L'arqueologia a casa
Amb aquesta nova base de dades impulsada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i Arqueoxarxa, es mostra per primera vegada una selecció dels objectes més rellevants del patrimoni arqueològic català. Està pensada especialment per fer difusió del patrimoni arqueològic en l'àmbit educatiu i entre el públic general, tot i que també pot ser útil als investigadors com a primera presa de contacte amb els objectes que s'hi recullen.
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és un dels 11 museus catalans que ha volgut participar en aquest projecte. La seva directora, Mònica Borrell, ha destacat el valor d'aquesta iniciativa
Estem posant de relleu la col·lecció dels diferents museus de l'Arqueoxarxa de forma individual, però que alhora es poden fer una sèrie de relacions que donen una visió de col·lecció nacional d'arqueologia. Això enriqueix moltíssim, no només la visibilitat del patrimoni arqueològic a Catalunya, sinó també el potencial de divulgació d'aquesta base de dades.
Com funciona
La base de dades està disponible a través dels portals d'internet del Museu Arqueològic de Catalunya, Arqueoxarxa o el del mateix museu tarragoní. Amb la voluntat d'arribar al gran públic, s'ha dissenyat una interfície intuïtiva i fàcil de manejar.
Ofereix informació molt detallada, però a la vegada molt accessible, per a qualsevol usuari. Hi consta, entre altres detalls, què és la peça, en quin jaciment es va trobar, la datació, el seu període històric o el material amb què està feta.
A més, a la pàgina de cada peça es presenten els objectes d'altres museus que hi estan relacionats, ja sigui pel període històric, les seves característiques, la utilitat que tenien o altres criteris.
La base de dades inclou unes 1.200 fotografies d'alta qualitat de les diferents peces i un centenar d'imatges en tres dimensions, que permeten contemplar els objectes des de qualsevol angle.
En total s'hi han incorporat unes 800 peces dels 11 museus, però ja es pensa en l'ampliació del catàleg; l'any que ve s'hi podrien afegir 2.000 objectes més.
La base de dades està disponible en català, castellà i anglès, es pot consultar a través de diferents dispositius i la informació es pot compartir a les xarxes socials.
L'aportació des del MNAT
Entre les 800 peces incloses a la base de dades, s'hi poden trobar una cinquantena d'objectes procedents del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Mònica Borrell ha explicat a Catalunya Ràdio que s'ha mirat de fer una síntesi de la col·lecció del museu, una tasca que ha reconegut que no ha estat gens fàcil.
La cronologia de les peces va des del segle I abans de Crist fins a l'època visigòtica. S'hi poden veure estàtues públiques i privades, una representació de tècniques artístiques, com mosaic o pintura; hi ha també una mostra de retrats imperials i d'objectes de vida quotidiana.
La tria entre la nina d'ivori i el mosaic de la medusa es fa difícil...
L'origen del nom de TANIT
La base de dades s'ha batejat amb el nom de TANIT, que és com es coneix la deessa més important de la cultura cartaginesa, divinitat de la lluna, la sexualitat, la fertilitat i la guerra.
Hi ha una tendència a posar nom a les bases de dades, com ara la Domus, que recull la col·lecció del patrimoni arquelògic de tot l'estat esapanyol, o la Gioconda, que França dedica a les belles arts i les arts decoratives. La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona troba que el nom de TANIT és molt encertat.
Tanit és una deessa i m'agrada que sigui una figura femenina. És una divinitat no gaire coneguda, però al Mediterrani ha tingut molta força durant mil·lennis. A més, el nom de Tanit és fàcil de llegir en tots els idiomes i no cal dir que al Museu Arqueològic de Catalunya hi ha alguna peça que està a l'alçada d'aquest nom tan singular.
En aquest projecte també han participat el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega, el Museu de la Noguera, de Balaguer, el Museu de Guissona, el Museu de Gavà, el Museu de Badalona, el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, de Cerdanyola del Vallès, el Museu d'Història de Sabadell i el Museu Arqueològic de l'Esquerda, de Roda de Ter.
