La Comissió nega que l'1-O afectés econòmicament la UE però dubta de l'interès general de l'amnistia

En la vista que se celebra aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'advocat de la Comissió Europea nega que el procés de l'1-O hagi afectat els interessos econòmics de la UE, però dubta que la llei d'amnistia respongui a l'interès general. 

La Gran Sala del TJUE, amb seu a Luxemburg, examina per primer cop l'amnistia als líders del procés independentista.  

Dues setmanes després de l'aval del Tribunal Constitucional al text, els 15 jutges de Luxemburg s'han citat per veure si l'amnistia aplicada als casos de la responsabilitat comptable i de les acusacions de terrorisme són compatibles amb els principis del dret de la Unió Europea.

El posicionament de l'advocat de la Comissió

Els serveis jurídics de la Comissió Europea han exposat davant dels jutges del TJUE els arguments legals sobre si el procés de l'1-O va posar en risc els interessos financers de la Unió Europea, en un cas que afecta 35 ex alts càrrecs de la Generalitat, entre ells els expresidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas. 

Han posat veu a l'escrit d'al·legacions previ --enviat a l'abril a Luxemburg--, en què Brussel·les considera que no afecta els interessos econòmics de la UE.

Aquest dimarts no han parlat de l'"autoamnistia", a diferència de l'informe, però la Comissió Europea ha insistit que "no sembla que la llei d'amnistia respongui a un objectiu d'interès general, atès que és part d'un acord polític per assolir la investidura del Govern espanyol". 

L'advocat de l'Executiu comunitari, Carlos Urraca, ha afegit que "les autoritats espanyoles no van atendre la recomanació de la Comissió de Venècia que es prengués el temps necessari per aconseguir l'objectiu invocat de reconciliació. 

L'advocat de Societat Civil Catalana, Juan Chapapría, ha assegurat davant el tribunal que la llei és una "autoamnistia concebuda fora del Parlament" espanyol que va ser "producte d'un pacte polític" entre Carles Puigdemont i l'exsecretari general del PSOE, Santos Cerdán, a canvi del suport dels independentistes a la investidura de Pedro Sánchez.

Segons Chapapría, la norma "ha estat objecte d'una operació sistemàtica d'obstrucció" que va comportar l'eliminació del delicte de sedició al Codi Penal espanyol i la modificació del de malversació. 

Per contra, el fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, ha defensat l'amnistia assegurant que 11 dels 27 països de la UE la contemplen en la seva jurisdicció interna.

Juntament amb la fiscalia, les defenses de la trentena d'implicats i l'advocacia de l'estat diuen que la tesi plantejada pel tribunal de Comptes per portar el cas a Europa és una hipòtesi no provada, ja que, de fet, cap govern europeu s'ha personat com a perjudicat, tal com apunta Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont. 

"La llei d'amnistia és un problema a Espanya. No és un problema a Europa. Estem davant un tema força local que s'ha intentat judicialitzar a escala europea."

La decisió que prengui la justícia europea sobre aquesta qüestió, amb Societat Civil Catalana com a acusació popular, podria marcar un precedent per a casos penals relacionats amb la malversació. Un delicte que el Suprem s'ha negat a amnistiar.

Operació Judes, a la tarda

Les vistes al TJUE --en una doble sessió de matí i tarda-- responen a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional sobre les despeses del procés i l'activisme dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

El segon cas, amb Vox com a acusació popular, té a veure amb la causa contra 12 membres dels CDR, de l'operació Judes. 

Són 9 preguntes prejudicials de l'Audiència Nacional, que considera que l'amnistia aplicada a aquests casos contravé la directiva de la UE contra el terrorisme.

Els dotze encausats estan processats per preparar accions violentes contra edificis públics a Catalunya, en resposta a la sentència del procés i s'exposen a penes d'entre vuit i onze anys de presó per delictes de terrorisme.

La sentència es farà esperar

Després de la doble vista d'aquest dimarts --al matí la causa del Tribunal de Comptes i a la tarda la de l'Audiència Nacional--, els jutges de Luxemburg poden, o no, anunciar les dates dels següents passos. 

Els pròxims mesos hi haurà un primer pronunciament de l'advocat general del TJUE, no vinculant, però que en la majoria de les ocasions determina el sentit de la sentència final, que s'espera per a més endavant. 

En qualsevol cas, la decisió última correspondrà a la justícia espanyola. 

Al marge dels dos casos analitzats aquest dimarts, a Luxemburg n'hi ha dos més de relacionats amb l'amnistia, encara sense calendari. 

Un té a veure amb la causa al Tribunal Superior de Justícia contra el diputat d'ERC Josep Maria Jové i altres membres del partit per la planificació de l'1-O en un cas que sí que aborda directament el delicte de malversació.

L'altre és amb una demanda d'un jutjat de Vilanova i la Geltrú per un cas de desobediència per no retirar un llaç groc.