L'arròs: el drama de l'educació

En la documentació de les entrevistes de l'"Àgora" sovint hi trobo dades, frases o arguments que t'obren els ulls i et canvien la vida. Potser després no ho fas servir en el programa. Mires de fer-ho entrar, però tampoc no cal fer-ho amb calçador. Si no entra, no entra.

En l'ampli joc de lectures recomanades sobre ensenyament que em va preparar Giselle Herbrard -és un luxe tenir-la de redactora del programa- hi vaig trobar una cita d'un polític xinès. "Si fas plans per un any, sembra arròs. Si en fas per dos lustres, planta arbres. Si en fas per tota una vida, educa una persona". Aquesta màxima, dita 650 anys abans de Crist, és encara avui un consell de la màxima vigència.

La política de curta volada, però, es continua entossudint a intentar millorar l'ensenyament amb pedaços ben intencionats, que no saben gaire on van i, el que és pitjor, que canvien a cada legislatura. Com va dir ahir la consellera Rigau a l'"Àgora", cinc reformes educatives tan seguides no porten enlloc. Al contrari, maregen el personal escolar, les families i les criatures, que són, al capdavall, per a qui s'està cuinant el pollastre. De moment, però, tants segles després, continuem sembrant arròs.