L'auge del sector de la proteïna alternativa
La demanda mundial d'alternatives a la carn va a l'alça, empesa per la preocupació creixent dels consumidors per la salut i l'emergència climàtica.
O per la consciència animalista i estils de vida alternatius com el veganisme.
A Catalunya hi ha un centenar d'empreses dedicades a la producció o elaboració de proteïnes alternatives. Són les proteïnes procedents de plantes, insectes, microalgues, bolets o, fins i tot, de carn cultivada a partir de cèl·lules mare.
Pimes de creació recent
Les 103 empreses catalanes dedicades a la proteïna alternativa generen 900 llocs de treball. La majoria són petites i mitjanes empreses creades en els últims anys, que facturen 269 milions d'euros, segons un estudi d'Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa.
Es tracta d'un àmbit en creixement, que des d'ara i fins al 2040 haurà generat un mercat mundial de 3 bilions d'euros. Per això, la Generalitat el considera una aposta estratègica.
Carn cultivada i algues
Joan Martí, director de l'àrea d'estratègia empresarial d'Acció, creu que entre totes les opcions de proteïna alternativa, la de la carn cultivada és la més interessant:
Perquè generarà molta propietat intel·lectual. Per això hi insistim, perquè és la mena de model de negoci que volem a Catalunya. No dic que deixem la dieta mediterrània per menjar carn cultivada, parlo d'empreses que vendran propietat intel·lectual a tot el món. Podem ser molt competitius amb aquests models de negoci.
Entre les altres opcions de futur hi ha les macroalgues. Recentment, s'ha fet un pla pilot al Delta de l'Ebre per confirmar la viabilitat del cultiu de macroalgues per obtenir-ne proteïnes.
L'explotació comercial d'aquest producte a Catalunya podria arrencar el 2024.
Insectes a favor de la sostenibilitat
Iberinsect és una empesa de Reus que ve del sector càrnic i ha fet una reconversió cap a les granges d'insectes.
Es dediquen sobretot a fer pinsos per alimentar animals de granja i asseguren que així es gasta menys aigua i s'emeten menys gasos d'efecte hivernacle i que, per tant, és més sostenible. Jordi Calbet és el director general d'Iberinsect:
No cal consumir insectes per tenir menys petjada mediambiental. El nostre criteri és que no hem de canviar la dieta mediterrània, que és l'enveja de tot el món, sinó alimentar els nostres animals d'una manera molt més sostenible. Amb insectes, naturalment.
De fet, el negoci a Catalunya se centra en la fabricació de pinsos, però estem a un pas d'anar incorporant els insectes a la dieta humana. A Europa ja hi ha quatre varietats permeses per a alimentació humana, les més populars són el grill domèstic i el cuc de la farina.
El gust i la textura de la carn
Els empresaris de productes de proteïna vegetal, com hamburgueses o salsitxes de tofu, creuen que si es pogués aconseguir una textura i gust iguals que els de la carn, vendrien més.
L'empresa Cultimate Foods treballa per aportar el gust de carn als aliments de proteïna vegetal. Ho explica Jordi Morales-Dalmau, director de tecnologia d'aquesta companyia.
Necessitem que tingui més bon gust perquè els consumidors el comprin. I què li falta? El greix. Si podem reproduir el gust el greix de porc o del greix de la vedella, el que fem és atraure els consumidors que volen gaudir del menjar.
A Singapur ja es venen pollastres fets a partir de cèl·lules mare i amb la mateixa tecnologia es podrien crear altres tipus de carn, peix o marisc. Els Estats Units, la Xina i el Japó també treballen per comercialitzar aquesta mena de carn.
