L'agenda política catalana per al 2026: Illa s'arremanga pels pressupostos i Junts espera Puigdemont
El president de la Generalitat, Salvador Illa, podria tenir pressupostos per al 2026 amb el suport dels Comuns i d'Esquerra. Els republicans donarien el sí quan hi hagi acord sobre finançament singular, quan s'aprovi la recaptació d'impostos per part de l'Agència Tributària de Catalunya i quan es completi el traspàs definitiu de Rodalies, compromisos que van posar sobre la taula per investir Illa l'agost de l'any passat.
En la compareixença de premsa per fer balanç del 2025, el president va donar dos titulars: que hi deixaran la pell per tenir pressupostos, per tant, faran tots els possibles per complir els acords amb els seus socis preferents al Parlament, i que aquest gener "passaran coses".
El president vol continuar la seva acció de govern amb la premissa de la prosperitat compartida, una idea que ha repetit des que és president: que els bons números macroeconòmics arribin també a la butxaca i al dia a dia dels catalans.
Per aconseguir-ho, segons el govern, s'han de tenir pressupostos que garanteixin serveis com la salut, l'educació, la dependència o projectes com el pla de barris, la creació d'habitatge públic i millorar en general la vida de la ciutadania.
Però per aconseguir pressupostos, falten els suports i, inevitablement, les mirades es dirigeixen cap als socis d'investidura: Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns.
El gener, mes clau
Aquest gener la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, podria convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per presentar davant les comunitats autònomes el nou sistema de finançament, una exigència d'ERC que, segons diverses fonts, podria aportar uns 4.000 milions d'euros addicionals per a Catalunya, tenint en compte el principi d'ordinalitat, un element clau a les negociacions.
Aquesta paraula, "ordinalitat", que s'està convertint en familiar ja en els Telenotícies, vol dir rebre de l'Estat una quantitat de diners d'acord amb el que s'aporta al sistema i que les comunitats més riques i més solidàries, com Catalunya, no es vegin perjudicades després del repartiment.
Tot i que alguns presidents autonòmics del PP, com la balear Marga Prohens, estigui d'acord amb l'ordinalitat, des de la direcció del carrer Génova els populars rebutgen el plantejament d'Hisenda, que creuen que beneficia Catalunya i podria perjudicar altres territoris.
En principi, el finançament presentat per Montero tindrà el suport del CPFF, en el qual té majoria el govern espanyol, però el següent obstacle serà la validació al Congrés, prevista per a abans de Setmana Santa, i aquí Junts tindrà un paper clau, altre cop.
A hores d'ara els de Puigdemont no han decidit el sentit del seu vot a un finançament singular pactat per socialistes i Esquerra. Junts sempre ha defensat un sistema semblant al concert basc, però tampoc ha dit que estigués totalment en contra del sistema de Montero. Volen veure primer els números i després decidir.
Altres exigències dels socis preferents a Illa
En el cas que el finançament singular tiri endavant, Esquerra també demana que Catalunya recapti impostos i fer un pas ferm cap al traspàs de Rodalies.
A principis d'any hi ha prevista una reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras que podria fer coincidir la seva data amb l'anunci d'aquests dos acords. Junqueras ha reiterat que per negociar pressupostos l'Agència Tributària de Catalunya ha de recaptar, quan estigui a ple rendiment de mitjans i de personal, tots els impostos, amb especial incidència en l'impost de la renda (IRPF). I recorda que encara s'ha de caminar en el traspàs de Rodalies.
Aquest gener es constituiria l'empresa mixta en la qual la Generalitat tindria majoria en el seu consell i l'Estat en el seu accionariat.
Per la seva part, els Comuns han insistit que l'estabilitat de la legislatura depèn de dues qüestions: "millorar l'accés a l'habitatge i la mobilitat" de la ciutadania. Si no hi ha "pisos i trens", els Comuns diuen que tampoc hi haurà pressupostos i, per tant, la legislatura podria trontollar.
Junts es manté pendent de l'amnistia i el retorn de Puigdemont
Junts ja ha dit per activa i per passiva que no hi ha marge per arribar a grans acords de país amb el govern, i els números també són cabuts, i l'eix nacional i independentista al Parlament ja és passat.
Els postconvergents recorden que socialistes, republicans i Comuns van units en 3 de cada 4 votacions al Parlament i asseguren que això ve a ser una reedició del tripartit, tot i que Esquerra i Comuns no són al govern.
Des de les files de Junts, creuen que aquesta primavera els tribunals espanyols i europeus avalaran la llei d'amnistia i Carles Puigdemont ja podria tornar de Bèlgica vuit anys després.
La nova presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, assegura que Puigdemont triarà què vol fer quan torni a Catalunya, però, personalment, Sales creu que l'expresident hauria de "recórrer el país" per donar valor al projecte del partit. I afegeix que, evidentment, Puigdemont s'ha guanyat el dret a decidir el que més li convingui.
Puigdemont ha dit més d'un cop que hauria d'estudiar si torna per ser cap de l'oposició al Parlament. En té dubtes i ho vol rumiar bé abans de prendre una decisió. Fa només unes setmanes que Junts va remodelar la seva direcció al Parlament, nomenant l'ebrenca Sales com a presidenta del grup, l'olotí Salvador Vergés com a portaveu i designant el fins ara home fort seu a la cambra, Albert Batet, adjunt a la presidència i responsable de les pròximes campanyes electorals de la formació.
El nou curs parlamentari, a punt de començar
L'última setmana de gener es reprenen les sessions al palau de la Ciutadella. De cara al nou curs, al Parlament hi ha pendents iniciatives com la proposició de llei de memòria democràtica, la de renda garantida, la llei de la gent gran o la comissió contra els discursos d'odi, una comissió creada quan la presència de l'extrema dreta al Parlament ja és nombrosa i els sondejos indiquen que pot créixer en noves cites electorals.
I tenint clar que l'habitatge, la seguretat, la immigració o els mateixos pressupostos estaran presents en el pròxim període de sessions. Temes nous com la salut animal entren en l'agenda i altres, en principi, en desapareixen, com la sequera. Per molts anys.
