L'any de la jutgessa de Catarroja: el paper de Nuria Ruiz Tobarra per trobar la veritat de la dana

És un dia llarg als jutjats de Catarroja. La testifical s'allarga, matí i vesprada. Un senyor entra al bar de la cantonada, demana un entrepà, l'últim de salsitxa i samfaina. És el marit de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, i els periodistes especulen si deu ser per a ella. Fa hores que és a dins del jutjat. Hi accedeix, sempre, per la porta principal. Ho fa sigil·losament, amb la voluntat de no fer-se notar. Una discreció que només trenca el so de la maleta de rodes que du.

Ara fa un any que és "la jutgessa de la dana". S'ha mostrat com una magistrada diligent i metòdica i, segons les víctimes, valenta i empàtica.

Ruiz Tobarra és la responsable de la instrucció d'una causa que haurà d'explicar què va fallar aquell dia, quan van morir 231 persones, i qui en són els responsables.

En un any, Nuria Ruiz Tobarra, ha centrat i fet avançar la investigació, ha fet imputacions, ha desmuntat relats i, ara, té la mirada posada en Carlos Mazón.

Qui és la jutgessa de Catarroja

Vint-i-una partides judicials van obrir diligències pels morts i desapareguts de la dana. Quan el 30 d'octubre del 2024, l'endemà de la catàstrofe, Nuria Ruiz Tobarra, va incoar les primeres diligències, per l'"exigència d'un gran nombre de morts", encara no hi havia un recompte definitiu de víctimes.

Va ser la primera jutgessa a obrir un procediment penal, mentre es localitzaven cossos i s'identificaven víctimes. El 31 de gener del 2025 es va saber que el seu jutjat, el de Catarroja, centralitzaria la instrucció. L'edifici estava afectat per la dana, impracticable. Per això, fins al setembre passat, es faria des de la Ciutat de la Justícia.

La jutgessa de Catarroja o la jutgessa de la dana, la malaurada història ha fet que se la conegui així. D'ella se sap que porta gairebé dues dècades de carrera judicial, centrada bàsicament al jutjat de Catarroja, ciutat on viu i treballa.

Nuria Ruiz Tobarra no busca protagonisme, ni ara, ni quan encara ningú li posava nom i va començar a investigar les més de setanta morts que afectaven el seu jutjat.

És una jutgessa d'interlocutòries i diligències clares. No és mediàtica, però les seves decisions i els seus escrits arriben, regularment, a les redaccions dels mitjans.

L'11 de febrer va dictar una interlocutòria on fixava la continuïtat de la instrucció penal i la limitava a les morts i lesions, els danys materials en quedarien fora. Aquell escrit va donar a conèixer el seu tarannà, la seva contundència.

I, sobre les mesures que haurien pogut evitar els morts, advertia "la palmària absència d'avisos". Sobre aquests eixos començava a pivotar la investigació: les morts evitables i l'avís tardà.

La primera a actuar: imputacions i negació de l'apagada informativa

Una de les interlocutòries més importants arribaria el 10 de març del 2025. La jutgessa citava com a investigats l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic de Seguretat i Emergència, Emilio Argüeso.

Eren, i són, els dos únics imputats. Apuntava presumptes delictes d'homicidis imprudents i lesions. També oferia a l'expresident Carlos Mazón declarar de manera voluntària. Li ho ha ofert diverses vegades, però Mazón no hi ha anat.

Tobarra començava a apuntalar la instrucció. Desmentia la tesi de l'apagada informativa defensada pel govern valencià, que responsabilitzava l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de manca d'informació.

Per la jutgessa, "el problema no residiria en l'absència d'informació, que hi havia de sobres, sinó que, davant d'aquesta informació, o s'ignorara o no es comprenguera el seu abast o no es prengueren les decisions pertinents".

Criticava l'enviament tardà de l'ES-Alert, a les 20.11, que va arribar "quan ja hi havia morts, desapareguts i persones atrapades".

Ruiz Tobarra parlava d'una "manifesta passivitat", que en una situació d'emergència podia ser indici d'imprudència. I citava imputats.

El mes d'abril va ser un mes d'alta tensió i activitat a la Ciutat de la Justícia. Pradas i Argüeso van declarar el dia 11. L'exconsellera es va excusar en la seva falta d'experiència i va apuntar que les decisions eren tècniques. En el mateix sentit va declarar Argüeso, que sí que va reconèixer una errada: la retirada, el migdia del 29 d'octubre, dels bombers que vigilaven el barranc de Poio.

