La violència sexual en entorns de confiança: "Els meus agressors eren companys de feina"

No es diu Marisa, però li direm així per preservar la seva identitat. Quedem amb ella a casa seva. Ha decidit parlar amb nosaltres, però prefereix que no se la reconegui perquè el seu cas està judicialitzat i encara no té sentència i no vol que això la pugui perjudicar.

Ens explica que fa un any dos companys de feina la van violar en sortir d'un dinar fora de l'empresa.

"Al final del dinar, vam sortir fora, un d'ells va portar tres gots de cervesa, me'n va donar un a mi. I ells van agafar els altres dos. I passats, no ho sé, cinc minuts, sis minuts, set minuts, no ho sé, la veritat, ja no me'n recordo de res. L'única cosa que recordo és que ja eren vora les onze de la nit i caminava i deambulava de nit sense saber on era."

Havia estat cinc hores sense coneixement. A partir d'aquí va començar a tenir flaixos del que li havien fet. Els va denunciar, però, tot i això, va haver d'estar un mes i mig treballant amb ells cada dia:

"Quan estàvem en el mateix torn, unes crisis d'ansietat horroroses. Em posava a tremolar, a plorar. Perquè a més a més havia de parlar amb ells. Jo no sé això com ho vaig aguantar. Però després vaig desenvolupar un trastorn i estava empastillada tot el dia."

Ara fa més d'un any que està de baixa. Els dos agressors, en canvi, no han parat de fer vida normal: "Jo tinc una necessitat vital de tornar a la meva vida normal, de tornar a la feina, però és que no puc. Si vull tornar, haig de buscar un altre departament, haig de buscar un altre horari, quan soc jo la víctima. Per què continuo sent jo la que ha de canviar la meva vida? És que no ho entenc."

Agredida per un amic

A l'Andrea també li va costar molt entendre i poder explicar el que li havia passat. En el seu cas, va ser agredida sexualment per un amic seu. Dijous declarava per primer cop davant de la jutge d'instrucció a la Ciutat de la Justícia.

"Jo la coneixia de feia deu anys, aquesta persona. Hem anat a cases rurals, hem fet aniversaris junts. És una persona que mai t'imagines que pot arribar a fer una cosa així. Estava en xoc totalment i m'ha costat bastant recompondre'm i arribar a explicar-ho als altres, per vergonya."

L'advocada Sònia Ricondo García, especialista en violències masclistes, explica que el fet que l'agressor sigui un conegut dificulta el fet de denunciar: "Estàs denunciant al teu germà, estàs denunciant el teu amic, estàs denunciant una persona molt propera i, per tant, és un pas que et costarà molt més que una persona desconeguda que no tens un vincle."

La Marisa ho corrobora: "Que et passi amb algú que coneixes et fa dubtar. Perquè no t'ho vols creure i menys quan és una persona que aprecies a la feina. És que dius: 'no em creuran'."

"Normalment són casos on es triga molt més a denunciar", afegeix Ricondo. Explica que moltes vegades no hi ha lesions físiques perquè els agressors no han hagut d'utilitzar la violència física per doblegar la voluntat de la víctima, sinó que han utilitzat la confiança. I això, pel que fa a les proves, és molt més complicat:

"Des del sistema judicial són casos que es qüestionen molt més: per què li vas parlar després? Per què no et vas atrevir a dir-li que no? Per què no t'hi vas resistir?... totes aquestes coses que quan és un perfil de l'entorn sí que es qüestiona i es mira molt més amb lupa el comportament que ha tingut la víctima en aquesta agressió."

Aquest és el vídeo del telenotícies que recull aquests dos casos d'agressions sexuals per part de gent propera:

 

El pas de denunciar

Tot i les dificultats, totes dues tenen clar que havien de denunciar.

"Jo ho vaig tenir clar quan vaig saber que hi havia altres noies a qui ell havia agredit igual que jo", ens explica l'Andrea.

"A més, aquesta persona és a les xarxes socials per lligar, va coneixent gent nova, llavors és una cosa que volem frenar. No volem que hi hagi més víctimes, com hem estat nosaltres."

"És que penses, si m'ha passat a mi que ja tinc una edat, a quantes més els ha passat? Si ho fan els avis, ho fan els tiets, ho fan els cosins, no ho farà un company de feina que tu estimaves o un amic? Llavors és quan prens una mica de consciència i dius haig de fer alguna cosa",  assegura la Marisa:

"Jo el mal ja el tinc fet. Però tinc moltes nebodes, amigues, altres companyes de feina i no vull que passin pel mateix."