Le Pen declara per intentar eludir la inhabilitació i presentar-se a les presidencials del 2027
Marine Le Pen ha començat a declarar aquest dimarts en el judici d'apel·lació per la condemna per malversació de fons públics europeus. En el litigi, la líder de la ultradreta francesa espera poder anul·lar la primera condemna i salvar la seva candidatura a l'elecció presidencial del 2027.
Le Pen, que va ser declarada culpable i condemnada a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació per a càrrecs públics, amb efectes immediats, ha defensat amb dents i ungles la seva innocència.
Tot i que hi havia certa expectació per si entonaria un cert mea culpa davant dels fets dels quals se l'acusa, s'ha mantingut ferma. Sí, però, que s'ha notat cert canvi de to respecte del primer judici.
A la pregunta de si reconeixia els fets tal com els presenta el tribunal fins a admetre la malversació en l'àmbit de l'Eurocambra ha dit que no, que no hi havia un sistema generalitzat de contractació d'ajudants parlamentaris. Ha exposat que, en tot cas, hi va haver un error en la manera com el Parlament Europeu els va aconsellar a l'hora de contractar assessors.
"Si s'ha comès un delicte i tothom està d'acord que s'ha comès, jo no en tinc consciència" ha sentenciat. En últim terme, Marine Le Pen sí que ha reconegut que va "heretar" del seu pare la manera de finançar el Front Nacional a través de teòrics assessors parlamentaris.
Les acusacions en contra
El març, el Tribunal Correccional de París va certificar que Le Pen va tenir un "paper central" en el desviament de diners del Parlament Europeu cap al seu partit, Reagrupament Nacional (RN), entre el 2009 i el 2016.
Llavors el tribunal va considerar provat que Le Pen i vuit eurodiputats més van fer contractes "ficticis" a 12 assessors parlamentaris.
Tot i que estaven a sou de la cambra, en realitat treballaven per al partit. En total, 2,9 milions d'euros desviats.
La candidata a l'Elisi també va fer servir diners públics per pagar la seva cap de gabinet i el guardaespatlles personal, segons la sentència.
Recurs
Només saber-se la sentència, l'advocat de Le Pen va anunciar que continuaria "combativa" i que presentaria un recurs, amb la voluntat que es resolgués abans de la pròxima gran cita electoral.
Tot i admetre que, en la situació actual, tenia difícil concórrer a les eleccions presidencials del 2027, Le Pen va indicar que hi havia "un camí estret" que li permetria arribar a temps a la cursa cap a l'Elisi. Per això va demanar "celeritat" a la justícia de cara a aquest judici d'apel·lació.
Ara, immersos en ple procés judicial, Le Pen diu que vol "conservar l'optimisme". Des que es va obrir el judici, dilluns passat, la líder d'ultradreta ha intentat mostrar un perfil discret i ha parlat molt poc amb la premsa sobre el procés que pot deixar-la fora de les presidencials del 2027, en el cas que la inhabilitació preventiva es mantingui fins a l'any que ve.
"No defensaré la meva causa davant la premsa i sí davant del Tribunal d'Apel·lació", ha sentenciat Le Pen.
Canvi d'estratègia
El judici que se celebra aquests dies a París s'allargarà fins a l'11 de febrer i transcorre just en el moment que tant ella com el seu delfí, Jordan Bardella, lideren els sondejos per succeir Emmanuel Macron al capdavant de la presidència francesa.
A part de Le Pen, 23 persones més: exeurodiputats, treballadors i membres de l'antic Front Nacional, rebatejat com a Assemblea Nacional, van ser condemnades conjuntament amb l'organització.
12 dels processats i el partit han recorregut contra la sentència. La justícia francesa no va revelar cap enriquiment personal en aquest procés en primera instància i va ordenar que els condemnats retornessin 3.200.000 euros al Parlament Europeu.
En lloc de negar-ho en bloc, els advocats de Le Pen opten ara per negar que ella no va tenir la intenció de cometre els fets que se li imputen segons alguns dels seus col·laboradors més estrets.
El canvi d'estratègia buscaria que, en cas de condemna, la pena d'inhabilitació o de presó li permeti presentar-se a l'elecció presidencial del 2027.
