L'aranès, a l'UCI

Més del 80% del joves de la Vall d'Aran pensen que l'aranès és la seva llengua d'identificació, malgrat això, l'ús social de la llengua al carrer entre ells és gairebé inexistent.

Segons dades de l'Acadèmia aranesa, la primera llengua d'ús social a l'Aran és el castellà, amb gairebé un 70%, la segueixen l'aranès amb un 20% i en darrer terme el català, que no arriba al 12%.

Generació clau

Aquesta generació és clau per a la pervivència de la llengua i per això des del Conselh d'Aran, juntament amb l'Institut d'Aran, s'han promogut xerrades entre els alumnes de batxillerat amb l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua aranesa.

Verònica Barés, tècnica del Departament de Llengua del Conselh Generau d'Aran, explica:

"L'objectiu és que els joves prenguin consciència dels processos de substitució lingüística i, sobretot, que tenen un paper actiu a l'hora de revertir la situació en el cas de les llengües amenaçades com l'aranès."

L'encarregat de fer aquestes xerrades és Marc Piera, filòleg especialista en diversitat lingüística.

Assistim a una de les xerrades als alumnes de batxillerat tecnològic. Un dels punts clau d'aquesta xerrada és identificar els prejudicis que tenen els joves sobre l'aranès:

"Identifiquem aquelles creences i idees negatives sobre l'aranès que encara tenen: que no serveix per a res, que ningú el parla, que no és una llengua... És impactant veure com n'estan, d'arrelades, encara."

L'Aran és un dels únics dos territoris europeus, juntament amb Luxemburg, que té 3 llengües oficials. L'aranès té uns 6.000 parlants. Tot i això, ocupa el lloc 300 en nombre de parlants en el rànquing de les 6.000 llengües del món, un fet que sorprèn els joves.

Segons Marc Piera, cal posar-se les piles ara mateix:

"El 80% dels joves aranesos s'identifiquen amb aquesta llengua, però després no la fan servir en molts dels seus àmbits. Es diu que els joves són el futur de la llengua, però també són el present."

Reaccions dels joves a les xerrades

Després d'haver escoltat la xerrada, alguns dels joves es mostren sorpresos, però també compromesos:

(Clàudia): "Aquesta xerrada m'ha fet canviar el xip. Amb els amics sempre parlem en castellà, però a partir d'ara intentarem fer servir l'aranès."

(Irene): "No sabia que l'aranès estava tan en perill ni que estàvem tan amunt del rànquing. A partir d'avui l'utilitzarem més."

Segons Marc Piera, filòleg i conferenciant de la jornada, l'objectiu, precisament, d'aquesta xerrada és fer reflexionar els joves que poden parlar més en aranès:

"La majoria de jovent fa servir el castellà, però amb les xerrades i les reflexions que hem fet molts s'adonen que es comuniquen millor en aranès quan es tracten amb amics i parents de la Vall d'Aran."

El missatge final, d'en Marc Piera: sempre hi haurà excuses o motius per no parlar l'aranès, però no per això l'hem de deixar de parlar.