La visita del canceller alemany Merz a Israel, cop a la legalitat internacional
Precedit per la ruptura sense precedents d'Eurovisió aquesta setmana arran de la participació d'Israel en el festival de la cançó de l'any que ve, el canceller alemany, Friedrich Merz, està de visita, precisament, a Jerusalem.
Berlín havia amenaçat de boicotejar el concurs si se sancionava Israel. La pressió ha resultat, i ara són altres els països que n'han fugit, entre els quals Espanya, perquè consideren que la participació israeliana blanqueja la matança de Gaza, pendent de judici per genocidi a la Cort Penal Internacional.
De Nuremberg a Jerusalem
Alemanya ha de defensar l'existència i la seguretat d'Israel. Això serà per sempre, de manera intrínseca, en l'essència de la nostra relació.
Merz sortia amb aquesta frase de la visita inaugural del viatge al Yad Vashem, literalment "monument i memòria", conegut oficialment com el Centre de Remembrança de l'Holocaust al Món.
Merz hi ha refermat "la perdurable responsabilitat històrica d'Alemanya", sense distingir en cap moment entre el poble jueu que va ser exterminat pel règim nazi durant l'Holocaust i Israel, nascut a posteriori com a estat proclamat jueu.
Però paradoxalment ara és aquest mateix estat el que està acusat de perpetrar genocidi, a Gaza. El mateix crim que va ser tipificat per primera vegada en paral·lel a la creació d'Israel el 1948, arran del judici a la jerarquia nazi a Nuremberg acabat dos anys abans.
De Jerusalem a la Haia
Serà la Cort Internacional de Justícia de l'ONU a la Haia (Països Baixos) que determinarà legalment si Israel ha perpetrat genocidi a Gaza. Quan dictamini sobre l'acusació presentada per Sud-àfrica amb el suport d'una desena de països, entre els quals també hi ha Espanya.
El procediment va començar el desembre de 2023, només dos mesos després de la represàlia israeliana massiva contra l'atac de Hamas d'aquell octubre al sud d'Israel. Aleshores, els morts eren sobre els 10.000, ara han sobrepassat les 70.000 persones.
Entremig, novembre de 2024 i també des de la Haia, una altra estructura clau de la justícia extraterritorial, el Tribunal Penal Internacional (TPI), va emetre --entre d'altres, inclosos els líders de Hamas ja assassinats-- una ordre de busca i captura contra el mateix Benjamin Netanyahu. Se l'acusava de crims de guerra i lesa humanitat.
De la Haia a Washington
El TPI, contràriament al Tribunal de l'ONU, no encausa ni jutja estats, sinó individus. Es va constituir amb l'Estatut de Roma el 1998, al qual es van adherir tots els països membres de la Unió Europea, Alemanya inclosa, naturalment.
L'any abans de l'ordre de cerca i captura contra Netanyahu, en va emetre una altra de similar contra el president de Rússia, Vladímir Putin, també per crims de guerra, a Ucraïna. La UE ho va aplaudir, també l'OTAN encapçalada pels Estats Units, que, per cert, no són signataris ni estan vinculats al TPI.
L'ordre contra Netanyahu la van rebre amb una vara de mesura diferent. Brussel·les va callar i ja l'ha vulnerada en diverses ocasions. Washington la va condemnar, i des de l'arribada de Trump a la Casa Blanca són els jutges i fiscals del TPI que han estat sancionats.
De Washington a Brussel·les
Fins i tot el meu cotxe, que també és elèctric, un híbrid. Tinc un abonament que no té res a veure amb els Estats Units, però necessito una targeta de crèdit. I la meva era American Express. De sobte em vaig trobar que no podia carregar ni el meu cotxe.
El vicefiscal del TPI Mame Mandiaye Niang i 4 jutges més han quedat expulsats del sistema bancari internacional. "És amb Palestina -ha dit Mandiaye en una entrevista a l'agència France Press-. És en aquest moment que la nostra existència va quedar amenaçada. El món ens necessita més que mai, però al mateix temps estem amenaçats. Mai se'ns hauria de posar en la mateixa llista que els terroristes i els traficants de drogues."
La llista negra contra el Tribunal és nord-americana, i l'acusat, Netanyahu, és el convidat més assidu a la Casa Blanca des de la seva inculpació.
El viatge a la inversa de Merz aquest diumenge, visitant ell personalment Netanyahu, deixa al descobert una fractura molt més greu que la d'Eurovisió. La de la mateixa Unió Europea davant la gestió de la crisi de Gaza que l'ha noquejat.
De Brussel·les a Jerusalem
Brussel·les ha mantingut inalterable l'acord d'associació que manté amb Israel durant els dos anys de matances israelianes a Gaza.
Està supeditat, literalment, al respecte dels drets humans. Per tant, ha provocat fortes friccions entre els països que han parlat obertament de genocidi a la Franja i els que mantenen el suport incondicional a Israel. Els encapçala Alemanya.
Conscient que pot obrir més forat entre el principal motor d'Europa i els països més crítics amb Israel, Netanyahu ha rebut Merz fins i tot amb un toc de supèrbia.
Davant el canceller s'ha permès menystenir el TPI i l'ha comminat a investigar l'Holocaust. Al fiscal que el va inculpar, el britànic Karin Khan, l'ha qualificat de "corrupte".
Però malgrat tot, Netanyahu ha hagut de reconèixer que no s'atreveix a viatjar a Alemanya, tot i una invitació anterior de Merz.
Potser algun jutge alemany podria ser més escrupolós amb la legalitat internacional que el mateix canceller.
Butlletí Mirada Global
Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts
Subscriu-t’hi
