La zona zero de l'accident ferroviari a Adamuz, un paisatge desolador

Dos dies després del fatídic accident en què es van veure involucrats un Iryo que havia sortit de Màlaga amb destinació Madrid amb més de 300 passatgers a bord i un Alvia que en duia 180, els vagons continuen a la zona zero de l'accident.

Per primera vegada, les autoritats deixen accedir a les vies als periodistes. Les primeres imatges són com un cop. L'Iryo té diversos vagons intactes, però quan arribes a la cua veus un vagó amb els vidres trencats. 

Immediatament et fa pensar en els moments que van viure els passatgers després de l'impacte. El vagó 7 està desencaixat però encara dret. El 8 descansa a terra sobre un lateral.

Desenes d'operaris de Renfe i Iryo, agents de la Guàrdia Civil, de l'UME i dels bombers treballen incansablement i contrarellotge. Durant el dia tots els esforços s'han centrat a moure els dos vagons de l'Alvia que van caure en un talús de 4 metres de profunditat.

Dos vagons que ara es veuen convertits en un munt de ferralla i en què efectius de la guàrdia civil han rescatat tres cossos durant la tarda.

El ministre de l'Interior, però, ha dit al matí que fins que no s'acabin les tasques de recerca no es podrà dir una xifra definitiva. Es vol tancar aquest capítol com més aviat millor per donar una mica de pau als familiars. Acabar amb una espera que es fa eterna.

Ara mateix els voltants de les vies estan plens de maquinària pesant: piconadores, pales mecàniques i dues grues que esperen una mica més retirades. S'està treballant sobre un terreny difícil i que a més és moll per les pluges dels darrers dies.

S'està netejant la catenària de la zona del tren Alvia per guanyar terreny perquè la maquinària pugui accedir i treballar-hi.

Mentrestant els vagons de l'Iryo ja han estat inspeccionats ocularment. A més la Guàrdia Civil treballa amb gossos especialitzats en la recerca de restes i evidències per tal d'identificar totes les víctimes i aportar llum a una investigació que Óscar Puente, ministre de Transports, augura llarga i feixuga.

Només han passat dos dies, però en la cara de qui fa 48 hores que no dorm o ha tingut molt poc descans semblen dies o setmanes. L'objectiu, a més, ha passat de salvar vides en els primers instants a trobar víctimes mortals. Una tasca molt necessària, però que fa trontollar els ànims.