L'empresa pot posar fi al teletreball? De la sentència d'Holaluz a l'acord d'Amazon

El teletreball es va imposar de cop per la pandèmia el 2020 i moltes eren les veus que deien que havia vingut per quedar-se. Però la realitat és que a dia d'avui moltes empreses han reculat, ja sigui amb la intenció d'eliminar-lo o de reduir els dies de treball a distància. Ara bé, a dreta llei, revertir el teletreball no és tan fàcil.

De fet, el jutjat social número 21 de Barcelona ha declarat nul·la l'ordre de l'empresa energètica Holaluz de fer tornar els empleats tots els dies de l'oficina. I no és l'únic cas que ha arribat als jutjats: els treballadors de la multinacional francesa de videojocs Ubisoft a Barcelona també tenen un procés judicial obert amb l'empresa, que ha reduït els dies de teletreball.

També serà un jutge qui haurà de determinar sobre l'eliminació del teletreball per als subdirectors de la Generalitat, que des de principis d'any ja no poden treballar dos dies en remot com havien fet els últims anys.

En quines circumstàncies es pot revertir el teletreball?

Per respondre aquesta pregunta, és important comprendre que el teletreball és voluntari tant per part de l'empresa com del treballador. Per tant, la seva possible reversió també és voluntària, exposa l'advocat laboralista Natxo Parra.

La llei exigeix que el teletreball es reguli en un acord per escrit, ja sigui individual o col·lectiu. En aquest acord, s'ha de detallar els dies de teletreball que es faran, les eines per poder-lo fer, com es compensaran les despeses, quins mitjans de control podrà exercir l'empresa sobre els teletreballadors i també en quins supòsits aquest teletreball es pot revertir.

Si es vol canviar algun dels punts d'aquest acord, cal fer una negociació, individual o col·lectiva i segons l'advocat:

Quin tipus de clàusules poden implicar la reversió del teletreball?

Aquests acords entre empresa i empleat (o empleats) per fixar les condicions del teletreball han de ser raonables. "No seria vàlid que una empresa estipuli que, simplement, el teletreball serà reversible quan l'empresa ho necessiti", diu Parra. En canvi, sí que seria un supòsit plausible fer constar, per exemple, que "sigui necessària la presència a l'oficina si així ho requereix un nou lloc de feina o una promoció professional".

En una sentència del maig d'aquest any, el Tribunal Suprem va determinar abusiu que la reversibilitat del teletreball quedi només sota la voluntat de l'ocupador o que les clàusules que s'imposin limitin molt els drets de la persona treballadora.

I si no existeix aquest acord per escrit que reguli el teletreball?

La llei del teletreball, del juliol del 2021, va substituir el decret de teletreball aprovat en plena covid el 2020. La llei es proposava ordenar una realitat que havia arribat de forma sobtada i una de les obligacions que posava a les empreses era, justament, signar l'acord de teletreball amb els empleats.

En aquest sentit, Parra considera que si no existeix aquest acord però s'ha teletreballat els últims anys, això podria entendre's com un dret adquirit. El que no hi ha és un consens sobre quant de temps cal que passi perquè es consideri que s'ha adquirit aquest dret.

I si necessito fer teletreball per poder conciliar?

Aquest és l'únic supòsit en el qual el teletreball queda fora de la voluntarietat. La llei dona dret als treballadors a algunes adaptacions per afavorir la conciliació familiar, ja sigui tenir un torn fix, modificar l'horari o teletreballar.

En cas que algú tingui un fill menor de 12 anys o un familiar depenent a qui hagi de cuidar, pot demanar a l'empresa accedir al teletreball i l'empresa està obligada a obrir un període de negociació. En cas que es negui a concedir-lo, la negativa ha d'estar justificada en termes organitzatius. Per exemple, perquè el servei en qüestió no es pugui oferir amb teletreball.

Però hi ha sentències en què es reconeix aquest dret del teletreball per motius de conciliació i en què ha primat l'interès del menor o de la persona dependent per sobre dels motius organitzatius de l'empresa. És el cas d'aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, arran de la denúncia d'una treballadora que demanava treballar a distància per poder cuidar la seva mare.

I si el contracte ja es comença en règim de teletreball?

Si una feina es comença ja en règim de teletreball, l'empresa no pot revertir-lo així com així. Ara bé, sí que podrà fer-ho si, en començar la feina, aquest treballador o treballadora va signar un acord en què s'estipulaven alguns supòsits raonables per a la seva hipotètica reversió i aquests supòsits s'acaben donant.

No teletreballo però voldria fer-ho. Com ho puc aconseguir?

Aquí cal, de nou, recordar que el teletreball és voluntari. Un treballador es pot negar a teletreballar i una empresa es pot negar a concedir el teletreball, a menys que es reculli en un acord col·lectiu que especifiqui en quins llocs de treball es pot concedir el treball a distància i en quines circumstàncies.

Ara bé, si la petició de teletreball es deu a necessitats de conciliació, aleshores l'empleat pot demanar-ho i l'empresa només s'hi pot negar si és per raons organitzatives. "No pot argumentar que en aquella empresa no està implantat el teletreball o que l'empresa entengui que amb el teletreball es baixa la productivitat o simplement que no vulgui", argumenta l'advocat.

I si un cop feta la petició, la companyia s'hi nega, s'obre un període de negociació obligatori de 15 dies. Si la negociació no arriba a bon port, aleshores es pot anar per via judicial. I ja fa temps que arriben als jutjats diverses denúncies en aquest sentit.

I si treballo en una administració pública?

