L'alcaldia de Badalona sembla 'Aquí no hay quien viva'

Si no ets Rambo, o Ter Stegen en un partit contra el Bayern, no és normal que et quedis sol contra tothom.

A Xavier García Albiol li ha tornat a passar. Tots els regidors que no són del PP (i sospito que fins i tot el mico d'Anís del Mono s'hi hauria sumat) voten a favor d'una moció de censura per fer-lo fora. Per treure'l d'una alcaldia, la de Badalona, que els últims anys és una barreja de Shakespeare i "Aquí no hay quien viva".

El mèrit és que tots ells, del PSC a Guanyem, d'ERC a En Comú Podem o a Junts, no és que siguin íntims. Diguem que l'única cosa que deuen compartir és la convicció que les iaies respectives feien els millors macarrons de món.

Si això fos un d'aquells sopars incòmodes, d'empresa o familiar, els comensals potser es criticarien entre ells discretament i es llençarien mirades burletes. Albiol és aquell que, en el segon plat, diu alguna barbaritat racista (una de més ensordidora que un enorme rot) que apaga la  conversa i posa d'acord, per un moment, absolutament tothom per deixar-lo sense postres.

Cal celebrar, en moments de difícil consens, que alguna cosa, més enllà dels macarrons de la iaia i d'una bandera, ens agermani.