Mentre que els moviments feministes han aconseguit la legalització de l'avortament a l'Argentina i a Colòmbia, els Estats Units amenacen de fer un pas enrere i podria ser il·legalitzat.
De moment és un només un esborrany, i em recorda quan el 2014 el PP va proposar-se tirar enrere els drets assolits el 2010. El llançament del globus sonda es va rebre amb mobilitzacions multitudinàries, en què hi havia bàsicament dones, i Gallardón va acabar dimitint.
Sí que va aconseguir, però, retallar el dret al propi cos de les noies d'entre setze i divuit anys: si entre 2010 i 2014 podien avortar lliurement, ara els cal consentiment patern. A cada bugada ens volen fer perdre tants llençols com puguin.
El dret a l'avortament ataca de ple la línia de flotació del pensament patriarcal: reivindicar-lo és afirmar que entre la vida d'una dona que existeix i la vida d'una altra persona que podria arribar a existir, passa per davant la de la dona.
Quina idea tan inaudita: des de quan els drets de les dones passen per davant dels drets de ningú altre? És per això precisament que és tan important defensar-lo, i és precisament per això que serà el primer que atacarà una futura coalició entre PP i Vox al govern estatal, si és que els surten els números.
