Les altres pel·lícules catalanes del 2024 amb premis, però sense públic
Malgrat l'any de rècord del cinema en català, amb la xifra històrica d'un milió vuitanta-set mil espectadors, n'hi ha que no han assolit l'èxit de públic d'"El 47" i "Casa en flames". Títols que també acumulen premis i bones crítiques, però que passen gairebé desapercebuts a les sales.
És el cas de "Polvo serán", de Carlos Marques-Marcet. El director barceloní va guanyar l'Espiga de Plata a la Seminci de Valladolid, i els protagonistes, Ángela Molina i Alfredo Castro, van rebre una menció especial. També va ser premiada al Festival de Toronto. Tot i això, al cinema s'ha hagut de conformar amb unes xifres molt minses, i la història d'amor i eutanàsia que dibuixa no ha arribat a 12.000 espectadors.
Una situació que es repeteix amb "Salve Maria", de Mar Coll. Laura Weissmahr va triomfar al mateix festival, premiada com la millor actriu, i el film també ha estat premiat a Locarno. Però als cinemes; aquest thriller al voltant de la maternitat; intens i original, defensat sense fissures per la seva protagonista, no l'han vist ni 9.000 persones.
Aquestes pel·lícules són només dos exemples dels treballs que recorren festivals, i que després es veuran a televisions i plataformes. Però els que les fan tenen el desig i l'esperança que hi hagi cues per veure-les a les sales de cinema. I no sempre passa.
