L'assassinat d'Abu Shabab a Gaza reanima Hamas

"Quin mal és? Això només fa que salvar vides de soldats israelians." Tal qual, amb aquestes paraules i la frivolitat de gravar-les en un vídeo penjat a la xarxa X, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, admetia el juny estar lliurant armes a les milícies del gàngster palestí Yasser Abu Shabab.

No és clar si Abu Shabab va salvar vides israelianes, però la delació pública de Netanyahu per intentar demostrar el seu poder dins les files palestines ha acabat amb la mort del mercenari sis mesos després. Hamas l'havia condemnat.

Escenari líquid

Abu Shabab era un membre desconegut i díscol de la principal tribu beduïna del Sinaí i de Gaza, els tarabin, que tenen relacions complexes i molt líquides entre Israel, Hamas i l'Autoritat Palestina.

Són especialment forts a la zona sud de la Franja, a Rafah, fronterera amb el Sinaí egipci. Un espai estratègic per al contraban, sobretot des que Israel va bloquejar els accessos a Gaza en retirar-se'n el 2005.

Precisament Abu Shabab feia uns anys que era a la presó per tràfic de drogues, detingut per la policia de les autoritats de Gaza, és a dir Hamas. Se'n va escapar aprofitant els primers bombardejos israelians de represàlia per l'atac dels islamistes al sud d'Israel, el 7 d'octubre de 2023.

Del narcotràfic al tràfic d'influències

Abu Shabab tenia una trentena d'anys. De la irrellevància entre els tarabin i l'estigma del narco va sorgir, de sobte, com un líder "guerriller", al capdavant d'un centenar d'homes fortament armats que es van autoproclamar "Forces Populars".

L'ascens va coincidir amb la invasió i la devastació de Rafah per les tropes israelianes el maig del 2024. Era la seva ciutat natal, i punt de confluència entre l'exèrcit ocupant i els combois humanitaris que hi passaven quan rebien autorització.

De seguida es va saber que els homes d'Abu Shabab es dedicaven més a la delinqüència que a la resistència. I a l'altra banda de les autoritats de Hamas rebia l'empara dels israelians.

Un "proxy" d'Israel

Els seus pistolers es van especialitzar en l'assalt dels escassos camions d'ajuda humanitària que entraven a Gaza. A ells els reportava beneficis en el mercat negre; a Israel li oferia l'oportunitat d'acusar Hamas dels saquejos i el caos que agreujaven la fam.

Mentre ells robaven, els drons israelians disparaven contra els policies (de Hamas) que intentaven impedir-ho. Aquests episodis eren recurrents.

Les "Forces Populars" van anar un pas més enllà aquesta primavera. Israel ja havia col·lapsat tot el sistema de distribució d'ajuda humanitària a Gaza, expulsant o bloquejant les ONG internacionals i destruint les infraestructures del principal suport a la població civil, l'agència de l'ONU pels refugiats palestins, la UNRWA. Començaven les cues de la fam.

La fam com a arma d'assassinats

El maig es va desplegar a Gaza l'anomenada Fundació Humanitària de Gaza, una pseudoONG nord-americano-israeliana d'origen fosc dins el món dels serveis secrets i les agències de mercenaris. Únic organisme autoritzat per Israel per distribuir ajuda humanitària.

Van obrir tres punts d'abocament, més que de repartiment, de menjar, dos dels quals just a la zona de Rafah. El caos que van provocar amb els centenars de milers de palestins famolencs que s'hi abocaven va ser utilitzat com un camp de tir.

De cara, hi disparaven els mercenaris que suposadament protegien la distribució. Pels flancs, les ràfegues procedien de les línies israelianes, rere les quals hi havia homes d'Abu Shabab segons diversos testimonis. Tots preparats per la cacera. Hi van morir 1.500 palestins.

Caçadors caçats

Però el 10 d'octubre el president dels Estats Units, Donald Trump, va imposar a Israel un alto el foc. A banda del cessament dels combats, se suposava que implicaria l'entrada a Gaza d'ajuda humanitària regular i suficient. Tot i que Israel només n'està autoritzant un 30% de la que es necessitaria, la Fundació Humanitària de Gaza havia quedat fora de joc.

El novembre, aquesta pseudoONG tan particular desapareixia amb la mateixa rapidesa que havia aparegut. Les línies del front quedaven estabilitzades sense que Israel pogués ocupar i netejar ètnicament l'altra meitat costanera de la Franja.

Els homes d'Abu Shabab es quedaven sense el negoci del mercat negre. Pitjor per a ells encara: es trobaven atrapats al territori que continuava controlant Hamas.

L'execució

"T'ho havíem advertit: Israel no et protegirà." Curt, concís, però sense reivindicar-la, Hamas celebrava dijous la mort d'Abu Shabab amb aquest missatge en un compte seu de Telegram.

Tampoc les Forces Populars n'acusaven Hamas. "Ha mort -deien a Facebook- mentre intentava resoldre una disputa entre membres de la família Suneima".

El clan dels Tarabin, al qual pertanyia la família, també obviava qualsevol implicació dels islamistes, i relacionava la mort igualment amb diferències internes.

Hamàs, però, ja l'havia condemnat a la pena capital en absència el juny per "traïció i col·laboració amb l'enemic". El més probable, es diu a Gaza, és que deixessin al seu clan dirimir l'afer de manera interna.

Un cadàver incòmode

Segons el Canal 12 de la televisió israeliana, Abu Shabab va ingressar en el Centre Mèdic Soroka de Beersheva, la capital del desert del Nègueb israelià. Però allà senzillament van certificar-ne la mort. Algú hi havia enviat el cadàver. Tot un símbol.

El missatge era doble. Intern i de cara a l'exterior.

Dins de Gaza es podia llegir com un escarment directament o indirecta gestionat per Hamas. De cara a fora es volia demostrar que la resistència islàmica continuava sent una peça clau per negociar el futur de la Franja. Un missatge adreçat a Tel-Aviv, però sobretot a les capitals àrabs i als Estats Units.

L'alto el foc de Trump no és del gust del primer ministre israelià. De fet, ja l'ha vulnerat en mig miler d'ocasions en menys de dos mesos. S'aguanta amb pinces. Ha estabilitzat les línies militars i està pendent d'entrar a la segona fase. La de les negociacions sobre el futur polític i administratiu d'un territori devastat, però on continuen vivint més de dos milions de persones.

Els Estats Units necessitaran interlocutors interns. Si com Trump desitja, Israel ha de cessar l'activitat militar. Perquè el que realment vol el president nord-americà és que Netanyahu deixi de fer nosa. No molesti en els seus negocis multimilionaris amb les monarquies petrolieres del Golf.