L'art a l'Iran, una víctima més de la falta de llibertat d'expressió i l'autocensura
Shiva Asghari és pintora a Barcelona. Va venir procedent de Teheran el 2011 i, quatre anys després va fundar una galeria d'art al costat de la Monumental, que també fa de centre cultural.
Abans havia estat professora d'art a la Facultat de Belles Arts de Teheran, on va ensenyar als estudiants a autocensurar-se per evitar embolics amb el règim.
El més important que calia ensenyar era com pintar dins les normes de la república islàmica
Això comportava no pintar cap nu, l'obsessió del règim.
Ella, però, pintava sovint dones despullades i això li comportava conflictes amb les autoritats iranianes. De fet, directament els retiraven de les exposicions.
Ara els pot exposar lliurement.
Quan era professora a Teheran, les autoritats només li deixaven tenir un sol model per pintar. I era un home gran que sempre anava vestit.
Tornen les protestes a l'Iran
Aquesta setmana hi ha hagut manifestacions a diverses ciutats de l'Iran contra l'alt cost de la vida i la hiperinflació sense control.
Això després que la moneda iraniana, el rial, va assolir un altre mínim històric enfront de l'euro i el dòlar.
Segons el tipus de canvi informal del mercat negre, per un euro calen 1,7 milions de rials, en comparació amb els 855.000 de fa un any.
Al desembre, els preus van pujar una mitjana del 52%, fet que ha reduït dràsticament el poder adquisitiu de la població.
Caldrà veure quin abast tenen les protestes d'aquesta setmana, les més importants des del 2022-2023.
Llavors, milers de persones en el moviment "Dones, vida, llibertat" van reclamar revertir l'obligació de portar el vel per les dones.
Quan el règim va sufocar la protesta amb foc real, els manifestants van acabar per reclamar la caiguda de la república islàmica.
Asghari recorda aquells dies intensos i d'unió entre els iranians exiliats a Barcelona que volien un canvi.
Moltes de les pancartes que es van fer per a les manifestacions aquí es van pintar a la seva galeria.
Shiva Asghari, que viu a Catalunya i no pensa per ara tornar a viure al seu país, critica la poca o nul·la llibertat a l'Iran.
No és fàcil criticar el règim quan has de tornar a l'Iran
Zahra Kamali Aghdam és coordinadora de la galeria Meh i Mahi de Karaj, als afores de Teheran, i sí que ha de tornar a l'Iran. Mesura molt les seves paraules i és molt prudent.
Ara és a Barcelona com a comissària de l'exposició d'artistes perses i es desvincula de qualsevol reivindicació política.
Aghdam explica que totes les obres que ha portat a Barcelona es poden exposar a Teheran.
Les nostres activitats són totes transparents i estan en línia amb els postulats de les autoritats de l'Iran
Aquesta iraniana explica que té el suport del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica de l'Iran i les obres que s'exposen a Barcelona estan validades per aquest poderós organisme.
De fet, aquesta prudència, o segons com autocensura, ha permès a Zahra Kamali Aghdam organitzar més de 70 exposicions d'artistes iranians a ciutats com Roma, París, Toronto, Los Angeles, Bombai o Hamburg.
El rostre de la revolta
Shiva Asghari explica el retrat d'una de les dones ferides en la revolta "Dones, Vida, Llibertat" que s'exposa a la seva galeria.
A la jove, que no porta vel, li cau una llàgrima de l'ull dret, l'esquerre el té lesionat.
Les forces de seguretat van carregar durament contra moltes dones: algunes els van disparar trets i d'altres les van atacar amb àcid, segons explica Asghari.
Malgrat aquesta repressió, per ella l'Iran canviarà gràcies a la persistència del poble iranià.
