El temps de la A la Z: llamps de pirocúmuls

La gran erupció del volcà Taal, a les Filipines, que va començar el 6 de gener i que ha provocat desenes de milers d'evacuats, ha deixat fenòmens sorprenents i impressionants de llamps que es formen en la columna de cendra.

L'origen dels llamps en erupcions volcàniques

Les grans erupcions volcàniques generen l'anomenat pirocúmul, és a dir, un cúmul de grans dimensions on l'origen és el foc, piro. L'activitat elèctrica associada a les erupcions volcàniques pot ser tan gran com la que es produeix a les grans tempestes. En erupcions més petites, els llamps són més difícils de veure, camuflats pels densos núvols de cendra.

L'origen dels llamps volcànics no s'ha acabat de determinar del tot. El primer intent d'observar-los científicament es va fer durant l'erupció del volcà submarí a l'illa  de Surtsey, a Islàndia, el 1963. Les mesures i observacions van fer pensar que els llamps es generaven per l'expulsió a l'atmosfera de partícules carregades positivament.

Un altre estudi fet el 2006 a Mount Agustine, a Alaska, va permetre detectar un tipus de llamp volcànic desconegut que anava des de la boca del cràter fins a l'interior del núvol de cendra. Aquest nou tipus de llamp feia dubtar si les partícules ja sortien carregades del volcà o es generaven després de l'erupció.

Un petit grapat d'estudis posteriors indiquen que hi ha almenys dos tipus de llamps volcànics: els que es produeixen a la boca del volcà i els que descarreguen a les altures dels plomalls.

L'origen de les càrregues és objecte de debat. Una hipòtesi suggereix que el magma, la roca i la cendra volcànica emesos durant una erupció ja estan carregats per algun procés anterior, desconegut, i això genera espurnes a prop de l'obertura del volcà. Una altra teoria sosté que l'aire molt calent, en xocar amb les partícules més fredes a l'atmosfera, genera llampecs ramificats per sobre del pic del volcà.

El 2015, l'erupció del volcà Calbuco, a l'Argentina, també va deixar un gran espectacle de llamps i fum.