L'Aran reivindica el reconeixiement de "país" i proposa un nou règim local

La Val d'Aran celebra la data del 17 de juny del 1991, el dia que va recuperar la màxima institució nacional, el Conselh Generau. La festa ha tingut aquest any una "dinàmica diferent", tal i com ha ressaltat el síndic en l'inici del seu discurs al Santuari de Santa Maria de Mijaran, a causa del debat obert sobre la nova ordenació territorial i la reforma de l'Estatut de Catalunya. Barrera ha dit que la Vall d'Aran ha d'avançar en el seu autogovern per preservar la identitat "de país", però "sense desvincular-se de Catalunya" dins les relacions "econòmiques" que han mantingut històricament. El síndic ha manifestat que s'hauran de plantejar les bases d'una "segona Llei d'Aran", a mesura que Catalunya concreti l'ampliació de competències amb el nou Estatut. L'objectiu serà "definir molt més i amb més contundència la capacitat organitzativa i de gestió pròpia de la Val d'Aran". Barrera ha demanat la "implicació" de tots els aranesos per "tornar a aixecar la flama de la identitat nacional". En aquest sentit, el síndic ha recordat que hi ha nous reptes com per exemple la immigració, que obligarà a establir polítiques de foment de l'ús de la llengua aranesa. El discurs al Santuari de Mijaran ha estat el punt culminant de la celebració de la Hèsta Nacionau d'Aran, que ha comptat amb representants de totes les institucions araneses i dels diversos sectors socials. Per part del govern de la Generalitat, el representant ha estat el subdelegat a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, que ha excusat el conseller de Governació, Joan Carretero, que finalment no hi ha pogut assistir a causa de l'inici del debat parlamentari dels pressupostos de la Generalitat. Per aquesta raó tampoc s'ha pogut desplaçar a Vielha el president del Parlament, Ernest Benach, que també estava convidat als actes. Les relacions amb el govern de Catalunya ha estat una de les qüestions que ha tractat el síndic en el seu discurs institucional, remarcant que la Val no acceptarà la seva inclusió en cap vegueria. Barrera ha tornat a lamentar la creació de la figura "Alt Pirineu i Aran" sense haver-ho consultat amb les institucions araneses. "L'encaix" de l'Aran en aquesta nova ordenació territorial és el que el Conselh Generau vol "discutir llargament" amb el govern català. No obstant, Barrera ha manifestat que tot plegat "no serà motiu d'enfrontament o desqualificacions, si no de negociació i diàleg" entre les dues institucions. Durant els actes al Santuari també hi ha intervingut el subdelegat del Pirineu, que ha reiterat la voluntat del Govern de defensar la identitat pròpia dels aranesos, garantint el màxim respecte. En un discurs llegit íntegrament en aranès, Orrit ha assegurat que aquest és un moment "històric" per a Catalunya i l'Aran, amb el debat de la reforma de l'Estatut. El subdelegat també ha dit que l'arribada de nous governs a Catalunya i a l'Estat permetrà acabar amb els "dèficits històrics" de les valls del Pirineu a nivell d'infrastructures i serveis.