"La vampira del Raval va ser una de les primeres 'fake news' de la història"
El director Lluís Danés ha recreat la seva visió de la Barcelona del 1912 a la nau de cinc mil m2 de Ca n'Oliveras de Martorell. Un espai que durant 23 dies, fins aquest dissabte, últim dia de rodatge, ha acollit tots els escenaris de la pel·lícula, que no té exteriors, construïts expressament per a aquest conte gòtic que trasllada a la pantalla la veritable història d'Enriqueta Martí, a qui la llegenda negra de Barcelona coneix com La vampira del Raval.
Acompanyats pel director de producció, David Masllorens, la premsa ha pogut recórrer aquest espai ple d'escenaris amb el toc personal de Lluís Danés. Al carrer del Raval, un espai fosc on les parets són sacs i que conté unes 10.000 llambordes de les de veritat per permetre el pas de carruatges, s'hi entra per una boca monstruosa. Per Danés, els decorats són un personatge més, són espais psicològics i, en aquests cas, segons les seves paraules, el Raval era "una bèstia que engolia la classe obrera. Una olla de pressió, a vessar de gent. L'espai més poblat d'Europa durant la Revolució Industrial".
El Raval és una part d'aquesta Barcelona plena de contrastos. La foscor de la pobresa en comparació amb el món de la burgesia que comença a prosperar, representat pel vestíbul del Liceu, més lluminós, però que igualment amaga les ombres d'aquesta classe alta que s'aprofitava dels fills de la classe obrera. Com a nexe d'unió dels dos mons, el bordell, l'espai on es reuneix al mateix temps el vici, el luxe i l'excentricitat, on els colors són molt més intensos.
Un altre espai és la minúscula cel·la d'una presó, la que ocupa Enriqueta Martí, la de l'escena que ha pogut veure la premsa. La primera trobada entre els dos personatges principals de Nora Navas i Roger Casamajor, la suposada vampira i el periodista que investiga la desaparició de la Teresita i que, un cop grata, acaba descobrint tot el que s'hi amaga a sota.
I aquests escenaris creats a la nau industrial, on aquests dies fa molt i molt fred, muten. Les parets de sac es poden moure creant portes i finestres noves. El bordell s'ha transformat en el vestíbul del Liceu, dos espais on els miralls dominen per mostrar les dues cares que tothom pot tenir. I, com en tot bon conte, la nit s'aprofita perquè l'equip de decorats facin aquestes transformacions d'espais sense que el rodatge diari s'aturi.
El guió de Lluís Arcarazo i Maria Jaén s'ha basat en articles de premsa de l'època i en llibres que desmenteixen la versió inicial com el "Desmontando el caso de la vampira del Raval". d'Elsa Plaza. Un periodista de l'època és el punt de partida de Sebastià Comes, el personatge que interpreta Roger Casamajor. Un article real on es desdeia de tot el que havia publicat sobre Enriqueta Martí obre i tanca la pel·lícula i posa en el punt de mira la premsa com a constructora de relats motivats pels interessos de les classes poderoses.
Enriqueta Martí va ser detinguda el 27 de febrer de 1912 pel segrest de Teresina Guitart. Al seu domicili també hi havia l'Angelita, que, segons sembla, era filla d'una parenta que tenia acollida. Teresina, que portava desapareguda dues setmanes, tenia el cap rapat. No per res; simplement tenia polls. Només es va aconseguir demostrar el segrest de la petita, però la policia i la premsa, per diferents motius, es van encarregar de convertir-la en una letal assassina en sèrie, la vampira del Raval. La mateixa setmana del rapte de la Teresina s'havia descobert un cas real d'un prostíbul infantil al Raval, una trama que comptava amb la complicitat de la policia.
"La vampira del Raval és una de les primeres fake news' de la història. Enriqueta Martí era dona, pobr, havia estat prostituta, estava malalta, segurament no era cap santa, però no era una assassina, va ser un cap de turc", diu taxatiu Lluís Danés. "La seva notícia neix per tapar una gran xarxa de pederàstia i curiosament deixa de ser-ho quan n'apareix una altra de més gran, l'enfonsament del Titanic."
La Vampira justificava l'onada de desaparicions de menors que sumia el Raval. En realitat, aquests nens i nenes acabaven en bordells per a rics o treballant com a esclaus a les fàbriques de França.
"Sí que havia vampirs; eren els que controlaven la premsa i la policia... La resta era pobresa. Aquesta pel·lícula es podria ambientar en qualsevol societat actual. Parla i denuncia sobretot la pederàstia, el crim contra la balua més feble de la cadena", explica Danés. El seu film transita entre el somni i la realitat i ha fet "l'aposta visual que em fa sentir més segur. Per mi, l'estètica és important, però ha de servir per denunciar alguna cosa." Una història universal que en les seves mans es transforma en un thriller, un conte gòtic per denunciar que encara desapareixen nens i que, com llavors, paguen justos per pecadors.
Nora Navas posa rostre a Enriqueta Martí. Per l'actriu que compagina aquest rodatge amb el de la sèrie de TV3 "Les de l'hoquei", aquesta pel·lícula "És un indult. Un homenatge a les dones pobres", explica Navas. "He volgut defensar-la molt... Quan t'endinses en la història, t'adones que era una dona pobra, solitària, més intel·ligent del normal, treballava amb herbes i potser agafava algun nen per mendicar, però, per mi, no va ser una assassina. Ara tot té nom, és pederàstia, però llavors era "que se salvi qui pugui'".
L'acompanya en el paper de protagonista Roger Casamajor, que interpreta el periodista que està investigant el cas d'Enriqueta Martí. L'actor destaca que: "El que fa interessant i diferent aquesta proposta és la mirada de Danés". La tercera en discòrdia és Bruna Cusí, l'Amèlia: "L'amor i amant de Comas. Una noia que mira de sortir d'aquest món, però a qui no li resultarà gens fàcil".
Artistes com Marc Parrot, Mario Gas, Elena Gadel o Francesc Orella participaran com a "cameos" a "La vampira de Barcelona", el primer llargmetratge per al cinema de Lluís Danés, que hi combinarà blanc i negre, color i, sobretot, el vermell sang que cus els dos mons de la ficció. La pel·lícula, que acaba el rodatge aquest dissabte podria ser una realitat a la tardor.
