Les adopcions internacionals cauen en picat: de 1.400 el 2005 a només 40 l'any passat
A Catalunya, les adopcions van a la baixa. Ara se'n fan moltes menys que 25 anys enrere. Les que més han caigut són les adopcions internacionals, mentre que les nacionals es mantenen i, fins i tot, pugen lleugerament.
Segons dades del Departament de Drets Socials, l'any passat es van fer 40 adopcions internacionals a Catalunya, 20 menys que el 2024.
Si tirem 10 anys enrere, la caiguda és dràstica: el 2015 es van superar les 150 adopcions a l'estranger.
Però és que si ens remuntem a l'any 2005, la diferència és abismal, ja que l'any 2005 es van fer més de 1.400 adopcions internacionals. Dit d'una altra manera, en els últims 20 anys han caigut un 97%.
A diferència del que passava anys enrere, quan molts infants venien de la Xina i Rússia, durant el 2025 van arribar del Vietnam, Bolívia, Colòmbia, el Perú i Madagascar.
Les adopcions nacionals aguanten
A Catalunya, l'any passat es van registrar 80 adopcions de criatures nascudes a Catalunya, és la mateixa xifra que fa deu anys. Però baixa respecte de les dades del 2005, quan se'n van registrar 120.
Actualment hi ha un miler de famílies catalanes en llista d'espera, i tant si l'adopció és nacional com internacional, el temps d'espera mitjà per poder tenir la criatura a casa és d'entre 5 i 6 anys.
Per què cauen les internacionals?
La directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, Elena Lledós, ho atribueix en bona part als canvis internacionals i a les noves polítiques socials de molts països, que fan que les adopcions internacionals siguin l'últim recurs:
Per dir-ho d'alguna manera, quan realment no hi ha alternatives locals.
Lledós afegeix que els últims anys també han vist que els infants d'altres països que són donats en adopció acostumen a tenir necessitats especials o són més grans.
És la mateixa sensació que té Consuelo Ibarra, advocada i coordinadora del centre d'adopció KUNE, que apunta que les adopcions internacionals s'haurien de centrar en aquests nens més grans que no aconsegueixen ser adoptats als seus països d'origen:
Conscienciar les famílies que el seu oferiment ha de ser més ampli per adoptar nens de més de 3 anys o amb necessitats especials.
D'altres veus assenyalen els avenços en tractaments de reproducció assistida com una altra de les causes que han fet caure el nombre d'adopcions internacionals.
Com ho viuen les famílies adoptants?
Les famílies que decideixen tirar endavant una adopció han de passar –primer– els processos de valoració i d'idoneïtat per veure que es compleixen tots els requisits, tant en adopció internacional com nacional.
Però encara és més pesat el temps d'espera posterior, fins que no els assignen un infant, com explica Anna Costa, que al juny va arribar del Vietnam amb la seva filla.
Lamenta que la nena va arribar a Catalunya ja amb 6 anys, tot i que ells van començar els tràmits quan la criatura en tenia només un:
Nosaltres aquí esperant, que també ens anem fent grans, i la nena allà, amb motxilles emocionals, que és evident que hi són.
En el seu cas, van optar per l'adopció internacional perquè, per la seva edat i pel temps d'espera, temien no poder adoptar un infant d'aquí.
