10 claus per entendre les eleccions presidencials franceses

Aquest diumenge se celebra a França la primera volta de les eleccions presidencials. Les enquestes apunten que l'actual president, Emmanuel Macron, passarà a la segona volta, molt probablement amb la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, d'extrema dreta. Els últims dies, de fet, s'ha reduït la distància entre tots dos. Uns comicis que poden registrar una abstenció rècord i on els partits tradicionals poden viure també una derrota històrica.

1. Una república semipresidencialista 

El model polític francès és semipresidencalista. En aquest sistema, conviuen un president de la República, un executiu dirigit per un primer ministre i un parlament que controla l'acció del govern. El president de la República, actualment Emmanuel Macron, té competències molt importants, com dirigir el Consell de Ministres, escollir el primer ministre i designar tres dels nou membres del tribunal que vetlla per la constitucionalitat de les lleis a França.

2. Unes eleccions a una o dues voltes

El president de la República s'escull per a mandats de cinc anys renovables una sola vegada mitjançant eleccions a dues voltes. En la primera volta --la d'aquest diumenge-- s'hi presenten 12 candidats. Si cap d'ells és escollit per majoria absoluta, els dos candidats més votats se sotmeten a una segona volta 14 dies després --el dia 24 d'abril--, on guanya qui obtingui la majoria simple. 

3. Les principals preocupacions dels votants francesos

Les enquestes d'opinió mostren que el tema que més preocupa als 48,7 milions de ciutadans cridats a les urnes és la pèrdua de poder adquisitiu per l'encariment del menjar i l'energia arran del conflicte a Ucraïna. De fet, aquest tema està lligat amb una altra de les principals preocupacions: la resposta de França a la invasió russa. França representa la segona economia més important de la Unió Europea i la primera potència militar després de la retirada del Regne Unit de la UE. Un triomf de l'euroescepticisme de Le Pen suposaria una col·lisió amb la resta d'estats membres.

Alguns sondejos mostren que els votants estan insatisfets amb la política econòmica de Macron, però l'atur es troba en els nivells més baixos des de fa anys i els mateixos votants creuen que cap altre oponent ho faria millor. Finalment, la gestió de la pandèmia també hi podria jugar un paper important, ja que s'han aixecat la gran majoria de restriccions però el nombre de casos de covid està tornant a crèixer. 

4. Els candidats preferits: Macron i Le Pen

Les enquestes indiquen que els candidats que passaran la primera volta són l'actual president Emmanuel Macron i la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen. L'esquerra francesa està molt fragmentada i no ha sigut capaç de presentar un candidat únic. El seu representant més fort és el candidat Jean-Luc Melenchon, que es preveu que obtingui el tercer lloc, però la resta del vot d'esquerra es divideix en partits minoritaris, i els socialistes estan en risc greu de desaparèixer. 

Caldrà estar molt atents a quin candidat recomanen els partits que quedin fora de la primera volta als seus votants. Macron espera poder arreplegar vots de l'esquerra moderada. Pel que fa a la dreta tradicional, es troba dividida entre una facció més conservadora que probablement recomanarà Lepen; i una altra facció --la de l'expresident Nicolas Sarkorzy--  que és possible que s'inclini per Macron.

5. El gir inesperat de les enquestes

Quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, a finals de febrer, Macron es va disparar a les enquestes i tot indicava que guanyaria amb un gran avantatge sobre els seus rivals, però aquests últims dies les distàncies s'han escurçat de manera molt ràpida i les últimes enquestes que van sortir ahir indicaven que la diferència entre Macron i Le Pen era d'entre 1 i 3 punts. Segons el sondeig més recent, Macron obtenia el 26% d'intenció de vot i Le Pen un 25%. Caldrà veure si els pronòstics s'acaben complint. 

