Les associacions de fiscals demanen la dimissió de García Ortiz, processat pel Suprem
La confirmació del processament per part del Suprem del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets continua generant controvèrsia a escala política, però també dins el mateix sistema judicial.
García Ortiz està acusat d'un delicte de revelació de secrets i pendent de judici per haver filtrat, presumptament, un correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso.
Les associacions fiscals, excepte la Unió Progressista de Fiscals, han demanat la dimissió del màxim responsable del ministeri públic perquè creuen que malmet la imatge de la institució.
En canvi, des de la Unió Progressista de Fiscals, a la qual pertanyia fins fa poc García Ortiz, consideren que processar-lo constitueix un atac sense precedents a la democràcia.
Situació inèdita
Si el fiscal general està obligat a dimitir en cas de processament no està contemplat enlloc. Els estatuts no recullen aquesta conjuntura. És una situació inèdita i d'una extrema gravetat, i no hi ha cap full de ruta ni cap precedent que marqui com s'ha d'actuar.
La presidenta de l'Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, una entitat majoritària al sector i de tendència conservadora, sosté que mantenir-se en el càrrec és perjudicar tota la carrera fiscal: "Li pregaria que reflexionés i pensés en el dany institucional que pot fer la imatge del fiscal general assegut al banc dels acusats".
Una opinió contrària a la de la Unió Progressista de Fiscals, que defensen que García Ortiz no ha comès cap delicte, que ha actuat sota el marc legal vigent i des d'un punt de vista tècnic jurídic. Consideren que l'actuació d'ell i de tots els fiscals que hi van participar va anar destinada a informar l'opinió pública d'un fet veraç per desmentir un rumor.
Segons el catedràtic de Dret Penal Marc Molins, ara caldrà demostrar si els correus de la Fiscalia són anteriors o posteriors a la filtració del suposat pacte: "S'haurà de demostrar si l'element d'intimitat ja s'havia desvelat pel mateix interessat, la sortida al procés és el judici i la sentència".
Molins també alerta que aquest cas, aquest judici, canviarà la manera de facilitar informació dels operadors judicials als periodistes.
El suposat pacte amb la Fiscalia
Tot arrenca el març del 2024, quan diversos mitjans de comunicació van publicar una sèrie de correus electrònics entre la defensa d'Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i la Fiscalia.
De fet, va ser la mateixa Fiscalia qui va publicar una nota de premsa amb detalls sobre el cas de corrupció que esquitxa González Amador, inclòs el seu nom. També es van filtrar correus que deixaven entreveure que ell estava intentant pactar amb la Fiscalia per no ser processat.
Arran d'això, la Fiscalia de Madrid va fer una nota de premsa, dies després, per desmentir aquestes suposades manipulacions.
Finalment, el Tribunal Suprem va acordar per unanimitat investigar el màxim responsable de la Fiscalia, pendent de judici per revelació de secrets i atemptat contra la intimitat de González Amador.
Cerdán presenta recurs al Constitucional
Tant el PP com el PSOE han aprofitat per agafar la bandera a favor i en contra de la dimissió de García Ortiz. Mentre els populars insisteixen que ha de dimitir, el govern espanyol considera que no hi està obligat i acusa el PP de fer-ne un ús partidista.
Una polèmica que barreja, de nou, política i tribunals i intensifica la batalla entre PSOE i PP, immersos en altres casos de corrupció com el que implica Santos Cerdán, en presó provisional des del 30 de juny.
L'exsecretari d'Organització del PSOE ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per demanar la seva excarceració. La seva defensa reclama que es revoqui la decisió del Tribunal Suprem perquè considera que se li estan vulnerant els drets a la llibertat, la integritat moral i a no declarar-se culpable.
