Denuncien explotació de refugiats sirians darrere el preu de l'avellana turca

Turquia és el productor més gran d'avellanes del món, el segueix Itàlia i en tercera posició hi ha Espanya. Però actualment, una part de l'avellana de Turquia se sosté gràcies als refugiats sirians, que cobren per sota del salari mínim turc. A més, molts d'aquests refugiats també han de fer treballar els seus fills, menors, ja que si no no es poden pagar un sostre.

Aquesta és una de les principals conclusions extretes per l'Associació per a un Treball Just (FLA per les seves sigles en anglès), una associació que va ser promoguda per l'expresident americà Bill Clinton i que està integrada per diverses universitats americanes i marques de prestigi com Adidas, Puma, Nestlé o Hugo Boss.

Segons aquest estudi, del qual s'ha fet ressò el New York Times, una jornada als camps d'avellanes es paga a 10 euros, a vegades, aquestes jornades duren 12 hores. Els refugiats sirians arriben a Turquia sense permís de treball i la legislació laboral de Turquia no s'aplica a les empreses de menys de 50 treballadors. Això vol dir que, segons la legislació turca, els refugiats podran treballar a aquestes explotacions però sense la protecció de la llei. El sector de l'avellana està molt atomitzat. A les costes del mar Negre hi ha més de 600.000 granges d'avellanes i totes juntes produeixen el 70% de l'avellana de tot el món.

Un dels treballadors entrevistats per l'estudi s'expressava així:

"Treballem 12 hores al dia, amb un descans de 90 minuts. Només podem parar si plou.

Si jo tinc una família amb la meva dona, i tres nens de 12, 13 i 14 anys, i vull venir a fer la collita de l'avellana, on els deixo quan estic treballant? D'aquesta manera, els nens m'ajuden."

Cap plantació turca avellanera respecta els drets dels treballadors

"En sis anys d'estudi, no hem trobat ni una plantació d'avellanes a Turquia que complís tots els estàndards d'una feina digna", ha dit Richa Mittal, directora d'innovació i recerca del FLA. Els refugiats sirians que arriben a Turquia reben l'estatus de "protecció temporal", i la feina al camp és dels pocs que se'ls permet fer amb aquesta situació. Tot i així, el treball infantil està prohibit a Turquia.

Ferrero, l'empresa que fa la Nutella, els ous Kinder i els Ferrero Rocher, és el principal client de l'avellana turca i el segon fabricant de xocolata del món, només superat per Mars. Malgrat que tenen un projecte de Responsabilitat Social Corporativa on expliquen d'on ve part de la seva matèria primera, segons la mateixa companyia, només apliquen la traçabilitat del 25% de totes les avellanes que compren. Ferrero és una de les empreses més opaques del món, segons el diari britànic The Guardian: "No ha fet mai una roda de premsa, ni tan sols per anunciar els seus resultats econòmics" i és una de les marques "menys transparents" del planeta.

Des de Ferrero, puntualitzen que tenen "un codi de conducta on s'exigeix a sub contratistes, distribuïdors i venedors que respectin els drets humans i que cap treballador rebi cap discriminació, abús o assetjament", però ells mateixos diuen que "la cadena de subministre de l'avellana és molt complicada i involucra moltes parts interessades". Ferrero col·labora amb la Societat Alemanya per a la Cooperació Internacional en un progama sobre els productors d'avellanes a Turquia.

Nestlé, un dels altres grans compradors de l'avellana turca que forma part de l'estudi del FLA, diu que un 80% de les avellanes comprades s'han comprat a fonts "socialment responsables". Amb tot, aquestes dades no inclouen el flux migratori dels darrers anys per culpa de la guerra a Síria. La marca de xocolates belgues de prestigi, Godiva, també compra les avellanes a Turquia. Godiva és propietat d'un conglomerat empresarial turc, Yıldız Holding.

 

Muntanyes d'avellaners a Ordu, Turquia (Beratuygun. Wikipedia)

La producció d'avellana a Turquia va ser impulsada pel govern turc a finals dels anys 30 del segle XX. Aquest fruit sec es pot plantar a muntanyes amb moltíssim pendent i els avellaners ajuden a evitar l'erosió que provoquen les pluges. Amb tot, aquestes plantacions arriben a ser bastant perilloses i alguns jornalers han de treballar lligats amb cordes per no caure muntanya avall.

 

Els intermediaris

Per altra banda, segons l'estudi de l'Associació per a un Treball Just, les condicions salarials d'aquests treballadors es veuen empitjorades pel paper -sovint fraudulent- dels intermediaris, coneguts com a "dayibasi". Aquests intermediaris, encarregats de moure els treballadors d'un camp a un altre, pacten el sou dels temporers amb els grangers i se'n queden un percentatge. Així que malgrat que el contractador estigui disposat a pagar el salari mínim turc -295 euros al mes-, aquest no arriba sencer al treballador sirià perquè l'intermediari se'n queda una part.

Els acords que es fan entre l'intermediari i els immigrants moltes vegades es fan de paraula i si l'intermediari els vol estafar, el treballador no té cap possibilitat de reclamar. Segons l'estudi de la FLA, alguns intermediaris retenen part de la paga als seus temporers per assegurar-se que no marxaran a mitja campanya.

A Reus, la competència turca fa anys que provoca estralls perquè s'abaixen els preus per sota del que costa fer-la. A més, si la collita és dolenta -tal com va passar durant la darrera temporada- el problema s'agreuja. A data d'avui, l'avellana de Reus es paga molt per sota del que es pagava al 2014.