L'atac a la mesquita de Piera, sense resoldre sis mesos després: "Justícia és poder obrir"

El 12 de juliol de 2025, Piera es va llevar commocionada: un incendi havia cremat la nova mesquita, que estava a punt d'inaugurar-se. Els Mossos d'Esquadra van iniciar immediatament una investigació per esclarir els fets, mentre els veïns del municipi no se sabien avenir del que havia passat: "Som d'aquí, som la tercera generació."

El foc s'havia declarat de matinada i no va causar danys personals, però l'atac va despertar al municipi la por de convertir-se en el Torre Pacheco català. 

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xavier Gómez, va qualificar l'incendi d'acte violent i xenòfob: "Ens trobem davant d'actes xenòfobs i vandàlics que cal rebutjar com a societat i com a Església." Totes les administracions van tancar files, el Parlament va condemnar l'atac i, dies després, centenars de persones es manifestaven pels carrers de Piera.

Les cicatrius, sis mesos després 

Mig any després, la investigació dels Mossos continua oberta. I també els interrogants: Qui? Per què? Amb voluntat de què?

El president de la Comunitat Islàmica de Piera, Yahya Mokhtari, apunta a la possibilitat que es tractés d'un delicte d'odi, i fa una reflexió entre el dolor i l'esperança: "S'ha d'investigar bé i potser sortiran més pistes. Nosaltres seguirem endavant, mai deixarem de lluitar per aconseguir una cosa que és bona per a tots." 

S'ha d'investigar perquè nosaltres hi veiem una amenaça encoberta, un delicte d'odi.

El rastre de les flames encara és ben visible a les parets exteriors de la mesquita i a la porta principal. La comunitat va començar les obres de restauració fa tres mesos i confien que s'enllestiran a la primavera.

"Ja hem reconstruït els murs i hem retallat una mica les finestres per deixar-les una mica més petites", explica Mokhtari. "També estem fent els murs de fora del recinte. Si la cosa segueix així, com a molt al març o a l'abril la tindrem acabada."

La comunitat ha recollit més de 70.000 euros per a la reconstrucció d'una mesquita que substituirà la que continua operativa al municipi, que ara s'ha fet petita. 

Preservar la convivència

A Piera, la comunitat musulmana és nombrosa, arrelada de fa anys. L'alcaldessa, Carme González, afirma: "Fa molts anys que convivim i mai hi ha hagut cap mena de problema", i arriba a pensar que "es van equivocar de poble".

L'alcaldessa considera que "estava tot orquestrat, d'alguna manera, i van aprofitar i van dir 'va, anem allà'".

González assegura que Piera "és un poble d'acollida" i que davant d'un acte d'aquestes característiques no han fet "res més que actuar de la mateixa manera" com haurien actuat "en qualsevol altra situació". 

Per la regidora de Drets Socials i Habitatge i de Nova Ciutadania, Susanna Jornalé, la por, després de l'atac, va ser que s'instrumentalitzés, que "s'aprofités des de l'extrema dreta per continuar fent mal a la comunitat musulmana".

Per aquelles dates, a la localitat murciana de Torre Pacheco s'hi vivia una onada d'aldarulls racistes i xenòfobs, i el temor era que Piera es convertís en el cas català. 

En aquests mesos, explica Jornalé, "s'ha aprofitat per fer coses: taules, tallers de sensibilització de racisme...", i considera que han aconseguit que "la normalitat que hi havia abans, hagi continuat igual". 

Consistori i comunitat musulmana van exhibir de seguida una imatge d'unitat. S'hi van sumar el cònsol del Marroc i la Generalitat, amb el Departament d'Afers Religiosos encapçalat pel director general Ramon Bassas.

Justícia, en primer lloc, és poder obrir, que és el que no volien els agressors. Col·lateralment, si trobéssim els responsables també estaria molt bé.

Lluny de venjances, les federacions musulmanes de Catalunya van respondre demanant justícia i reconstrucció.

El bisbat de Sant Feliu i la parròquia de Piera també van sumar-se a la condemna i van estendre la mà a la cultura de la trobada, "no només com a  discursos bonics, sinó acceptant que això m'embruta i em qüestiona" explica Carles Muñiz, prevere i rector de la parròquia de Piera. 

"La nostra posició sempre va ser denunciar l'atac a un lloc que parla d'un dret fonamental. Aquesta era la resposta ràpida davant la temptació de, de seguida, assenyalar culpables", afirma Muñiz. "Abans d'aquell atac a la mesquita, i ara, hi ha bona convivència a Piera, però amb això no n'hi ha prou", diu. "Penso que hem de preguntar-nos què podem aportar en aquest bé comú que és la vila de Piera." 

Amb un rebuig frontal a l'odi, reforçant el compromís amb la diversitat religiosa, impulsant protocols de protecció, entre por i convivència, Piera s'ha decantat sense fissures per la segona opció. Innegociablement, mig any després, i sempre.