El dia 14 va ser el torn de la delegada del govern, Pilar Bernabé, com a testimoni. Va mantenir que l'ES-Alert, en un inici, només estava pensat per als municipis de la ribera del Riu Magre, i que ella va ser qui va avisar que també s'hauria d'enviar a l'Horta Sud.

El 23 d'abril tornaríem a escoltar la jutgessa a través d'un escrit. Segons el que s'havia relatat en seu judicial, el Cecopi "semblava una bombolla, aïllada del món exterior, sense possibilitat de sortir, en la qual el temps passava lentament, retardant la presa de decisions, mentre l'aigua i el fang desbordaven els barrancs i cursos d'aigua".

Una carta i uns àudios acceleren la causa

A partir del setembre el procés judicial va agafar velocitat amb la publicació d'una carta i uns àudios.

Maribel Vilaplana va fer públiques, a través d'una carta, les seves explicacions sobre el dinar amb Carlos Mazón a El Ventorro. El dinar va ser més llarg del que l'entorn de l'expresident havia relatat, el president rebia trucades i en cap moment li va traslladar cap mena d'inquietud.

Fins a una desena de versions han arribat a circular sobre el que va fer i on va estar Carlos Mazón el dia de la dana. Però encara aquell setembre la cronologia no estava clara, ni les hores casaven. La carta centraria, això sí, la mirada en l'expresident.

El setembre va ser, també, el mes que RTVE va fer públic un àudio de la reunió del Cecopi que desmentiria dues informacions. La primera i més evident, que de la reunió del Cecopi no hi havia gravacions. Sí que n'hi havia, i la jutgessa les va demanar a la Conselleria d'Emergències i a la televisió pública valenciana. I la segona, l'actitud de Pradas. Se la veia donant instruccions del contingut de l'ES-Alert. El missatge no era una cosa exclusiva dels tècnics, com va declarar.

Però hi havia preguntes encara per resoldre. On era el president valencià durant les hores clau de la dana? Coneixia el risc? Va seguir Mazón les incidències des d'un lloc alternatiu al Cecopi? N'estava informat? Va donar instruccions? Va retardar o supervisar l'ES-Alert?

El setge a Mazón

Va ser a l'octubre, el mes que es complia un any de la catàstrofe, que l'Audiència de València va obrir una porta important. L'alt tribunal va acordar la citació de Maribel Vilaplana.

Els magistrats de la secció segona de l'Audiència Provincial argumentaven que calia posar el focus en aquelles decisions que, per acció o per omissió, haurien pogut causar mort o lesions. I en aquest sentit, Vilaplana en podia ser coneixedora, podia aportar detalls o matisos d'interès sobre què va fer Mazón aquell dia.

El setge s'anava estrenyent al voltant de la figura de Carlos Mazón. L'expresident no acceptava declarar voluntàriament i el seu aforament impedia a la jutgessa citar-lo. Ara bé, sí que podia recollir informació a través de testimonis.

Tobarra va citar, com a testimonis, Maribel Vilaplana, el 3 de novembre, i el propietari del Ventorro, el 21 del mateix mes. A través d'aquelles testificals es va poder acotar les hores que va durar aquell dinar, que acabaria a les set de la vesprada. Després, el llavors president va acompanyar la periodista a un pàrquing.

La jutgessa, en la seva tasca de demanar i recavar informació, va sol·licitar a l'empresa que gestionava l'aparcament la informació del tiquet i es va arribar a establir una hora, les 19.47. Era l'hora que el cotxe de Vilaplana abandonava el pàrquing. Mazón no arribaria al Palau de la Generalitat fins a les 20 h.

Mazón no estava treballant a Palau des de les 18 h, com indicaven des del govern valencià. Havien passat 13 mesos per arribar a saber aquesta informació i, tot i això, encara hi ha un buit d'uns 40 minuts que no s'ha pogut omplir.

La declaració de Vilaplana és després de la gran manifestació que recordaria l'any de la tragèdia i exigiria responsabilitats polítiques. Arribaria, també, després d'un funeral d'estat, tens, on els familiars van increpar el llavors president Mazón. El dia que Vilaplana va declarar, Carlos Mazón va convocar els mitjans. Dimitia. Havia passat un any i cinc dies des de la tragèdia.

Què va retardar l'enviament de l'ES-Alert?

Un del temes claus sobre el que pivota la investigació és investigar què o qui és el responsable que l'enviament de l'alerta es fera tant tard. I la jutgessa continuava estirant el fil.

