L'epigenètica, clau en l'estudi de l'evolució humana

Per primera vegada, un equip internacional d'investigadors, en què participa l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo, publica a la revista "Science" un mètode nou que ha permès reconstruir l'epigenoma i esbrinar el patró de metilació de l'ADN de dues espècies extingides, un Neandertal i un homínid de Denisova.

L'estudi descriu els trets que ens diferencien dels nostres antecessors. Dit d'una altra manera, proporciona les dades clau per saber com van evolucionar les espècies humanes fins a donar forma a l'Homo sapiens actual.

En concret han detectat una evolució diferenciada de les estructures òssies d'espècies com el Neandertal i l'esser humà modern. També hi ha diferències dels gens relacionats amb el sistema cardiovascular o el sistema nerviós i així fins a dues mil variacions genòmiques més.

Es desconeix quins són els factors que han portat aquestes diferències, donat que els patrons epigenètics estan influïts també per les condicions ambientals, però la recerca obre tot un ventall de possibilitats per aprofundir en l'estudi de l'evolució humana.