L'alcalde de l'Hospitalet "entén" el cansament dels veïns amb els grans projectes de ciutat anunciats que "no avancen"
ACN L'Hospitalet de Llobregat - L'Hospitalet de Llobregat té sobre la taula des de fa anys grans projectes com el soterrament de les vies, el de la Granvia o l'Hospital de Can Rigal que, malgrat les promeses i fins i tot algun anunci oficial, no acaben de concretar-se. L'alcalde de la ciutat, David Quirós, tot i que "no vol oblidar" aquests "grans projectes de transformació", aposta per prioritzar les polítiques que incideixen "en el dia a dia de la gent". El batlle reconeix que parlar durant anys de projectes que no avancen provoca "cansament" i es compromet a aplicar el principi de "prudència". Amb tot, Quirós assegura que en el cas del soterrament de la Granvia està convençut "que ara sí" arrencarà definitivament gràcies al compromís i suport del Govern.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), David Quirós, que el 15 de juny de 2024 va rellevar Núria Marín a l'alcaldia de l'Hospitalet, assegura que el primer any al capdavant del consistori ha està "molt intens i apassionant" perquè assumir el govern de la segona ciutat de Catalunya és "un repte complicat". "Hi ha coses que m'agradaria que anessin més ràpid, però en línies generals estic satisfet de la feina feta i de les perspectives de futur", assenyala.
Responsable de l'Àrea de Serveis a les Persones, que engloba les regidories d'Educació, Cultura, Esports i Innovació Social, en l'anterior executiu, David Quirós assenyala que en aquests mesos ha intentat marcar perfil propi impulsant un projecte de ciutat "diferent" que ha obligat, en primer terme, a adaptar tota la maquinària del consistori a la nova realitat.
Un nou model que té com a primer objectiu que la ciutat "vagi perdent a poc a poc el gris" que ha estat predominant i que "el verd i el color" comencin a ser també "signes d'identitat de la ciutat". Per aconseguir-ho, Quirós parla, per exemple, d'esponjar els barris més densament poblats de la ciutat, com els del nord de la ciutat.
David Quirós creu que aquest model de ciutat implica treballar "en el dia a dia de la gent" i aparcar els grans projectes de ciutat llargament promesos fins que no hi hagi avenços concrets per anunciar i, d'aquesta manera, no crear desafecció entre els veïns. "La gent és conscient de la realitat i de les dificultats per impulsar grans obres, però no pots estar contínuament explicant que passarà alguna cosa i que no passi", assenyala.
En la línia d'aplicar el principi de prudència i tot i les crítiques rebudes, el batlle assegura que quan el passat mes de juny van anunciar un acord amb el Govern per desbloquejar el soterrament de la Granvia i impulsar un pol de biomedicina al seu entorn, ho van fer amb el convenciment que "ara sí" que es farà un pas endavant i que les obres podran començar el segon semestre de l'any vinent.
"Fins ara tot estava més sobre el paper i la maquinària no s'havia posat en marxa. Ara ja tenim el Consorci per a la reforma de la Granvia fent els primers passos per a la reparcel·lació dels terrenys i per localitzar els propietaris i a la Generalitat treballant en el pla de mobilitat. És per això que ho vam explicar a la bilateral, perquè enteníem que s'estan fent passos amb fermesa i que tot estava ben tancat", apunta Quirós.
Pel que fa al soterrament de les vies, projecte llargament reivindicat i diverses vegades desbloquejat pels successius governs estatals, Quirós no l'esmenta entre els grans projectes que veu factibles a mitjà termini. Aquí, prioritza construir l'intercanviador de la Torrassa, un projecte "en clau metropolitana" per, a banda de modificar la trama urbana, millorar la circulació ferroviària i solucionar els problemes de Rodalies.
En la mateixa línia, aposta per aprofitar "la gran oportunitat" que suposarà la construcció del nou Hospital Clínic i l'impacte que tindrà en els barris del nord de la ciutat, en comptes de seguir reclamant la construcció de l'Hospital de Can Rigal, que fins ara no ha estat una prioritat pels executius catalans de torn.
Transformació integral del Samontà
L'alcalde de l'Hospitalet té clar que la "gran aposta i aventura" a curt termini ha de ser la transformació integral de l'àmbit del Samontà, els cinc barris del nord de la ciutat on viuen 150.000 persones en una de les àrees més densament poblades d'Europa.
L'ambiciós pla que descriu passa per millorar un sistema educatiu tensionat i un parc d'habitatge envellit que reclama un programa ambiciós de rehabilitacions i fins i tot l'enderroc d'edificis per "esponjar la zona". "És la gran aposta perquè es tracta de canviar les regles del joc d'un espai que és el cor de la ciutat", afegeix.
Paper "més actiu" a Fira Barcelona
També veu prioritari millorar la relació de la ciutat amb el MWC i Fira de Barcelona. Quirós recorda que l'entitat firal ha crescut molt els darrers anys, especialment a l'Hospitalet, i reclama "tenir un paper més destacat i ser més actius en el relat de Fira de Barcelona".
Un paper més protagonista que també ha de contribuir a aconseguir que els veïns de l'Hospitalet "la senti com a pròpia", com un element més "que suma a la ciutat" i que li permet tenir un major posicionament internacional.
