L'alta costura a Catalunya: passarel·les que van fer història
Dels tallers als primers salons (1900-1936)
Barcelona va començar el segle XX amb una indústria tèxtil potent i una burgesia que demanava vestits a mida segons les últimes tendències de París. En aquest context van néixer tallers i cases de moda que aviat es consolidarien: Pedro Rodríguez, Asunción Bastida, El Dique Flotante o La Innovación.
Ja a principis dels anys vint, la ciutat acollia els primers salons de moda. El 1922, es va celebrar la desfilada amb motiu de la inauguració del Saló de la Moda, un esdeveniment que documenta l'inici de la tradició de passarel·les a Barcelona.
Durant els anys vint i trenta, les desfilades es van celebrar en espais com el Palau d'Art Modern, mostrant la sofisticació de les presentacions i consolidant Barcelona com un centre emergent de la costura del país.
Alhora, la moda començava a integrar-se en esdeveniments públics i exposicions comercials, com el VI Saló de l'Automòbil de Barcelona, on models presentaven les últimes creacions davant d'un públic més ampli. Aquestes iniciatives van ajudar a normalitzar la presència de la moda en l'escena urbana i comercial de la ciutat.
Guerra Civil i reconstrucció sota el règim (1936-1945)
La Guerra Civil va interrompre l'efervescència del sector de la moda a Barcelona. Molts tallers van ser col·lectivitzats i la vida cultural de la ciutat va quedar pràcticament paralitzada. Tot i això, a partir de 1940 es va fundar la Cooperativa de l'Alta Costura, inspirada en la Chambre Syndicale de París, amb l'objectiu de reactivar el sector i projectar-lo internacionalment.
El 3 de març de 1941 es va inaugurar el Primer Salón de la Moda Española al Coliseum, sota la supervisió del Sindicato de Industrias de la Confección, organisme oficial del règim franquista. Les cròniques de l'època reflectien l'èmfasi propagandístic del Saló. Tal com publicava el diari Solidaridad Nacional el 6 de març de 1941:
El Salón de la Moda Española constituye un verdadero alarde en todo. Sus organizadores, lo más acreditado de Barcelona en el ramo, han tenido un éxito digno de toda loa, tanto en lo que se refiere a la presentación como al confeccionado de modelos, verdaderas preciosidades originalísimas, algunos de ellos. Además, su intención es altamente patriótica, ya que, con este ensayo, que será un éxito, vamos a iniciar nuestra independización del extranjero, en lo que a moda se refiere.
El programa de mà del primer Saló reforça encara més aquest caràcter oficial i propagandístic: destacava que la indústria de la moda era vista com un dels fonaments clars de l'economia autàrquica d'Espanya, amb tots els elements necessaris per produir peces de gran qualitat, des de matèries primeres i instal·lacions industrials fins a artistes, creadors i modistes d'elit. Es presentava com una demostració del control del règim sobre la indústria i la creativitat local:
Nuestra nación tiene en la industria del vestido de creación uno de sus más claros fundamentos de economía autárquica, contando España con todos los elementos para la misma. Primeras materias, que surten las fábricas de esta clase en todas las especialidades: las instalaciones industriales necesarias, artistas y creadores de primera fila, dibujantes modelistas y, finalmente, una mano de obra que produce cuanto de más acabado pudiera soñar el ideador más exigente. Todo esto tiene España, que extiende pausadamente las actividades resurreccionales por todo el ámbito de la producción. Y he aquí como ahora España, bajo el signo de las Flechas y el Yugo del Sindicato Local de Industrias de la Confección, de la Central Nacional Sindicalista, viene a presentaros las creaciones de nuestra moda, española y nacional, con la colaboración de los industriales barceloneses y el sacrificio de todos. ¡Arriba España!
Aquelles passarel·les volien ser un aparador exclusivament nacional, al servei de la propaganda del règim, però malgrat la càrrega ideològica, van permetre reactivar la costura i donar projecció als creadors barcelonins.
Els anys daurats de la costura (1945-1965)
Durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta, Barcelona va viure l'edat d'or de la seva alta costura. Les passarel·les del Salón de la Moda Española i altres esdeveniments, celebrats sovint en hotels i palaus de la ciutat, es van convertir en cites socials imprescindibles.
En aquest context, firmes com les esmentades Pedro Rodríguez, Asunción Bastida o El Dique Flotante i també Manuel Pertegaz van projectar les seves col·leccions més enllà de les fronteres espanyoles, arribant a ciutats com Nova York, Miami, Londres, Brussel·les, Sydney o El Caire, i van captar l'atenció de revistes especialitzades. Paral·lelament, Santa Eulalia consolidava el prestigi internacional de Barcelona com a centre de costura d'alta qualitat, amb influència sobre clients estrangers i el reconeixement del sector.
Malgrat les restriccions polítiques i econòmiques del franquisme, aquestes passarel·les van permetre als tallers recuperar activitat i prestigi, establint les bases per al desenvolupament de la moda catalana fins a l'auge del prêt-à-porter a partir dels anys seixanta.
El repte del prêt-à-porter (1965-1980)
A partir dels seixanta, la irrupció del prêt-à-porter va transformar profundament el món de la moda. L'alta costura, basada en peces úniques i artesanals, va entrar en declivi davant la producció en sèrie més assequible i moderna.
Algunes cases van anar tancant, seguint el pas de Balenciaga, que el 1968 va clausurar el seu taller barceloní. Altres firmes van intentar adaptar-se amb línies més comercials, tot i que la majoria acabarien desapareixent en les dècades següents.
De la Cooperativa a la Passarel·la Gaudí (1980-2006)
La Cooperativa de l'Alta Costura va mantenir la seva activitat fins ben entrats els anys vuitanta. Aleshores, el relleu el va agafar el Saló Gaudí, després conegut com a Passarel·la Gaudí, que des de 1984 fins a 2006 va esdevenir la plataforma principal de la moda a Barcelona. Dos cops l'any, creadors i premsa internacional se citaven a la ciutat per presentar col·leccions tant d'alta costura com de prêt-à-porter.
L'herència al segle XXI: la 080 Barcelona Fashion
El 2007 naixia la 080 Barcelona Fashion, que juntament amb la Passarel·la Gaudí Núvies recollia el testimoni d'aquella tradició. Amb un esperit més internacional i obert a creadors emergents, la 080 ha consolidat Barcelona com un pol de creativitat contemporània sense oblidar el llegat històric de les seves passarel·les.
