L'aporofòbia, un delicte difícil de jutjar: les agressions als pobres no es frenen

Rebuig, menyspreu i odi als pobres: aquesta és la definició d'aporofòbia, un agreujant del delicte d'odi que està tipificat des de fa 4 anys al Codi Penal, però que en raríssimes ocasions arriba als tribunals, i són comptats els casos en què s'ha aplicat.

La principal raó és que les víctimes, majoritàriament persones sense llar, senten una gran desconfiança cap a la policia, l'administració i el sistema judicial, institucions que molt sovint els han fallat.

Tampoc hi ajuda la seva pròpia precarietat, segons explica la responsable dels serveis jurídics de la Fundació Arrels, Eva Hobeich: "Una persona que té com a prioritat sobreviure, al final et diu: 'Per anar als tribunals o a la comissaria i que em qüestionin i que em mirin malament...'"

Segons l'última enquesta de la fundació, el 76% de les persones sense llar van declarar haver estat víctimes d'agressions físiques, robatoris, humiliacions i discriminacions pel fet de viure al carrer, però només el 32% ho van acabar denunciant.

També són víctimes de violència sexual. Només l'any passat, l'Hospital Clínic va atendre 30 persones agredides mentre dormien al carrer.

Agredida per voler entrar al lavabo d'un bar

Tot i les reticències, les entitats que treballen amb aquest col·lectiu tan vulnerable els animen a buscar que es faci justícia i els acompanyen, quan poden, en el procés.

La Geni Balaguer va seguir aquest consell. Ella ha viscut cinc anys al carrer, de vegades en parella, i de vegades sola, amb el doble risc que això comporta. Explica que quan vius al carrer acabes desenvolupant una gran desconfiança cap a tot el que t'envolta per no córrer riscos.

Tot i això, recorda molt afectada com un dia va entrar en un bar del carrer Creu Coberta de Barcelona amb la necessitat urgent d'anar al lavabo: "Vaig demanar permís per entrar, li vaig dir al propietari que podia demanar un cafè amb llet o que li podia deixar els 2 euros que portava, però no em va deixar."

La Geni va haver d'anar a l'hospital, on li van fer un informe mèdic amb què, animada també per Arrels, va anar als Mossos per presentar una denúncia.

"La causa va quedar arxivada de seguida perquè, segons ells, no es podia identificar l'autor dels fets, quan simplement només hauria fet falta anar al bar i parlar amb el propietari", lamenta Hobeich.

L'advocada matisa que ella hauria pogut demanar que es desarxivès el cas, però que ho va descartar: "Com que no li van donar ni la més mínima raó per no investigar-ho ella es va quedar molt tocada emocionalment i vam considerar que no valia la pena remoure-ho més."

Difícil recorregut judicial

De fet, quan fa quatre anys l'aporofòbia va incloure's en el Codi Penal com a agreujant del delicte d'odi, es va creure que això ajudaria a visibilitzar i combatre aquestes agressions, però la realitat ha estat una altra.

A la infradenúncia s'hi afegeix "la dificultat de presentar proves al jutjat, tal com està configurat el sistema judicial".

"És molt complicat demostrar que la motivació que hi ha darrere d'una humiliació o d'una agressió és el rebuig a la pobresa si no hi ha gravacions pel mig, per exemple", explica Hobeich.

"Caldria molta més formació dels operadors jurídics i dels mateixos advocats per entendre el context", afegeix.

Un altre exemple l'hem tingut aquesta mateixa setmana, quan l'agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que el 2020 va disparar i ferir un home sense llar no va ser jutjat a l'Audiència.

L'explicació és molt tècnica. La Fiscalia no acusava el policia perquè creu que va actuar en defensa pròpia i a la víctima no se la localitza des de fa dos anys i ja no forma part de la causa. Per tant, la Fundació Arrels és l'única que demanava una condemna per a l'agent com a acusació popular. El tribunal, però, no ho va permetre. Considera que no està legitimada per acusar-lo i va absoldre l'agent. La Fundació Arrels ja ha dit que presentarà un recurs.

De fet, el sistema judicial no té en compte que la majoria de víctimes no tenen domicili fix, documentació al dia o mòbil sempre en funcionament on rebre les notificacions.

Tercer Congrés Internacional

I en aquest context, Barcelona acull, per tercer any consecutiu, un Congrés Internacional d'Aporofòbia amb l'objectiu de visibilitzar la creixent deshumanització de la pobresa i combatre-la.

La novetat d'aquest any és que s'ha optat per un format online per facilitar la presència d'experts internacionals de fins a 12 països.

Entre els ponents, a banda d'investigadors de diverses universitats, també hi ha les entitats que treballen en el dia a dia de les persones més vulnerables de la societat.