La Xina i el Japó es rearmen, amb Taiwan de teló de fons

Pocs mesos després que esclatés la Segona Guerra Sinojaponesa, el 13 de desembre de 1937, l'exèrcit imperial nipó va entrar a sang i foc a la ciutat de Nanjing, en aquell moment capital de la Xina, i la va saquejar.

A partir d'aquella data i durant setmanes, es calcula que entre 100.000 i 200.000 soldats, civils en edat d'anar a files, dones i criatures van ser assassinats sistemàticament a Nanjing, situada al nord de Shanghai. 20.000 dones van ser violades. Tortures, saquejos i incendis van completar el que es considera una de les pitjors atrocitats comeses en temps de guerra.

La crueltat durant l'ocupació japonesa de territori xinès, els experiments mèdics amb humans i les esclaves sexuals al servei de l'exèrcit imperial van deixar una ferida difícil de superar en les relacions entre la Xina i el Japó.

Una espurna per al rearmament

L'arribada al poder al Japó de Sanae Takaichi va remoure de seguida els pitjors records en la societat xinesa. Pertanyent a la facció més nacionalista i conservadora del Partit Liberal Democràtic, Takaichi ha estat una habitual de les visites al santuari de Yasukuni, a Tòquio, on hi ha enterrats criminals de guerra responsables de les atrocitats comeses per l'exèrcit japonès en territori de la Xina des del 1937 fins a la derrota a mans dels aliats el 1945.

El 88 no és un aniversari rodó, però arriba en un moment de tensió creixent entre Pequín i Tòquio per Taiwan i disputes territorials al voltant de diversos grups d'illes al mar de la Xina.

L'espurna l'hem d'anar a buscar a principis de novembre. La primera ministra nipona compareixia davant de la cambra alta i, fent al·lusió a un eventual atac xinès contra Taiwan, justificava que el Japó pogués intervenir militarment.

I què millor que una amenaça militar directa per justificar el rearmament japonès? Takaichi és hereva política i ideològica de l'exprimer ministre assassinat Shinzo Abe. Com ell, és considerada el que es coneix com a falcó, per la duresa en el posicionament ultra, tant en afers polítics i socials com en el vector nacionalista.

Sanae Takaichi ha reclamat sovint reformar la Constitució japonesa. El text, imposat pels Estats Units i les altres potències vencedores al final de la Segona Guerra Mundial, limita el paper de l'exèrcit japonès a tasques merament defensives. De fet, oficialment l'exèrcit nipó es diu Forces d'Autodefensa del Japó.

Les paraules de Takaichi difícilment podien ser un lapsus freudià. O també, però en qualsevol cas, tenint en compte el seu perfil, costa creure que no fos conscient de la resposta que havia de venir de la Xina.

I òbviament ha estat una reacció irada i reiterada en totes aquestes setmanes per exigir, sense èxit, que Takaichi es retractés.

Taiwan o l'illa Formosa

Per a Pequín, les paraules de la primera ministra japonesa són incendiàries perquè s'estava referint a Taiwan, que el règim xinès considera part de la Xina malgrat que, com a resultat dels equilibris de la Guerra Freda, és independent de facto, és a dir, en la pràctica, des del 1949.

Corria el temps en contra per a les forces del Generalíssim Chiang Kai-shek, el president nacionalista de la Xina. Els comunistes de Mao Tse-tung l'havien derrotat en una cruenta guerra civil i, amb la cúpula i les restes del seu règim, el del seu Partit Nacionalista --Kuomintang--, es va refugiar a l'Illa de Taiwan.

L'antiga Formosa, com la van anomenar els navegants portuguesos per la bellesa del seu paisatge, es va convertir en un post avançat del mur de contenció del comunisme a Àsia construït pels Estats Units enfront de l'URSS i la Xina de Mao.

El govern nacionalista i dictatorial de Taipei va representar el conjunt de la Xina fins a principis dels anys 70 del segle passat, en què els Estats Units es van acostar al Pequín comunista per fer-ne un contrapès a la Unió Soviètica, amb la qual Mao es disputava el lideratge en el món roig.

