Les actrius veteranes de teatre no s'arronsen: ni velles, ni inútils
Ni velles, ni inútils. El món actual exalta la bellesa, la joventut, i les ficcions no en són una excepció. Difícilment existeixen obres de teatre que explorin l'univers de la tercera edat, que reflecteixin la seva realitat de veritat i els papers protagonistes per a actrius al voltant de la setantena són una excepció i acaben relegades a personatges que ni tan sols arriben, en molts casos, a la categoria de secundàries.
La vellesa no està de moda i, per tant, no és un argument que interessi.
Pocs papers i poc representatius
Tot i això, a la cartellera teatral actual, es poden veure grans interpretacions d'actrius veteranes dels nostres escenaris que posen en valor la seva experiència i bellesa. És el cas d'Imma Colomer, de 80 anys, que interpreta un dels papers més rellevants d'"El barquer" de Jezz Butterworth i coincideix, a l'escenari del Teatre Lliure de Montjuïc amb una altra veterana de la interpretació com és l'Anna Güell.
A la sala del Lliure de Gràcia, en el muntatge "Una festa a Roma" de Marc Artigau, hi trobem dues altres actrius més grans de 65 anys: Marta Angelat i Isabel Rocatti. I a la Villarroel, Mercè Arànega, de 68 anys, interpreta una física nuclear jubilada.
Les 5 actrius coincideixen a destacar la falta de papers per a actrius de la seva edat. "Pocs, i no reflecteixen la realitat de la tercera edat", asseguren. Mercè Arànega parla de reduccionisme:
Acostumen a ser papers de persones que necessiten ajuda o malaltes, però hi ha gent que amb aquest edat encara està activa i té ganes de fer coses. I això no ho veiem ni al teatre ni al cinema.
La vellesa, un tema invisible
És la constatació que la vellesa no està de moda i en alguns casos segueix sent un tabú. Asseguren que és una llàstima perquè, com diu l'Imma Colomer "cada vegada hi ha més gent que arribem a edats més grans, la ficció no pot obviar aquesta realitat".
És per això que reivindiquen l'experiència i apel·len als dramaturgs perquè ho tinguin en compte. Isabel Rocatti, ho explica així:
Normalment és gent jove la que escriu i per tant exploren les experiències de la seva edat. Poques dones grans escriuen i menys sobre la seva experiència.
En el cas del gènere, les dones, també hi surten més malparades. "Si hi ha una invisibilització pel fet de ser dona, si a més hi ajuntes ser dona i de més de 65 anys, aleshores ja és total. Hi ha un culte a la joventut que és innecessari: ser jove no és cap mèrit", assenteix Marta Angelat.
Que la cartellera actual hagi fet coincidir aquestes grans actrius sobre l'escenari amb papers contundents hauria d'entrar dins la normalitat.
Imma Colomer ho diu així de clar: "Som aquí. Està bé que no ens arronsem i que demostrem al món que hi som".
Hi són i la cartellera actual n'és el millor exemple. Tant de bo no sigui ni excepció ni casualitat.
