L'Audiència Nacional confirma la seva competència per investigar els Jordis per sedició

La Sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la competència de l'òrgan judicial per investigar pel delicte de sedició les protestes que van tenir lloc el 20 i 21 de setembre a Barcelona durant els registres ordenats contra membres del govern que preparaven el referèndum de l'1-O. La interlocutòria -que té un vot particular del magistrat José Ricardo de Prada- recull que la competència correspon a l'Audiència Nacional perquè el delicte de sedició en aquest cas concret "s'emmarca en un programa insurreccional per canviar l'organització de l'Estat".

Tal com ja va exposar la magistrada instructora de la causa, Carmen Lamela, quan va admetre a tràmit la querella interposada per la fiscalia, l'Audiència considera que es tracta de fets que buscaven atemptar contra l'actual forma de govern i declarar la independència de Catalunya. D'aquesta manera, el tribunal desestima els recursos interposats pels líders d'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van al·legar que la seva participació en les mobilitzacions no anava encaminada a "canviar la forma de govern", sinó que es tractava d'una "mera protesta ciutadana" com a conseqüència de les detencions i registres.

Les defenses de Sànchez i Cuixart consideren que la competència del cas seria d'un jutjat d'instrucció de Barcelona en tractar-se d'un possible delicte d'ordre públic. La sala, però, respon que els acusats "pretenen fer creure per minimitzar les conseqüències del seu comportament" que es va tractar d'un fet aïllat; no obstant això, el contingut dels missatges transmesos pels líders sobiranistes cridant a la mobilització permanent i presentant-se com a interlocutors dels alçats davant de la comitiva judicial desmenteixen aquesta versió "rotundament". Sànchez i Cuixart es troben en presó incondicional des del passat 16 d'octubre per aquests fets.