L'Àfrica apareix als mapes com si fos igual que Groenlàndia, quan és catorze vegades més gran
Tothom espera que un mapa dibuixi la projecció dels continents de la manera més ajustada possible a la mida real. Però a la majoria dels mapamundis, l'Àfrica hi surt minimitzada.
Moltes institucions internacionals, com el Banc Mundial o les Nacions Unides, reprodueixen aquesta representació distorsionada. Des de fa uns mesos, la campanya internacional "Corregiu el mapa" ho vol canviar.
Fins ara, la projecció més utilitzada és la del cartògraf flamenc Gerardus Mercator, del segle XVI, que situa l'Àfrica en una posició marginal.
Ara bé, representar sobre una superfície plana allò que és esfèric planteja una distorsió irresoluble.
El poder dels mapes
Més enllà del debat cartogràfic, Carlos Lopes, professor a l'escola de governança Nelson Mandela de la Universitat de Ciutat del Cap i un dels promotors de la campanya internacional, explica al pòdcast "Mapamundi" que "les representacions als mapamundis també reforcen jerarquies de poder."
El mapa de Mercator
Gerardus Mercator dona nom a la projecció del 1569 que ha arribat fins a l'actualitat.
Ara bé, va ser Erhard Etzlaub, cartògraf alemany i constructor d'instruments nàutics de navegació, qui va dibuixar entre 1511 i 1513 dos mapes que ja feien servir la formulació de Mercator, on els meridians apareixen separats amb una distància constant.
Però, en canvi, els paral·lels es dibuixen amb una distància creixent, que augmenta com més lluny es troben de l'equador i més s'apropen al pol nord.
Això fa, per exemple, que Groenlàndia tingui la mateixa extensió que l'Àfrica, quan en realitat és catorze vegades menor.
Quatre segles i mig després, l'Àfrica segueix empetitida en plena contradicció amb les dades reals, segons Lopes:
L'Àfricà és més gran que la Xina, l'Índia, els Estats Units, el Japó, Mèxic i gran part d'Europa junts.
I generacions d'estudiants han interioritzat aquesta marginalitat d'Àfrica.
Herència del colonialisme
La projecció de Mercator va arribar en plena expansió del colonialisme europeu. I va ser oli en un llum per als navegants marítims europeus, com explica Francesc Nadal, professor jubilat de geografia humana de la Universitat de Barcelona:
El que va fer Mercator era una carta per navegar, per exemple, de Bristol a Boston.
Aquest membre del Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia creu que els mapes es poden fer per a un objectiu i utilitzar-se per a un altre.
Així, a la projecció de Mercator, feta per navegar, se li ha acabat donant un ús cultural o divulgatiu.
Assimilar la inferioritat de l'Àfrica
Roland Mimi Ngoy, graduat en Economia de Desenvolupament a la Universitat Catòlica de la República Democràtica del Congo, recorda al pòdcast "Mapamundi" que a l'escola els ensenyaven més aspectes sobre Europa i els Estats Units que no pas del seu continent:
I sempre ens hem sentit en una posició d'inferioritat.
Hi ha molts països d'Àsia que tenen característiques molt semblants als africans, però no són tractats de la mateixa manera. Carlos Lopes, de la Universitat de Ciutat del Cap, posa com a exemple el cas de Tailàndia.
Allà l'economia i les inversions estrangeres no es ressenten malgrat que hagi patit diversos cops d'estat, una elevada inestabilitat política i ara una guerra.
Per Lopes, l'origen d'aquesta diferència de tractament l'hem de buscar en el fet que l'Àfrica no té representació permanent en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i no té, doncs, ni veu ni vot a l'esfera internacional.
L'Àfrica, continent cabdal per al progrés
En primer lloc, perquè és el que té el creixement demogràfic mundial més gran. La meitat de les persones que neixen al món són africanes.
En segon lloc, l'Àfrica té una enorme riquesa en recursos minerals, imprescindibles per als ginys tecnològics i la transició energètica. Però la majoria d'empreses que exploten aquests recursos a l'Àfrica són estrangeres.
Si, per exemple, prenem el cas de la República Democràtica del Congo, hi ha més 250 grups armats a l'est del país que serveixen els interessos d'aquestes multinacionals.
Per Roland Mimi Ngoy, hi ha pocs líders congolesos preparats i que siguin conscients que la prioritat ha de ser garantir el benestar dels seus ciutadans.
Des que els belgues van marxar del país i des que el president i líder anticolonial Patrice Lumumba va ser assassinat el 1961, no hi ha gent que defensi els interessos del país, diu Mimi Ngoy:
Les mateixes famílies que van vendre el Congo ara el controlen... Aquesta gent no canviarà res.
Aquest activista sociopolític va fugir de la República Democràtica del Congo quan l'exèrcit el va amenaçar.
Viu a Catalunya des del 2018, on ha cursat un grau superior de màrqueting i publicitat. Ara estudia Ciències Polítiques i Gestió Pública a la Universitat de Burgos.
Algun dia vol tornar a casa i aplicar tot el que ha après aquí: "Si hi ha un lloc on he de morir, serà a la meva terra. Espero tornar-hi i seguir lluitant".