6. L'amenaça de l'extrema dreta

Dos dels candidats més forts són d'extrema dreta. A banda de Le Pen, s'ha produit la irrupció d'Éric Zemmour, un personatge que no prové de la política, sinó de les tertúlies televisives. Zemmour és un tertulià molt conegut als mitjans de comunicació per les seves posicions extremistes. Té un discurs molt estructurat a nivell intelectual però també molt dur i conspiracionista amb la immigració, segons el qual l'islam es vol apoderar de França i substituir els valors republicans. El candidat va tenir una projecció mediàtica molt forta i semblava que faria una forta competència a Marine Le Pen, però, de moment, va en quarta posició. 

Le Pen ha apostat per una estratègia suau i s'ha apoderat del descontentament per la pèrdua del poder adquisitiu, sense mencionar la immigració. Els experts hi veuen una estratègia de l'extrema dreta de mostrar una cara amable. També hi ha especulacions pel que hauria pogut passar si no s'hagués presentat Zemmour, tenint en compte que Le Pen està tan sols a un punt de Macron a les enquestes.

7. Els partits tradicionals poden viure una derrota històrica

Els sondejos indiquen que aquests partits en poden sortir molt mal parats. El partit tradicional de dretes de l'expresident Nicolas Sarkozy i la seva candidata Valérie Pécresse no arriba al 10% de vots i es queda amb un 8%. La canidata del Partit Socialista, l'alcaldessa de París Anne Hidalgo, tampoc apareix entre els cinc candidats més ben situats.

De fet, el partit només té el 2% d'intenció de vot. Això suposa un risc de desaparició, ja que els partits necessiten un mínim del 5% per poder rebre de l'Estat els reemborsaments --de molts diners-- de la campanya electoral. Aquest dèficit podria noquejar els socialistes --dels quals forma part l'expresident Françoise Holland-- de cara a les eleccions legislatives, que se celebraran al juny. 

8. Es preveu una abstenció rècord

Es parla d'un 30% d'abstenció, que suposaria un 70% de participació. Una dada que, comparada amb altres països, és elevada en unes eleccions. Tot i això, cal tenir en compte que la població francesa sempre ha estat molt implicada en la política i la participació en les eleccions presidencials històricament ha rondat el 80%.  

9. Una campanya descafeinada

Ha estat una campanya fluixa a causa de la guerra d'Ucraïna. Macron ha estat molt absent de la campanya i s'ha dedicat a fer més de president de torn de la Unió Europea i a tractar amb Vladímir Putin que a competir amb els seus rivals. Durant la campanya van aparèixer algunes polèmiques que el van esquitxar, com un suposat tracte de favor a un lobby anomenat McKinsey o la mort d'un jove jueu atropellat per un tramvia a la rodalia de París després d'haver estat apallissat.

Per altra banda, en aquestes eleccoins no hi ha hagut debats televisius amb confrontació entre candidats. En comptes d'això es va fer una ronda de declaracions on els periodistes feien preguntes candidat per candidat, sense discussió política.

 

10. La preocupant desmobilització dels joves  

Un dels aspectes més preocupants és la desmobilització general entre els joves. Només un 58% dels menors de 35 anys té intenció de votar aquest diumenge. Un tema que afecta Macron especialment, i per aquest motiu el seu partit està fent esforços per atraure un col·lectiu desencantat amb accions com la que ahir es va improvisar amb Macron: un últim acte de campanya a través d'un mitjà de comunicació digital per abordar exclusivament les preocupacions de la joventut. Aquesta acció suposa un clar síntoma de la preocupació que té el president francès per atraure aquesta part de la ciutadania. 

Bonus. Les dates clau

Per acabar, un últim repàs a les dates clau. El diumenge 10 d'abril es farà la primera volta de les eleccions. El 24, la segona volta. El 13 de maig serà l'últim dia perquè el nou president o presidenta assumeixi el càrrec. I, finalment, el 12 i 19 de juny es duran a terme les eleccions parlamentàries a França.