L'atac dels Estats Units a Veneçuela, "un abans i un després en l'ordre jurídic mundial"

"Atacar unilateralment una nació sobirana és un acte de guerra i una violació del dret federal i internacional", ha manifestat a X l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, en referència a la captura del president veneçolà, Nicolàs Maduro, per part dels Estats Units.

Mamdani, que ha parlat aquest dissabte en una roda de premsa al districte de Brooklyn, ha deixat clar el seu desacord amb l'"operació unilateral per canviar el règim veneçolà". 

Una asseveració sobre la violació del dret internacional que comparteixen bona part dels experts en dret i relacions internacionals, però que contrasta amb la tèbia reacció de molts mandataris, que no s'han pronunciat en aquest sentit.

El professor de Dret Internacional de la Universitat Pompeu Fabra, Pablo Pareja, ha afirmat a Catalunya Ràdio que l'acció dels EUA "contravé el principi de sobirania estatal i perquè contravé els principis fonamentals de la carta de les Nacions Unides més enllà d'altres tractats internacionals".

"L'acció que s'ha comés és, a totes llums, contrària al dret internacional." 

En aquest sentit, Milton Meza, professor de Dret Internacional de la UOC, assenyala a 3CatInfo que "l'administració Trump ha torçat el dret internacional i això encara és més dramàtic".

Meza considera que la Casa Blanca "no busca saltar-se el dret internacional, sinó adaptar-lo a una visió molt esbiaixada i contrària al que la pràctica internacional ha definit".

"Un Estat no pot jutjar el representant d'un altre Estat"

Per Joana Abrisketa, professora de Dret Internacional a la Universitat de Deusto, l'acció nord-americana contravé de manera "descarada" la norma que prohibeix l'ús de la força en les relacions internacionals i obliga els estats a cercar, mitjançant eines pacífiques, la solució de les controvèrsies bilaterals.

"Els EUA tampoc poden capturar Maduro i treure'l per força del seu país perquè els caps d'Estat gaudeixen d'immunitat", ha detallat Joana Abrisketa a l'agència EFE.

La professora de Deusto creu que es tracta d'"una violació de la immunitat que gaudeixen els caps d'Estat i de govern". Els assumptes interns de cada Estat són de la seva pròpia jurisdicció i "els estats tercers no es poden immiscir o intervenir", subratlla.

"Un Estat no pot jutjar els representants d'un altre Estat", indica Abrisketa, amb independència que les eleccions presidencials veneçolanes del 2024 "no hagin estat legítimes, sigui un traficant de droga o pertanyi al càrtel dels Soles, que és el que al·lega el president dels Estats Units". 

La jurista precisa que qualsevol cap d'estat i de govern únicament pot ser jutjat d'acord amb la mateixa legislació del país, "excepte quan es cometen gravíssims crims internacionals, que no és el cas ni es podrà demostrar". 

"Un abans i un després en l'ordre polític i jurídic mundial"

Meza adverteix que "s'està construint un precedent que marcarà un abans i un després en l'ordre polític i jurídic" i que, tot plegat, pot desembocar en el fet que "els grans poders facin ús del dret internacional a la seva conveniència".

La professora de Dret Internacional Públic de la Universitat Carlos III de Madrid, Montserrat Abad, recorda a EFE que l'acció dels EUA suposa una violació de l'"ordre establert en acabar la Segona Guerra Mundial amb la intenció que els estats poderosos es regissin pel mateix".  

En aquest sentit, Abad destaca que el precedent de l'agressió de Rússia a Ucraïna "en certa manera, ha estat un cop a la línia de flotació d'aquest ordre internacional de després de la Segona Guerra Mundial". 

Perquè l'acció dels EUA sigui posteriorment perseguida o jutjada per un tribunal internacional, Pablo Pareja assegura: "Haurem de veure com reaccionen molts altres països, si hi ha algun altre país disposat a denunciar els Estats Units per aquest abús, i l'argumentació que faci els Estats Units." 

Escenaris sobre la governabilitat de Veneçuela

Pablo Pareja considera que "és el moment de la prudència" i creu que "el càlcul del govern dels Estats Units és que el govern de Veneçuela convoqui eleccions i si això passa, la pressió internacional sobre els Estats Units segurament es rebaixarà". 

"Si això no passa i els Estats Units creuen que han d'incrementar la pressió militar", explica Pareja, "la situació també es complicarà per a ells".

Pel que fa a l'anunci de Trump, en què ha afirmat que els Estats Units "governaran" Veneçuela, Milton Meza qüestiona "la base jurídica d'aquesta administració" i assegura que "el fil formal de l'estat de dret s'ha trencat al país i veurem si la situació beneficia la població veneçolana".

La Constitució veneçolana, vigent des del 1999, en cap cas contempla una situació com l'ocorreguda pel que fa a la successió del cap d'estat i, per tant, encara afegeix més incertesa respecte a la governabilitat del país caribeny. 

L'article 233 de la Carta Magna estableix sis causalitats en la "falta absoluta" d'un president: mort, renúncia, destitució --decretada pel Tribunal Suprem de Justícia--, incapacitat física o mental, revocació popular del seu mandat --mitjançant un referèndum-- o abandonament del càrrec.