Les campanades de Cap d'Any, millor tocar-les a mà
La nit de Cap d'Any les persones que s'aglutinaven al voltant de l'església d'alguns municipis per escoltar les dotze campanades es van quedar amb un pam de nas: les campanes es van quedar mudes i els grans de raïm a la mà.
Buscant una explicació
La decepció i l'astorament van quedar palesos, per exemple, a l'església romànica de Sant Joan de Boí, un lloc tradicional per passar d'un any a un altre que reuneix visitants i veïns de tota la Vall de Boí.
Ara toca saber què va passar. L'alcaldessa de la localitat, Sònia Bruguera, assegura a Catalunya Ràdio que s'investigarà perquè no es repeteixi:
La veritat és que no sabem exactament què va passar. Això és d'una empresa externa que porta tant el manteniment com la programació de tots els campanars de la Vall de Boí. Ara ho revisarem per saber què ha passat i evitar que l'any que ve torni a passar.
Al final, els presents van haver de cantar les campanades ells mateixos, en un Cap d'Any una mica diferent.
Millor a mà que a màquina
A la majoria de parròquies, les campanes funcionen amb sistemes automàtics, programats perquè sonin fins a primera hora de la nit. D'aquesta manera es respecta la tradició de donar les hores amb les campanes i també el descans nocturn dels veïns. Però aquell dia, en algunes esglésies ningú va caure que calia desactivar l'automatisme i deixar que les campanes sonessin a mitjanit.
Per evitar aquest trasbals, Ramon Gené, president de la Confraria de Campaners i Carillonistes, té una proposta que ha presentat a Catalunya Ràdio:
Recuperar el toc manual de campanes a tot arreu on es pugui i més els dies especials.
Perquè el problema, afegeix, no és de les campanes:
Les campanes no fallen, el que falla és el mecanisme que les fa sonar i que antigament era una persona, un campaner. Actualment moltes estan electrificades, digitalitzades, i el que ha fallat és o el rellotge o l'equip d'amplificació.
Aquest va ser el cas de Girona, que per raons acústiques, les campanes de la catedral no es van sentir a les escales del davant encara que van repicar.
Altres anys no hi havia hagut cap problema perquè l'Ajuntament hi havia posat altaveus, però aquest cop no ho va fer.
Una tradició reconeguda per la Unesco
Abans que tot es mecanitzés, el de campaner era un ofici que permetia guanyar-se la vida a qui l'exercia. Avui en dia és una afició d'una cultura popular i tradicional que la Unesco va reconèixer quan la va declarar patrimoni immaterial de la humanitat, el novembre passat.
En els pobles més petits, encara és el sagristà de la parròquia o l'agutzil de l'Ajuntament qui fa el toc de campanes en determinats casos. A les ciutats, ho fan colles d'aficionats. Ramon Gené creu que no seria gaire difícil trobar algú a qui li fes il·lusió fer el toc de campana per Cap d'Any.
El toc de campanes, afegeix, té unes particularitats que el distingeix d'un poble a un altre:
El toc de campanes té tota una forma concreta de funcionar. La campana no deixa de ser un instrument musical i un mitjà de comunicació, que té el seu llenguatge.
En funció de les campanes que hi ha, cada poble tenia la seva tradició, el seu toc concret. No es poden reproduir d'un poble a un altre els mateixos tocs.
Els últims anys les campanes que sonen d'hora en hora han estat molt discutides, sobretot per part del sector del turisme, perquè asseguren que molesten els visitants, sobretot a la nit. Per això a molts municipis deixen de sonar durant la nit i la matinada.
La Confraria de Campaners i Carillonistes fa més de 25 anys que reivindiquen aquesta tradició, que s'ha anat mantenint al llarg dels anys amb penes i treballs. Ara són optimistes perquè últimament, amb l'empenta de la Unesco, les institucions civils i eclesiàstiques estan promovent el toc de campanes, seguint el camí dels gegants, els castells o les sardanes.
El so de les campanes formen part de la història sonora de molta gent perquè, com diu Ramon Gené, "les campanes quan sonen la gent les nota, però quan no sonen també les troba a faltar".
