L'alternativa al G7 impulsa el lliure comerç davant el proteccionisme de Trump
En plena crisi del G-7, l'organització que agrupa els set països més desenvolupats al món occidental, escenificada en el fracàs de la cimera de Quebec, a la Xina s'ha celebrat aquest mateix cap de setmana un cimera alternativa.
Reunida a la ciutat xinesa de Qing Dao, l'Organització de Cooperació de Xangai ha agrupat els líders de la mateixa Xina, l'Índia, el Pakistan, l'Iran i, sobretot, la Rússia de Putin, a més d'altres països asiàtics.
És una organització dedicada sobretot a la seguretat, però el president xinès, Xi Jinping, vol utilitzar-la per donar un impuls al lliure comerç mundial.
En el seu discurs oficial, i en contrast a l'estratègia de Trump, Xi ha donat suport a l'OMC:
"Rebutgem l'egoisme, l'estretesa de mires polítiques. Donem suport a les normes de l'Organització Mundial del Comerç, al sistema multilateral de comerç i a la construcció d'una economia mundial oberta."
Durant aquesta cimera alternativa el president xinès s'ha esforçat a donar protagonisme a Vladímir Putin, el seu principal soci. Putin també ha aprofitat per recordar que ell no va escollir marxar del G7, i que estaria encantat de tornar-hi.
Per la seva banda, el president d'Iran, Hassan Rouhani, que també ha participat en la cimera, s'ha queixat que Washington hagi trencat l'acord de no proliferació nuclear amb ells, i hagi situat l'Orient Mitjà a les portes de la guerra.
Xina, segona potència mundial, de moment
Amb aquesta cimera Xi s'ha assegurat incrementar la influència regional de la Xina a través del lliure comerç. En un moment en què precisament Washington es replega al mercat interior i a la política unilateral. Tot un canvi de paradigma.
L'Organització de Cooperació de Xangai, SCO en les sigles en anglès, es va fundar el 1996 amb Xina, Rússia i quatre repúbliques exsoviètiques asiàtiques com a impulsores.
L'objectiu inicial va ser reduir la conflictivitat militar fronterera entre els seus membres, i ha anat creant mecanismes de cooperació en l'àmbit militar, sobretot contra el terrorisme, i per limitar la influència dels Estats Units i l'OTAN en el seu àmbit.
L'any passat s'hi van incorporar el Pakistan i l'Índia, i hi ha tot un seguit de països que hi participen com a observadors, com és el cas de l'Iran i l'Afganistan.