Pequín va passar a ser el govern que representava tota la Xina, una única Xina. Va substituir el govern de Taipei al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, amb dret de veto com a potència vencedora de la Segona Guerra Mundial.

Però l'exercici de la sobirania sobre Taiwan no es va consumar en la pràctica i l'illa és, en realitat, un altre país, amb un govern que amb la transició dels 80 s'ha democratitzat i s'ha convertit en una de les societats més avançades d'Àsia Oriental, en particular en matèria de drets socials.

Realitat factual al marge, el món reconeix, inclòs el Japó, el principi d'una única Xina, representada pel govern de Pequín. Sota Xi Jinping, el règim xinès no amaga la voluntat de completar la reunificació amb Taiwan, si cal, per la força.

Discursos i bombarders

Per respondre a Takaichi, els portaveus del ministeri d'Afers Estrangers xinesos han optat per la forta càrrega dramàtica dels grans discursos. Les paraules textuals del portaveu Lin Jian:

A partir d'aquí, en les últimes setmanes s'han acumulat els incidents a les illes en disputa del mar de la Xina.

El 8 de desembre, el Japó denunciava que caces xinesos havien apuntat el radar sobre avions militars seus a les illes d'Okinawa. També a principis d'aquest mes, pols entre guardacostes al voltant de les Illes Senkaku, administrades pel Japó, però que la Xina anomena Diaoyu i en reclama la sobirania.

A més dels desafiaments militars directes, exhibicions de força. La Xina ha dut a terme unes maniobres militars conjuntes amb Moscou en què han participat bombarders russos capaços d'equipar armes nuclears.

Per demostrar fermesa, Tòquio va ordenar els seus caces bombarders patrullar el cel i ha comptat amb el suport de bombarders nord-americans B52.

Rearmament

Un clima en el qual la Xina pot justificar armar-se cada dia més com resulta evident amb les novetats que l'Exèrcit Popular d'Alliberament va presentant. Recentment, Pequín ha exhibit el seu tercer portaavions, el Fujian. A la desfilada militar commemorativa del 80 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 3 de setembre a Pequín, va aparèixer un míssil balístic capaç d'atènyer qualsevol punt del planeta.

L'Exèrcit Popular d'Alliberament podria tenir superioritat militar per permetre's recuperar Taiwan per la força, si cal, a partir del 2027. Pequín prioritza la via pacífica, però no ha desestimat mai l'ús de la força.

La narrativa de Pequín és que Occident, amb els seus aliats regionals --el Japó, Corea del Sud-- intenta contenir una hegemonia xinesa futura que el règim de Xi Jinping nega perseguir.

Precisament, si la Xina intenta créixer militarment enfront de la contenció Occidental --un 7,2% d'augment anual del pressupost de defensa, per sobre doncs del creixement del PIB, al voltant del 5%--, la ràpida modernització de l'exèrcit xinès és la justificació perfecta per a Takaichi per trencar amb la línia pacifista que els aliats van imposar al Tòquio derrotat de 1945. I més, quan Donald Trump vol obligar els seus aliats a gastar més en la seva pròpia defensa i dependre menys dels Estats Units.

Si vols pau, prepara la guerra

Un toc feliç en tota aquesta crisi només el podia posar Taiwan. El seu president, Lai Ching-te, s'ha gravat menjant sushi i cantant les excel·lències del peix cru, especialitat d'un país amic, aliat, que, a més, va governar Taiwan durant 50 anys. El territori va ser cedit per la Xina imperial al Japó al final de la Primera Guerra Sinojaponesa, 1895.

Tòquio va administrar Taiwan fins a la derrota japonesa del 1945. Sota la influència japonesa, l'illa es va industrialitzar, s'hi van construir infraestructures sanitàries bàsiques, també de transports ferroviaris i, per primer cop, un sistema educatiu.

Ara com ara, el Japó i la Xina es bombardegen amb paraules. De fet, malgrat la tensió de les últimes setmanes, Pequín ha organitzat uns actes de commemoració a Nanjing de perfil baix, cosa que no serà així previsiblement en el norantè aniversari d'aquí a dos anys.

Però en qualsevol cas, la guerra verbal i els incidents menors a les illes en disputa condueixen tots dos països a aquella màxima de si vols pau, prepara la guerra.