La Vall d'Aran vol establir un acord de lliure adhesió a Catalunya reconegut al nou Estatut
El Conselh Generau d'Aran ha aprovat per unanimitat de tots els partits que el componen un document en què es reclama que el nou Estatut reconegui la lliure associació d'aquest territori al Principat, amb entitat pròpia en la nova ordenació territorial i amb l'aranès com a llengua cooficial. El conseller en cap, Josep Bargalló, comparteix que cal reconèixer aquestes especificitats, però deixa en mans de la ponència estatutària la fórmula perquè quedi recollit en el nou text.
1 min
El nou Estatut de Catalunya ha d'establir un pacte de lliure unió d'Aran amb Catalunya. Aquest és un dels punts del document "Aportació al nou Estatut de Catalunya", aprovat pel ple del Conselh Generau. El document, que ha estat consensuat pels tres partits polítics amb representació al Conselh Generau, Convergència Democràtica Aranesa, Unitat d'Aran i el Partit Renovador d'Arties e Garòs, proposa també que el nou Estatut reconegui que Aran és un país amb drets històrics similars o equiparables als territoris forals. Aran és, segons aquest document, un país amb realitat nacional que s'uneix lliurement a Catalunya i es constitueix com un territori autònom dins de la comunitat autònoma catalana, amb un règim politicoadministratiu especial. Per tant, el nou Estatut ha de reconèixer a Aran el dret d'aconseguir les màximes cotes d'autogovern. Pel que fa a la inclusió de la Vall d'Aran a la futura vegueria de l'Alt Pirineu, els grups polítics aranesos exigeixen que en el nou Estatut quedi ben clar que no es pot incloure en cap divisió territorial que no sigui ella mateixa. El document també reclama que el nou Estatut determini que l'aranès, occità, d'Aran sigui llengua oficial a Catalunya. Des del Govern de la Generalitat, el conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la voluntat de l'executiu de donar més autonomia a la Vall d'Aran, però ha afegit que serà la ponència del Parlament la que decidirà aquesta qüestió.
