L'Ecofin tanca un acord per crear un mecanisme únic de liquidació de bancs en crisi
Amb cava català, amb un brindis, i després de 12 hores de reunió, els ministres d'Economia de la zona euro han celebrat l'acord polític que han tancat per crear un mecanisme únic de liquidació dels bancs en crisi. Lituània, país que ocupa la presidència rotatòria de la UE, ha estat l'encarregat de fer l'anunci, que ha arribat de matinada, després de dos dies de trobades a Brussel·les, i aprofitant fins a l'últim moment, cosa que ja s'està convertint en la marca de la casa a la Unió Europea.
Aquest pacte té especial rellevància perquè es tracta del segon pilar de la unió bancària, que busca acabar amb la fragmentació financera a l'eurozona i trencar el vincle entre estats i bancs.
El compromís rebaixa les aspiracions de la Comissió Europea i s'ajusta a les exigències d'Alemanya, que rebutja pagar pels problemes dels bancs d'altres estats.
Es crearà un fons europeu únic per finançar fallides i reestructuracions. Els diners sortiran de les aportacions dels bancs per evitar que siguin els contribuents els que paguin futures crisis. El fons assolirà una dotació de 55.000 milions d'euros en un termini de 10 anys.
En un primer moment, però, el fons estarà format per compartiments nacionals i només s'invertirà en un fons europeu únic després d'un període transitori d'11 anys, que comportarà una mutualització progressiva a un ritme del 10% anual. Això significa que fins llavors cada país haurà d'assumir les pèrdues dels seus bancs.
També s'instauren una sèrie de normes per reestructurar i liquidar els bancs amb el mínim cost per al contribuent.
Hi ha un altre element a tenir en compte i és que, per posar en marxa el nou fons, haurà de signar-se un nou tractat intergovernamental, al marge del dret comunitari, que ha de negociar-se abans de l'1 de març del 2014. Això ja ha estat denunciat per l'Eurocambra.
Les decisions sobre el tancament d'un banc seran preparades per un consell de resolució amb representació dels estats membres. Tot i que formalment es designa la Comissió com a autoritat de liquidació, aquesta es limitarà a ratificar les decisions del consell de supervisió. Si no hi està d'acord, la decisió es portarà al Consell, on estan representats els 28 i que tindrà l'última paraula, com volia Berlín.
La Comissió i el Banc Central Europeu han criticat aquest mecanisme perquè el consideren massa complicat i poc operatiu en casos d'emergència.
A més, els experts avisen, però, que és una unió bancària descafeïnada, perquè s'han imposat les tesis alemanyes, contràries a compartir riscos al 100% entre els socis de l'euro. Des de Berlín i París, veuen l'acord de bon ull.
