L'era de l'empoderament: la col·leccio de documentals de 3Cat amb les dones al centre

Tunísia, Palestina, Iran, Eslovàquia, Colòmbia, Catalunya. La lluita feminista no té fronteres, però sí un context que la fa desigual tant en les batalles com en el punt de partida. Els documentals de la col·lecció de 3Cat "L'era de l'empoderament" ens porten històries personals o col·lectives que requereixen mirar-les des d'on s'expliquen.

Com fa front una família de dones soles marcades pel dolor a una societat patriarcal? D'on surt la fortalesa de les dones de l'Iran? Com es trenquen esquemes en un petit poble del carib colombià? Les dificultats amb què es troba la presidenta d'Eslovàquia tenen a veure amb la seva condició de gènere?

"Les filles d'Olfa"

"L'Olfa té quatre filles. Les dues petites, Eya i Tayssir, encara viuen amb ella. Les dues grans, Rahma i Ghofrane, se les va menjar el llop". Així comença el documental nominat a un Oscar el 2024 "Les filles d'Olfa", una història dura i colpidora protagonitzada per unes dones plenes de llum i fortalesa.

La cineasta Kauther Ben Hania va quedar captivada pel relat d'Olfa Hamrouni quan la va sentir als mitjans de comunicació de Tunísia en un intent desesperat de recuperar les seves filles grans. El 2015 havien marxat amb Estat Islàmic a Líbia, on havien estat detingudes i empresonades.

Abans de fer realitat el projecte de la pel·lícula, Ben Hania va passar moltes hores amb Olfa i les seves dues filles petites, Eya i Tayssir. D'entrada reticents a deixar que ningú furgués en el seu dolor, el temps i les confidències compartides les van fer canviar de parer. Farien la pel·lícula, tot i ser conscients que el rodatge remouria moltes ferides.

Per poder explicar la història de l'Olfa i les seves filles, Kouther Ben Hania busca dues actrius que interpreten les germanes absents i un actor que fa els papers dels homes del relat. I per als records més difícils de narrar, demana a l'actriu tunisiana Hend Sabri que es posi en la pell de l'Olfa.

El resultat és un film on ho veiem pràcticament tot, amb una clara aposta per l'honestedat total. Les protagonistes reals i els intèrprets es fonen en un joc de miralls on tots reviuen el dolor i la violència intergeneracional que ha transitat la família. L'Olfa, l'Eya i la Tayssir arrosseguen ferides molt profundes i Kauthar Ben Hania aconsegueix travessar l'ànima de les protagonistes perquè s'obrin en canal i tot surti a la superfície.

I ho fan revisitant episodis de la seva biografia, vivències marcades pel dolor, la pobresa i la violència on la felicitat només pot esmunyir-se per les esquerdes de la resiliència i la llum que habita en totes elles.

En els primers minuts del documental, Olfa narra de manera descarnada una violenta primera nit de noces. I ja veiem que som davant d'un relat sense embuts ni floritures. En set anys, arriben les quatre filles. Des del sí de la seva llar, marcada per la història familiar i condicionada pels esquemes d'una societat profundament patriarcal, Olfa mira de tenir control sobre la seva vida.

Quan el marit marxa, les filles d'Olfa són la seva llum i el seu malson alhora. Pateix per elles i la por la converteix en una mare estricta i agressiva. Però les filles tenen un univers propi, on la sororitat construeix uns lligams indestructibles. Passen gana quan no entren diners a casa, es queden soles quan la mare marxa a treballar a Líbia, inventen jocs que només elles entenen. Són víctimes de l'home de qui Olfa s'enamora perdudament, que abusa sexualment de totes quatre quan encara són unes nenes.

I arriba la primavera àrab, la caiguda del règim tunisià i la irrupció del fonamentalisme islàmic. Rahma i Ghofrane, que viuen una adolescència rebel, queden captivades. I veuen, en les promeses dels predicadors, un camí a la llibertat, una fugida del control asfixiant de la mare.

I tot, tot, se'ns mostra sense filtres, bé perquè les protagonistes ho expliquen sense embuts, bé perquè les actrius ho interpreten. I assistim a una intensa i catàrtica sessió de constel·lació familiar. Una història aspra, dolorosa, traumàtica, narrada per unes dones lluminoses, resilients i fortes. Un crit a no rendir-se.

Però la pel·lícula també és un antídot contra els prejudicis. Fa miques la mirada monolítica que des d'Occident sovint tenim de les dones musulmanes. Ens ofereix un calidoscopi de matisos i colors que mostra la disparitat de la lluita pels drets de les dones al món. Un documental imprescindible, que remou i sacseja i que ens acompanyarà durant molts dies després d'haver-lo vist.

L'era de l'empoderament

La col·lecció "L'era de l'empoderament" és llarga, com ho és el camí que encara queda per recórrer en la lluita pels drets de les dones. Coneixem de prop Zuzana Caputová, que el 2019 es va convertir en la primera dona presidenta de la República d'Eslovàquia. Gràcies al seguiment exhaustiu i excepcional que en fa el documental "La presidenta", veiem com va haver de bregar amb el masclisme ranci i caduc que fins i tot es va traduir en amenaces a la seva família.

Podem recuperar "Nosaltres, les dones iranianes", que recull les imatges enregistrades amb mòbils de la protesta més important que el règim dels aiatol·làs hagi afrontat. Va esclatar el 2022, en un escenari que l'actualitat ha transformat radicalment, arran de la mort de la jove Jina Mahsa Amini per no dur ben posat el hijab i va simbolitzar l'ànsia de la llibertat de les dones.

Però també cal mantenir la perspectiva, perquè la lluita pels drets de les dones és una escala ascendent que no hem acabat de pujar. La lluita, als Estats Units, de primeres hostesses de l'aviació comercial per assolir els mateixos drets que els homes dona forma als dos capítols de la sèrie documental "Vola amb mi", amb imatges d'arxiu que són un tresor i el testimoni de les protagonistes d'aquella batalla. "Rebels" parla de la discriminació que pateixen moltes actrius quan passen de certa edat.

Les cinc dones que protagonitzen "I diem prou" han estat víctimes de violència sexual i han decidit explicar l'agressió a càmera a cara descoberta; ja no com a víctimes, sinó com a supervivents. La llavor que planten les dones del Fòrum del Rif, la primera associació feminista del nord del Marroc, recollida a "Dones i economies transformadores al Marroc", vol posar fi a l'analfabetisme i l'elevada taxa d'atur que hi ha entre les dones de la regió. "Cimarronas. La lluita afrofeminista a Colòmbia" narra l'activisme d'una nova generació de dones negres colombianes per reivindicar la seva identitat.

Són alguns dels documentals -la llista és llarga- que narren la lluita pels drets de les dones, relats d'un activisme passat i present, d'arreu del món i en circumstàncies més o menys adverses, exemples de sororitat i de transversalitat d'un feminisme que és lluny de l'homogeneïtat.