L'Antàrtida perd els últims 30 anys una àrea de gel costaner equivalent al 40% de Catalunya
L'Antàrtida ha perdut 12.800 quilòmetres quadrats de costa els últims 34 anys (del 1992 al 2025), segons un estudi acabat de publicar per "Proceedings of National Academy Sciences" (PNAS), una de les publicacions científiques més prestigioses del món.
Es tracta d'una superfície que equivaldria a dues vegades la superfície de la demarcació de Tarragona, la totalitat de la província de Lleida, el 40% de tot Catalunya o, a escala internacional, la superfície d'Irlanda del Nord o Qatar.
Dades recollides per satèl·lit mostren com ha minvat un 23% la línia de costa antàrtica. La reducció ha estat particularment notable en zones de fosses profundes, que permeten l'entrada d'aigües més càlides i que afavoreixen més desgel submarí.
L'estudi s'ha centrat en la zona de transició de les glaceres entre la terra i el mar, perquè aquestes franges són indicadores de l'estabilitat de la plataforma de gel.
Els científics han observat aquest fenomen en zones com ara l'Antàrtida Occidental, on el retrocés de la línia de transició s'ha endarrerit entre 10 i 40 quilòmetres.
Més icebergs, nivell del mar més alt
L'estudi destaca la importància de recollir dades d'aquestes plataformes de gel, ja que, en trobar-se unides a la vora de grans badies continentals de l'Antàrtida, tenen capacitat per retenir el gel que prové de l'interior del continent.
Si la línia en què les grans masses de gel que estan en contacte amb el sòl comença a retrocedir, l'àrea de les plataformes de gel es redueix i és més fàcil que es trenquin. D'aquesta manera, augmenta la velocitat a què el mantell antàrtic expulsa gel al mar en forma d'icebergs.
Quan es produeix aquest fenomen i s'expulsen icebergs als oceans, puja el nivell del mar, una dinàmica ja propiciada per altres factors com ara l'escalfament global per les altes emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Augmenten les precipitacions de neu al pol sud
Tot i això, el 77% de la línia de costa Antàrtica no ha tingut canvis. De fet, en alguns punts, les observacions per satèl·lit mostren guanys en les masses de gel per la precipitació en forma de neu.
I és que aquest fet no és incompatible amb l'escalfament global. Més evaporació als oceans tropicals s'acaba transformant en més precipitacions de neu a les regions polars.
Aquest estudi suposa, segons els experts, un punt de referència de futurs models de formació i pèrdua de la capa de gel. També ajudarà a conèixer més bé els impactes de la pujada del nivell del mar i del clima global.
