La vida increïble del rei català dels falsificadors

"No m'han denunciat, perquè la gent a qui vaig vendre s'estimava més quedar-se el quadre que denunciar-me. Si se'l quedaven, el quadre valia milions. Si em denunciaven, el quadre ja no valia res"

Oswald Aulestia és un seductor, un entabanador, un narrador nat. El seu talent per explicar històries i fer-se-les venir bé és admirable i fascinant. És un home que s'ha fet una vida a mida. Diuen que el més gran farsant del món de l'art: un falsificador extraordinari que ha col·locat la seva obra -òbviament amb firma falsa- a les pinacoteques més importants del món, validada pels més experts verificadors de l'actualitat. L'FBI persegueix Aulestia com a cap d'una trama internacional entre els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Europa i el Japó, amb base a Barcelona. El documental el segueix en la seva vida d'art, crim, pirateria, viatges, festes, excessos i... mentides, és clar.

Kike Maíllo, el director d'"Oswald. El falsificador", l'anomena thriller documental. Thriller, perquè ens submergeix en una història que ningú, ni l'equip ni el protagonista, saben com s'acabarà. I ho és també pel tarannà del personatge, tan ple d'encant com de misteris. Instal·lat en l'engany, amb el carisma de qui sap mantenir la calma quan van mal dades. També és un true crime pictòric on mai acabes de saber què és veritat i què és mentida. Oswald ens avisa:

"Tampoc us ho cregueu tot, perquè normalment, les veritats d'avui esdevenen mentides demà... La Veritat són paraules en majúscula. Jo, la Veritat, jo tampoc la sé"

Amb ulleres de sol, samarreta negra, gorra de beisbol i arracada a l'orella, el seu posat és, de cap a peus, d'estrella del rock. Segons el seu amic José Antonio López Risueño, psiquiatre: "Oswald no és algú que s'ha après un personatge i el representa, és que ell mateix és el personatge".

Per a l'equip del documental, "Oswald, el falsificador" va ser un rodatge d'infart. Al cap i a la fi, el protagonista és un home al marge de la llei, amb la seva agenda secreta, els seus conflictes policials i judicials, les seves impostures i les seves febleses. Impossible creure tot el que diu, però molt difícil dubtar-ne. Al llarg d'un seguiment que dura anys, Oswald planta diverses vegades l'equip, desapareix o hi talla el contacte. Però també els fa declaracions d'insòlita sinceritat, els presenta família i amics i es presta a improvisar un Tàpies enmig del carrer, davant de la fundació del pintor a Barcelona: "el podria vendre per cent mil euros", diu.

Una confiscació de falsificacions de Miró a Barcelona engega el febrer de 2001 l'operació Artista. La Policia Nacional investiga, i aquesta recerca els porta a Oswald Aulestia, autor de l'obra i si més no, membre d'una xarxa internacional de distribució i venda d'art falsificat. El documental retroba avui a Itàlia diversos membres de la xarxa, que reconeixen haver venut les magnífiques "còpies" d'Oswald, i també alguns dels seus originals, signats amb el seu nom. El cas és que la policia no troba cap pèrit capaç d'assegurar que es tracti de falsificacions, i l'operació queda en no res. El pintor la recorda amb ironia:

"Els policies saben del que saben: de xoriços, lladregots, atracaments... Però aquests que em van agafar, que parlen d'art, que si soc falsificador, que... Aquests no tenen ni puta idea de res! No tenen coneixements!"

Oswald va néixer el 1946, fill de pare escultor i pintor, Salvador Aulestia, un artista rellevant que va exposar en galeries catalanes i europees i va acabar la carrera molt vinculat a Itàlia. Als 23 anys, i després d'una tèrbola història que inclou una pistola i un guàrdia civil, fuig cap a França i d'allà, a Venècia, amb el pare, on treballa per a un galerista que li proposa falsificar obra de Miró. Són històries rocambolesques que l'artista explica impàvid, amb el seu particular sentit de l'humor.

Les primeres obres que va falsificar com a "professional", explica, van ser les del seu pare, obligat pel contracte amb un mecenes italià a produir molt més del que era capaç. A canvi, un nivell de vida altíssim per a tots dos, "amb cotxes, cases, dones... el que volíem". Un luxe al qual  la inesperada fuga del seu pare amb la dona del mecenes posa fi de cop. Però, tot i que l'ha abandonat en la misèria, Oswald no li guarda rancúnia:

 "El meu pare em va ensenyar que per fer una còpia, abans de res havies d'entrar una mica dins la personalitat del pintor. I un cop has aconseguit això, la resta és fàcil"

I el jove falsificador ha de començar a buscar-se la vida pel seu compte, alternant l'obra pròpia i el que ell en diu "còpies": "Era més fàcil vendre les coses falses que les autèntiques", explica qui era el seu marxant. I ell no està disposat a viure una vida normal.

"Un dia em va dir, mira Anastasi, jo mai seré milionari, però et dic una cosa: viuré com un milionari", diu el seu germà"

Quan torna a Barcelona són els rics els qui van a buscar-lo. Tots volen alguna mostra del seu art:

-Què en recordes, d'aquells anys a Barcelona?

-Sexe, drogues i rock and roll.

Ell no es privava de res: "Això ho porta la nit". Si va guanyar molts diners, també en va gastar moltíssims. No només a la Barcelona nocturna, també a Miami, on es va relacionar amb gent com Sylvester Stallone, Madonna, Al Pacino, Luis Miguel, Ricky Martin..."Tots tenen quadres meus", diu. Però el Buró Federal d'Investigació, l'FBI, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, també s'interessa per Oswald arran d'algunes denúncies per falsificació a Estats Units: milers de mirós, dalís, tàpies o chagalls tan mentiders com els certificats d'autenticitat que els acompanyaven.

El que passa a partir d'aquest moment trenca el to fins ara juganer, irònic i una mica frívol del documental. El tombant dels fets ens impedeix seguir personalment Oswald Aulestia, però tenim notícia per amics, advocats i familiars dels seus pitjors moments. Un any sencer -entre 2017 i 2018- d'incertesa i aparent decadència. L'ha domesticat la llei, finalment? El retrobament, de nou a Barcelona, serà tant intens i emotiu com sorprenent. Som davant d'un nou Oswald?

"He viscut una vida sense regles, m'ho he passat tot pel forro. He sigut un pirata, he sigut un vividor, he sigut un egoista, he sigut un jo, jo, jo, jo... Ja m'estava molt bé una bona bufetada, collons! M'ha anat de puta mare!"

Ho diu de debò, tot això? Caldrà veure'l fins al final per saber fins a quin punt la vida pot -o no- canviar un personatge com aquest.

"Oswald, el falsificador" recull en 90 minuts el millor de la sèrie documental de tres capítols que TV3 va emetre amb el mateix títol aquest hivern passat, i que es pot consultar a la carta.

Una producció de Sábado Películas, Playtime Movies i Fil­min, amb la participació de El Terrat (The Mediapro Studio), TVC, TVE, ICEC, ICAA.