La Xina: una, gegant... i d'ètnia han
La constitució de la República Popular diu que tots els grups ètnics tenen dret a l'autogovern. I a la Xina n'hi ha 56, inclosa la majoria han, la que comunament anomenem xinesos. Són el 91% dels 1.400 milions d'habitants.
A la Xina s'hi parlen centenars de llengües i dialectes. Però el text legal i la realitat són diametralment oposats. La persecució del poble tibetà, de les minories musulmanes del Xinjiang o la pressió sobre la cultura local a Mongòlia Interior han estat àmpliament i sòlidament documentades i denunciades per les ONG les últimes dècades.
Són pobles amb molt poca població si es compara amb la majoria han i habiten regions molt extenses, amb una densitat irrisòria, però amb gran riquesa de matèries primeres en el subsol i, ara més que mai, també exuberants en terres rares, el petroli del segle XXI.
El Tibet, el Xinjiang i Mongòlia Interior han estat objecte durant dècades d'un procés de colonització han. Excepte a l'altiplà tibetà, on les condicions de vida són dures i hi ha pocs han, la colonització ha anat mot ràpida gràcies als incentius del govern central. A la Mongòlia Interior, la població originària no arriba al 20% davant el 78% de han. Al Xinjiang, són ja pràcticament tants com els uigurs, per sobre del 40% de la població.
Els colons reben diners per instal·lar-se i facilitats per muntar negocis. La convivència no és fàcil i han esclatat onades de violència contra els han. El 2009, els uigurs van anar a cop de matxet contra els privilegis per als colons.
La resposta de Pequín va ser extremar el desenvolupament de tot un sistema d'internament en camps de concentració-reeducació per a fins a un milió i mig de uigurs, segons l'exili d'aquesta comunitat musulmana.
Davant les denúncies de les organitzacions prodrets humans, la Xina va negar inicialment el programa d'internament per canviar de discurs al cap d'un temps i sostenir que es tractava de centres de formació professional per als joves, als quals volia allunyar així de la radicalització islamista.
El mandarí com a punta de llança
També hi ha hagut protestes per polítiques que destrueixen la cultura diferent de la majoria han, com a Mongòlia, on fa sis anys, la policia va reprimir les famílies que es manifestaven contra la reducció d'hores d'estudi del mongol en benefici del xinès.
Ara, la nova llei dona cobertura legal a aquestes polítiques d'assimilació ja existents.
La Constitució xinesa també diu que les minories tenen dret a desenvolupar la seva llengua. I, de fet, abans els estudiants dels grups ètnics podien aprendre en el seu idioma matern.
Els alfabets uigur i àrab han desaparegut de les façanes de les mesquites. També dels restaurants als barris musulmans de les ciutats de tota la geografia xinesa.
La restricció de l'ús del mongol es fa ara extensiva a tot el país amb la imposició del mandarí com a llengua comuna nacional a l'educació, des de l'escola bressol fins als estudis superiors, per facilitar la integració dels joves a la societat, diuen les autoritats.
En els afers públics, on el mandarí hagi de compartir espai amb les llengües minoritàries, el xinès, anomenat oficialment putonghua, que significa la llengua comuna, ha de tenir un tractament prominent.
A més de l'escola, també ha de ser l'idioma de referència a l'administració i als organismes relacionats amb els negocis.
Sota l'argument del progrés
La nova llei, que entrarà en vigor l'1 de juliol, vol promoure la integració de les diferents ètnies sota l'argument del progrés associat a l'educació, l'habitatge, la vida comunitària, la cultura o el turisme.
Aquesta setmana, en la jornada final del plenari de l'Assemblea Popular Nacional --Parlament sense capacitat legislativa real-- la nova legislació ha estat aprovada per la típica majoria aclaparadora de l'era Xi Jinping, 2.756 vots a favor, tres en contra i tres abstencions.
Wang Guotong és un delegat a la cambra. Com la majoria de representants de les minories ha assistit al plenari anual vestit amb les millors gales del seu poble Tu, una de les minories de la província de Qinghai, part del Tibet històric.
I ha cantat les excel·lències del progrés que el Partit Comunista ha portat a l'altiplà: "Avui, totes les llars tenen accés a gas natural i utilitzen llits amb calefacció elèctrica. Com a resultat, la vida dels vilatans és cada cop més còmoda, i l'entorn del nou poble és cada cop més bonic!" deia entre flaixos de les desenes de mitjans de l'estat xinès al vestíbul del Gran Palau del Poble.
De fet, una de les millors armes per a l'assimilació de les minories ha estat destruir la idiosincràsia pròpia de les seves ciutats amb profundes reformes urbanístiques.
Aquests efectes devastadors sobre la cultura tradicional són clarament visibles si al centre de les ciutats històriques del Tibet o el Xinjiang. Visibles en el cas que es conegués la ciutat original, perquè les transformacions han estat radicals.
La llei promou "entorns comunitaris mútuament integrats" que, segons alguns analistes, poden provocar fàcilment la fragmentació dels barris amb molta població pertanyent a les minories.
El cas del delegat Wang Guotong és l'exemple perfecte de la nova "construcció nacional" en la Xina de Xi Jinping a través del factor aglutinant del desenvolupament liderat pel Partit Comunista de manera estable en front del caos en que, segons el relat del règim xinès, viuen les decadents democràcies occidentals.
De fet, la llei s'ha materialitzat sota el títol "Promovent la unitat ètnica i el progrés" i els representants de les minories a l'Assemblea Popular hi han estat d'acord malgrat que, per a ONG i grups prodrets humans, lamina completament el fet diferencial i els drets d'aquests grups ètnics.
Cohesió per damunt de diversitat
L'objectiu és generar una societat cohesionada darrere del lideratge del Partit i de Xi Jinping en un moment en què la Xina fa front, explicita la llei, a canvis socials sense precedents.
En paraules del text legal i la terminologia habitual de la direcció comunista, la llei vol forjar la unitat nacional i avançar en el "rejoveniment de la nació xinesa amb el Partit Comunista en el seu nucli."
Per ser políticament correcta, està escrita en positiu. És a dir, per exemple, preveu afavorir els matrimonis mixtos per diluir la identitat local, però el redactat precisa que ningú es pot oposar que un membre d'una minoria es casi amb una persona de la majoria han.
Qui s'hi podria oposar? Potser un imam musulmà en el cas d'un uigur o d'un membre d'una altra minoria islàmica del Xinjiang? Qui s'hi posi en contra pot ser processat en virtut d'aquesta llei, com els pares i mares o tutors que inculquin a les criatures idees crítiques amb la integració ètnica.
Això obre la porta a castigar qualsevol actitud que arbitràriament el règim consideri dissident.
El text legal també disposa d'un llarg braç més enllà de les fronteres de la República Popular. Seran responsables davant la llei tots els qui es lliurin a "activitats que vulguin debilitar la unitat ètnica."
El respecte per les minories queda, en definitiva, limitat a la manifestació folklòrica com a element bàsicament decoratiu sota l'imponent vel roig de la tradició han i alhora del Partit Comunista, que domina qualsevol espai de la vida pública.
En tota celebració es repeteix una melodia, una cançó dels anys 80 del segle passat, a l'inici de l'obertura al món per les reformes de Deng Xiaoping:
"T'estimo, Xina, vull dedicar-te la meva meravellosa joventut, la meva mare, la meva mare pàtria!" diu la lletra.
Una Xina cada dia més han.
