Lagarde destaca la contribució dels immigrants al creixement econòmic i cita el cas d'Espanya
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha sortit en defensa de la immigració i ha reconegut el seu paper en el creixement de l'economia de la zona euro. Segons ella, la mà d'obra estrangera ha ajudat a compensar la reducció de la jornada laboral i la retallada de sous.
Ho ha dit a la cloenda del Fòrum Econòmic de Jackson Hole, que la Reserva Federal organitza cada any a l'estat nord-americà de Wyoming.
Lagarde ha elogiat la contribució dels treballadors de fora, tot i que només representaven entorn el 9% de la força laboral total el 2022:
Els treballadors estrangers han representat la meitat del creixement durant els últims tres anys. Sense aquesta contribució, les condicions del mercat laboral podrien ser més estrictes i la producció més baixa
En el seu discurs, la presidenta del BCE ha posat com a exemple el cas d'Espanya:
El fort rendiment del PIB d'Espanya després de la pandèmia, que ha ajudat a l'agregat de la zona euro, també es deu en gran manera a la contribució de la mà d'obra estrangera
També ha citat Alemanya i ha dit que "el PIB seria al voltant d'un 6% inferior al del 2019 sense la contribució dels treballadors estrangers".
La Unió Europea va arribar l'any passat fins al rècord de 450,4 milions de persones, ja que la immigració neta va compensar la caiguda dels naixements, per quart any consecutiu.
Però els governs estan imposant restriccions a les noves arribades en resposta al descontentament intern, amb votants que cada cop es decanten més cap als partits d'extrema dreta.
El nou govern d'Alemanya, per exemple, ha suspès els programes de reunificació i reassentament familiar, mentre intenta recuperar el suport dels votants atrets per Alternativa per a Alemanya.
Als Estats Units, el president Donald Trump ha intensificat les detencions d'immigrants sense papers, ha reprimit els passos fronterers il·legals i ha desposseït l'estatus legal de centenars de milers de migrants des de la seva investidura.
Rebaixa de tipus
A la jornada inaugural de Jackson Hole, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va obrir la porta a rebaixar els tipus d'interès als Estats Units per primer cop des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca.
En el cas d'Europa, la pròxima decisió sobre la política monetària l'ha de prendre Christine Lagarde en la reunió del Banc Central Europeu de l'11 de setembre.
Europa i els Estats Units han mantingut diferències pel que fa als tipus: mentre que Powell no els ha tocat als Estats Units, el Banc Central Europeu sí que ha anat fent rebaixes del preu del diner.
