de persones i hi participen una empresa catalana i diversos centres d'investigació alemanys i francesos.