A partir del novembre citaria el nucli de confiança de Carlos Mazón, entre ells el que va ser el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. També la seva cap de premsa o el xofer i els escortes que el van acompanyar aquell dia. Fins i tot, per videoconferència, va declarar Alberto Núñez Feijóo.

Al mes de desembre van arribar sorpreses judicials. El divendres 12, Salomé Pradas va enviar el contingut dels missatges de WhatsApp que es va intercanviar aquell dia amb José Manuel Cuenca, i Carlos Mazón.

Cuenca, en la seva declaració a la jutgessa, va negar haver donat cap mena d'instrucció, haver suggerit no confinar, ni que ell parlaria en nom de Mazón aquell dia. Els missatges de Pradas mostraven una altra cosa: "Salo, treu-te això (el confinament) del cap", li deia.

Quatre vegades ha anat Cuenca als jutjats. És la persona més propera a Mazón, va ser el seu cap de gabinet. Aquell dia podria haver actuat de corretja de transmissió entre l'expresident i l'exconsellera. Però el mòbil de Cuenca s'ha resetejat i els missatges han desaparegut. Tot i que la jutgessa també està intentant, per tots els mitjans, recuperar-los.

Per saber com es va gestionar l'emergència hi havia dos testimonis clau. Eren els dos tècnics de més alt rang presents al Cecopi, els tècnics a qui el govern valencià i els imputats, apuntaven responsabilitats.

Jorge Suárez, subdirector d'emergències, va estar 11 hores declarant. Va apuntar que va ser el debat sobre el confinament i el canvi de paraules que sonaven massa a català, els motius que van retardar l'enviament. Ell a les 5 de la vesprada, només començar la reunió, ell mateix va proposar l'enviament d'un missatge i el text.

José Miguel Basset, era l'Inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers de València. Segons va declarar davant de la jutgessa, a les 18.13 ell va proposar un text alternatiu, que va tenir consens. Però no entén com es va trigar dues hores en enviar-se. Durant aquell temps l'exconsellera, declarava Basset, entrava i eixia de la sala mantenint converses telefòniques.

El text final es va enviar, però, sense la recomanació dels tècnics de quedar-se a casa o pujar a les plantes elevades. Sonava, potser, massa a confinament. No se sap qui va redactar el text final, ni qui va donar el vistiplau perquè s'enviara.

El tracte amb les víctimes

Diuen els familiars de les víctimes de la Dana que, quan van conèixer Ruiz Tobarra, van trencar els estereotips que tenien sobre els jutges. Ella era propera, afable, empàtica. Té una actitud que combinava el rigor i la humanitat, asseguren.

Tobarra va descriure la catàstrofe com un "infern real de destrucció, mort i finalment foscor". I va demanar que s'avaluara l'estrès posttraumàtic dels familiars de les víctimes.

La magistrada ha escoltat centenars de declaracions de familiars i afectats, són una prova testimonial directa. La majoria coincideixen a relatar que els seus familiars van morir entre les 19 h i les 20 h, abans que s'enviara l'ES-Alert. Són proves clau, que ajuden a reconstruir la cronologia, i proporcionen, també, context humà.

La jutgessa ha ordenat incloure les converses a l'expedient judicial. Al sumari s'inclouen relats com el d'un pare que va veure com el seu fill i els seus nets eren arrossegats per l'aigua o d'una mare que es va acomiadar per telèfon de la filla dient-li que anava a morir ofegada.

El final de la instrucció

Més de 450 testimonis entre familiars de les víctimes, perits, tècnics, responsables del 112, experts, climatòlegs, bombers o autoritats, han declarat ja en fase d'instrucció. La jutgessa no ha cessat en fer requeriments i demanar proves documentals.

Hi ha qui es pregunta, fins quan s'allargarà la instrucció. De moment fins al 30 d'abril, és la data de la darrera pròrroga que va demanar la jutgessa. Però encara queden una setantena de testimonis per acudir als jutjats, entre ells els alcaldes de les poblacions afectades i també la consellera i vicepresidenta, Susana Camarero.

Alguns auguren que serà al juny quan la jutgessa tindrà enfilada la instrucció i podria elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia demanant la investigació de Carlos Mazón. Altres pensen que a la instrucció encara li queda, com a poc, un any.

Nuria Ruiz Tobarra, però, continua citant testimonis, recavant proves i arrossegant cada dia la seva maleta de rodes.