Els treballadors de les administracions públiques no estan sota el paraigües de la llei del teletreball. En el cas de la Generalitat, hi ha un decret que ho regula i estableix que, en cas que es concedeixi el teletreball (màxim 2 dies per setmana) aquesta concessió s'ha de revisar cada any. Per tant, es pot revocar quan toqui la revisió i no hi ha lloc a la negociació col·lectiva ni individual.

"El teletreball no és un dret", exposen tant fonts de Funció Pública com dels sindicats. I, en el cas de la Generalitat, és cada Departament qui decideix si s'atorga o no.

L'Ajuntament de Barcelona, també té una norma pròpia que regula el teletreball. Però està inclosa dins l'Acord de Condicions de Treball, per la qual cosa "no es pot modificar unilateralment per part de l'administració, sinó és mitjançant la negociació col·lectiva en aquelles persones amb nivells inferiors al 28", exposen fonts sindicals.

Què ha passat a Holaluz amb el teletreball?

Durant els anys en què Holaluz va créixer de forma exponencial, la companyia presidida per Carlota Pi oferia unes condicions totalment flexibles als treballadors, en que la conciliació era un dels principals leitmotivs de l'empresa. Això incloïa flexibilitat en els horaris com la possibilitat de teletreballar quan calgués. Però després de les vaques grasses van venir les magres i la companyia que havia de fer la revolució de les teulades va acabar fent un ERO fa un parell d'anys en què es van fer fora unes 200 persones. Aleshores, el teletreball no es va presentar com un problema.

Però al desembre de l'any passat Holaluz va plantejar la reversió total del teletreball al·legant motius econòmics. I ho va fer en el marc d'una modificació substancial de les condicions de treball, un procés en què l'empleat té dret a una indemnització en cas de no acceptar les noves condicions. Per això, en aquell moment, hi va haver fins a 90 treballadors que van marxar perquè havien organitzat la seva vida en base al teletreball. Els sindicats parlen d'un "ERO encobert", tal com exposa Marc Jara Gimeno, delegat del comitè d'empresa per la CGT.

Però la mesura es va trobar amb la negativa del comitè d'empresa. La negociació no va arribar a bon port i el tema va acabar als jutjats. Poc abans del judici, a l'estiu, l'empresa es va avenir a que els treballadors fessin teletreball però només els divendres. El judici es va fer igualment i Holaluz va perdre'l. A la sentència, el jutge exposa que "la decisió de canviar el model de teletreball no està ajustada a dret i per consegüent cal declarar la seva nul·litat". Argumenta també que l'empresa no va tenir voluntat negociadora i que el teletreball no es pot vincular als mals números de la companyia.

Fonts d'Holaluz confirmen que han recorregut la sentència i que la política, ara, és fer treball presencial de dilluns a dijous i teletreballar els divendres.

La CGT, per la seva part, defensa que la sentència, tot i que estigui recorreguda, és executiva i per tant els treballadors podrien seguir fent teletreball. Però la realitat és que pràcticament la totalitat dels 117 treballadors segueixen les directrius de l'empresa i hi van de dilluns a dijous. Així ho explica Jara:

Ubisoft: pendents del judici pel teletreball

Com moltes altres grans tecnològiques, la multinacional francesa de videjocs Ubisoft va donar l'ordre l'any passat des de París d'eliminar el teletreball. A les dues empreses que la multinacional francesa té a Barcelona (Ubisoft Studios i Ubisoft Mobile) això es va acabar traduint amb l'ordre deixar de fer el 60% del temps amb teletreball (que es podia distribuir com es volgués al llarg del mes) per fer 2 dies a casa i 3 a l'oficina cada setmana.

Aquesta reducció del teletreball va fer que es convoqués la primera vaga del sector del videojoc i, després d'estires i arronses, l'empresa va acabar implementant aquest model el setembre d'aquest any. En paral·lel, els delegats sindicals de totes dues empreses --que sumen 300 treballadors-- han portat el cas als jutjats i estan pendents de judici.

Igual que va passar amb Holaluz, la nova mesura va fer que alguns treballadors acabessin deixant el lloc de treball però, en aquest cas, sense indemnització.

Els treballadors d'Amazon de Barcelona que van aconseguir seguir teletreballant

A finals del 2024, des de la seu central d'Amazon a Seattle es va decidir liquidar el teletreball, de manera que es va ordenar als milers de treballadors de tot el món que tornessin a les oficines. I així va ser a gairebé tot arreu i tots els departaments menys al contact center del carrer Tànger de Barcelona, on treballen al voltant de 2.000 persones.

Fonts sindicals apunten que el motiu és que, en aquest departament, que dona suport als proveïdors, és un dels pocs on hi havia comitè d'empresa i van poder negociar la reversió del teletreball. En aquest cas, no van passar pels jutjats, sinó que l'empresa es va avenir a negociar i es va acordar mantenir el teletreball tots els dies a la setmana per als treballadors rasos, si bé els comandaments intermedis sí que van a l'oficina, de manera que un 80% de la plantilla segueix teletreballant algun o tots els dies. "Si una empresa no té comitè d'empresa, a qui rendeix comptes?", es pregunta David Gómez Alonso, treballador del contact center i membre del comitè d'empresa per CCOO, el sindicat majoritari.

Les mateixes fonts afegeixen que, si ara mateix haguessin de tornar tots a l'oficina, tampoc hi cabrien.

En altres departaments com el de consultoria de Barcelona --que és al mateix carrer Tànger, a pocs metres-- o el contact center de Madrid, els treballadors sí que han tornat a l'oficina tots els dies. I n'hi ha que, arran de la presencialitat, han plegat. Formalment, aquests departaments són altres empreses, perquè Amazon té diversos CIFs.